Les consultes i l’entorn

Molt s’ha parlat sobre el perquè, el quan i què representen en realitat les consultes de diumenge. Llastimosament, la realitat ja no la podrem copsar. Sols el que representa per cadascú de nosaltres.
Les diferents valoracions estan afectades pel que es desitja i el que és, com a valor absolut i com a factor relatiu, en aquesta polièdrica realitat. Poder decidir, com no. Poder expressar-se, com no. Dret a decidir, i tant. Però, i les altres possibilitats?
Quan es parlava de plataformes per a poder realitzar consultes, molts ens hi vàrem interessar. Quan s’ha reduït o, si es prefereix, concretat a la pregunta i amb garanties d’una i prou, doncs no sé quants, però alguns ens hem desencisat.
No és just però, tractar les jornades de consultes com a entelèquies, o reduir-ho a propaganda. Tampoc és just voler pensar que en aquest tema o són senars o són parells, que el blanc i el negre estan definits.
Un estat federal desenvolupat ens portaria a reunions de coordinació dels diferents presidents, o dels consellers de cada ram. A un fons de solidaritat i a acords de desenvolupament per a treballar cap a l’equilibri i la millora. I si sembla utòpic, repassem les teories europeistes. No hi estaríem massa lluny.
És clar, però, també, que els discursos de no voler saber-ne rés de qualsevol altre que visqui a la península, minven la potencialitat del federalisme. Uns creuen que és massa poc ambiciós i altres que és una mena de cavall de troia per abastar l’ independència.
Uns i altres, s’equivoquen. Hi ha massa experiències com per no creure que l’Espanya del segle XXI ha d’anar cap aquí o no anirà.
Hem estat molt atents a les diferents interpretacions, anàlisi i pronòstics de la crisis global. A problemes globals, solucions globals.
Cal que hi hagi canvis estructurals a nivell mundial. Amb un tercer món, no es podrà funcionar. Cal globalitzar la qualitat de vida, això si, replantejada i recuperant la simplicitat i les diferents vessants de la cultura com a fita personal. La cultura democràtica, la cultura social, la política, la natural… la de millorar com a persones.
En poques hores, les diferents opcions d’acció davant dels resultats de les consultes han comportat el primer gerro d’aigua freda. Caldrà esperar.
Quan Catalunya sigui una nació federal, o un estat federal, o un “land” europeu… no ens quedarà temps per decidir quin pla hem de posar en marxa. Un espai independent amb “laportes” al govern? Una burgesia renovada? Un cooperativisme com a eix renovador de la societat rural catalana? Una dispersió calculada de les concentracions ciutadanes i industrials?
Preguntes que ens poden esperonar per a respondre-les o que ens ensopeixin fins a la desafecció vers el futur.
De moment, hi ha hagut consultes. Amb ordre i esperit. Caldrà veure si som capaços d’acceptar si a la fi, els catalans i les catalanes tenen altres prioritats.

Deien alguns dels avis republicans que l’esquerra i la dreta, com a opcions, no com a partits, es podrien reduir a un opció de velocitat. La pressa en abastar un futur solidari, fraternal i de qualitats plurals podria ser la fita d’ambdós, sols discrepo amb aquesta afirmació quan veig que uns pensen que la gent vol ser atesa abans que participar.

Potser és una qüestió d’anar-ho fent tot plegat, sense preses i sense pauses.