Un es pot sorprendre que davant les mateixes paraules, no s'entengui el mateix. Parlem dels pressupostos.
Quan un titlla d'improvisació, l'al·ludit hauria de contestar perquè no hi està d'acord. Si estan treballats? Cal explicar el perquè de cada cosa i de tot plegat.
Quan un titlla de manca de transparència, l'al·ludit hauria de contestar quin sistema empra per a donar pas a modificacions, a opinions i com les recull i de quina manera.
Quan un titlla de no poder interpretar la línia política a l'observar la distribució del pressupost, l'al·ludit hauria d'argumentar que motiva cada cosa i perquè l'ordre d'esforç econòmic és un i no un altre.
No comprendre el vot negatiu dels regidors que no tenen competències delegades, perquè la corresponsabilitat és una cosa prou clara encara que tingui nivells, tan sols és no entendre que un plenari és per a parlar públicament de les diferències, de les coincidències i de les decisions.
Quan hom repeteix que a Torredembarra no és pot fer allò o el de més enllà, políticament parlant, és perquè llegim poc i viatgem menys.
Tot i que les inversions son les que son, tot i que cal decidir si premem el fre o busquem benzina creditícia, cal poder explicar el que creiem aconseguir fen una cosa i no un altre i perquè optem per la benzina i no per la aturada.
La filosofia d'un pressupost existeix. Si no hi és, tan sols son reformes/obres d'un local a on no sabem encara que hi volem.
Està clar que una caserna és necessària, i una piscina que no sigui deficitària, i les accions per vertebrar aquesta Torredembarra a banda i banda de la línia del tren, i gestionar l'aigua i els residus, i revitalitzar l'enllumenat i els quadres de llum, i acabar com cal l'auditori i la sala polivalent, i el Cap, i la Sort, i la connectivitat amb el teixit comercial, i la promoció econòmica i turística... i més coses, sens dubte.
L'ordre dels factors si altera el producte. Hi ha filosofia. Cal explicar-la definint les prioritats i l'execució de la despesa. Deixem-nos de capítols i partides per un moment.
Com vol actuar l'ajuntament? Que necessita? Que pot fer? Fins a on pot arribar? Com millorar l'estructura productiva?. Què es pregunta l'Ajuntament i sobre que.
Siguem valents, parlem del que voldríem. Hi ha una pregunta “del librillo del maestrillo” que és tan senzilla com: Si tingués una quantitat no afectada per la deute ni subjecte a cap normativa, que és el que faria?
Abans del Fons Estatal d'Inversió Local, se li va fer a diferents alcaldes del Camp de Tarragona. Quan la resposta era una mena de no m'agraden les cartes al reis, no hi ha rés... fem el que es pot, ja ho tenim tot pensat. La sensació és que no anàvem tan bé com podríem.
No pots gestionar una corporació municipal que esdevé la forma més important d'evolucionar el teu poble sense tindre impressions, idees i comentaris suficients per somiar.
Cal somiar i ràpid. Si canviem l'enllumenat per estalviar energia i guanyar eficiència i forma part d'un projecte global de sostenibilitat, cal dir-ho clar i fort. Podem aprofitar la crisi pels detalls més petits però necessaris o per a no parar. Tot entenible, que no compartit necessàriament, si s'explica. Si optem per afavorir la seguretat amb una nova caserna, clar i fort. A on i quan i com, i perquè.
Tot és discutible, el que no ho és, és el fet de no entendre que discutir es una conversa a on es contraposen argument i opcions.
Va ser un plenari amb discurs polític, amb discrepàncies explicades, amb un to que s'apropa molt al que voldríem sentir sempre. Els vots dels regidors que estan per un projecte i els que ho estan per un altre. I dins els matisos de cada realitat.
Ens acostem a poder saber que faria cadascú si la responsabilitat final estigués definida diferent. Cal seguir treballant, uns i altres i tots i cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada