El dia set de juny podem votar per a conformar el parlament europeu. Aquesta dada sembla que si està prou clara en la societat més propera.
El perquè serveix realment o si val l'esforç, comença a dibuixar dubtes i vacil·lacions de tota mena.
Les directives europees no són prou populars, entès el concepte com conegudes i valorades. Alguns dels motius podrien ser que un cop dissenyades no acostumen a ser d'aplicació immediata. Algunes son inspiradores i altres son un marc prou general perquè cada país les assumeixi en part o legisli d'acord amb elles.
Una mica com la constitució, no la sabem de cap a peus però sabem que és allí i que actua com a marc de protecció. També és cert que quan és interpretada de forma restrictiva o a la baixa, ens trobem que la "mare" constitució esdevé un problema afegit.
Europa i l'euro esdevé un referent massa llunyà. Som europeus. Per tan les decisions no venen de Brussel·les i s'esvaeixen, estan present i voltant. No deixar-les arribar no és el mateix que ignorar les normatives que venen de Madrid. No és el mateix que fingí que no passa el que no tenim, ni reivindicar el que sabem que té un procés per justificar mancances del que ja tenim.
Tindre un horitzó com a catalans i anar-hi anant amb peticions de velocitat diferents, lluitant i reivindicant cada esglaó no sembla que sigui el mateix que l'oblit del marc europeu.
Si hi prestem més atenció de segur que veurem que Europa és una oportunitat i un dret. I no estem com per perdent massa d'oportunitats i drets.
Veiem Muntanyans i veurem que quasi que la darrera oportunitat està a Brussel·les, pendents d'una sentència. Si Europa reivindica les zones humides, de segur que la directiva ens ajudarà i marcarà un marc des d'on defendra millor les zones humides. Quan més siguem més traurem, o millor dit més avançarem.
Per si de cas, votem i prefigurem un parlament més progressista. Pel que pugui ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada