Una escola a l'hivern

Aquest cap de setmana s'ha celebrat l'escola d'hivern dels socialistes. La Plaça Imperial Tàrraco ha estat un anar i venir de gent i propostes. Poques o ben mirat, cap han arribat als mitjans.

Desorganitzat i amb manca de convicció, al servei de prems hi havia més cafè que calendari i, més pastes, que ganes de fer arribar a la societat el que allí es parlava.

Compareixença del Ministre Corbacho, amb un principal interès: Esbrinar fins a quin punt el Conseller Saura s'havia precipitat o havia tapat les vergonyes fen públiques les xifres. De les accions del Govern en matèria de treballa, algunes preguntes i poca inserció als mitjans.

El Conseller Castells? Del mateix algunes dosis més, tot i que va acceptar que les xifres eren correctes i que ell mateix les havia comentat amb en Saura. Dels anàlisis de la xerrada, també poc o rés a dir.

La ministra per a la igualtat, la Bibiana Aido, va fer una exposició de plans de treball, alguns ja en marxa, principal pregunta: Com valora els llaços blans a la setmana santa i com es veu la financiació des de Madrid.

Però deixem les patums, Josep Borrell va fer una extensa dissertació sobre els fets anunciats i la imminent esclatada de la bombolla de les targes de crèdit. Raimon Obiols va aprofundir en que la crisis no és de idees, ens el contrari, ha estat el model d'autoregulació del mercat el que ha fracassat. Després d'assumir l'euro i la seva unitat, ens ha petat el que més experiencia tenia. Castells i la fortalesa dels acords supramunicipals, les necessàries unitats d'acció i les polítiques seguides pels diferents organismes administratius i/o socials en una sola direcció com a solució.

Tots els ponents coincidien , amb diferents paraules, en que juguem en un taulell d'inèrcies macro-econòmiques i que les peces de la ideologia fan el que poden sense poder afectar a la globalitat. Taulell i peces fan un joc, per separat, poca cosa més que la improvisació.

A mida que els estats controlaven els dèficits, el mercat s'inflava sense aturador.

Sortirem reforçats de la Crisi? Potser és la gran pregunta. Després d'escoltar amb atenció, hom creu que o s'interactúa amb fermesa o sols ens quedarà esperar la propera.