Caliu a les taules. Berenar entre l'amistat i la fraternitat. Prop de cinc-cents homes i dones de La Torre i rodalies s'han trobat aquesta tarda.
Ha estat bé, maco fins i tot. I és que cal recordar-nos dels més grans. Gent que sembla que hagin de donar pas quan fins i tot fan més falta que mai. Ens cal aprendre i, sobretot, no oblidar.
Ara que estem en un període de més imaginació, tot i que sempre fa prou falta, la gent gran pot aportar tot aquell anecdotari que ens faci repensar-ho tot. Les "batalletes" no son altre cosa que les vivències sobreviscudes de la vida d'una persona. Aquesta selecció natural comporta una selecció que per les oïdes ensinistrades és un tresor.
En Punsoda, el president, un deu. Concís i prou poètic per explicar el que cal, el que els hi cal i el que esperen. Amb compromís pel regidor d'Hisenda inclòs. Potser s''ha explicat bé, però la forma d''entendre obre algunes portes. M'explicaré, el president ha dit que el regidor li havia explicat, més o menys, o dic d'oïdes "ja que ens arriben dos milions i mig d'euros, no faltaren calers". L'alcalde ha matitzat que son per obra pública.
Potser ningú ha entès gairebé rés o no s'han explicat. Però el cert és que l'amic Punsoda ho ha agafat al vol. Si hi han més calers poden haver-hi més per la gent gran. El cert és que amb la imaginació compartida no és massa esbojarrat.
Hi ha prou punts per sol·licitar inversió com per colar-hi el nou local, o per promocionar el turisme de gent gran oferint la possibilitat de fer de la Llar de Jubilats i Pensionistes una ambaixada perpetua.
Els regnants somrient, vaja amb els avis!. I en Punsoda, "viu viu" apuntava al moll de l'ós. La seva experiència ja li diu que el que sigui serà, i no massa sovint és el millor ni el més oportú.
Bon parlament de l'alcalde, es va deixant anar. Llàstima que li toqués després del parlament d'una barreja de Mare Superiora - Marquesa de l'Empenta i Carmencita Polo. I és que Jo, Jo,,, jo demanaré pels meus vellets... Cantava massa.. fins i tot enmig d'un berenar.
Tots contents. Per diferents motius, és clar.
Ha estat bé, maco fins i tot. I és que cal recordar-nos dels més grans. Gent que sembla que hagin de donar pas quan fins i tot fan més falta que mai. Ens cal aprendre i, sobretot, no oblidar.
Ara que estem en un període de més imaginació, tot i que sempre fa prou falta, la gent gran pot aportar tot aquell anecdotari que ens faci repensar-ho tot. Les "batalletes" no son altre cosa que les vivències sobreviscudes de la vida d'una persona. Aquesta selecció natural comporta una selecció que per les oïdes ensinistrades és un tresor.
En Punsoda, el president, un deu. Concís i prou poètic per explicar el que cal, el que els hi cal i el que esperen. Amb compromís pel regidor d'Hisenda inclòs. Potser s''ha explicat bé, però la forma d''entendre obre algunes portes. M'explicaré, el president ha dit que el regidor li havia explicat, més o menys, o dic d'oïdes "ja que ens arriben dos milions i mig d'euros, no faltaren calers". L'alcalde ha matitzat que son per obra pública.
Potser ningú ha entès gairebé rés o no s'han explicat. Però el cert és que l'amic Punsoda ho ha agafat al vol. Si hi han més calers poden haver-hi més per la gent gran. El cert és que amb la imaginació compartida no és massa esbojarrat.
Hi ha prou punts per sol·licitar inversió com per colar-hi el nou local, o per promocionar el turisme de gent gran oferint la possibilitat de fer de la Llar de Jubilats i Pensionistes una ambaixada perpetua.
Els regnants somrient, vaja amb els avis!. I en Punsoda, "viu viu" apuntava al moll de l'ós. La seva experiència ja li diu que el que sigui serà, i no massa sovint és el millor ni el més oportú.
Bon parlament de l'alcalde, es va deixant anar. Llàstima que li toqués després del parlament d'una barreja de Mare Superiora - Marquesa de l'Empenta i Carmencita Polo. I és que Jo, Jo,,, jo demanaré pels meus vellets... Cantava massa.. fins i tot enmig d'un berenar.
Tots contents. Per diferents motius, és clar.
1 comentari:
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca...
US DESITJO UNES BONES FESTES.Que passeu uns dies estupendus de la manera que us sembli millor i que agafeu embranzida per començar l'any 2009 amb força i amb bon peu.
Publica un comentari a l'entrada