Sembla que per si s'agafa el fil de la normalitat. Les regidories van de la mà. El programa es va farcint i alguns queden al marge. Bé, el que dèiem, normalitat.
La inestable incertesa, els ensurts premonitoris i l'atenció als comentaris que tan van minar el pacte de les esquerres estan donant pas a la normalitat d'exercir una responsabilitat: gestionar amb seny.
Moltes veus apunten que tots i cadascun dels partits, formacions, agrupacions i fins i tot entitats han de fer la feina de aclarir el que volen i les millors persones per a tirar-ho endavant.
Noves executives, noves incorporacions, noves activitats i nous calendaris.. així ho deixen presagiar.
El gener hi haurà nou president a Convergència, així ho diuen els ben intencionats i així ho filtren com a maniobra els més desesperats. Ja és comentari compartit, ell ho va escampant, que l'antic alcalde a força de dimitir ja ho ha fet fins i tot del partit. Massa anys per lliure per adaptar-se a nous temps. Llàstima, hagués estat molt positiu fer una enquesta amb tots els regidors, ex-regidors, alcaldes i ex-alcaldes per a poder saber que té La Torre que ens allunya de la tranquil·la imatge de la gestió planificada i la participació confiada.
Amb el nou any, s'anirà exhaurint la “Bula”, permeteu la paraula com a definició, i aniran quedant les decisions més pròpies. Ara, tot és heretat. Ara tot és la crisi. Ara tot és “ si ho hagués sabut no vinc”.
Els pressupostos del 2009 estan just darrera de l'extens programa de nadal.
Les actuacions per a poder gaudir del Fons especial de l'Estat seran una mostra de la imaginació col·lectiva del col·lectiu col·lectivitzat que forma el govern municipal.
Ací, no hi ha trampa ni cartró. Partida a part. Rés a veure té amb l'altre realitat. Una bossa pública a on una mínima documentació hi pots participar i amb uns terminis, que amb la salvetat del primer el vint-i-quatre de gener, son prou raonambles.
Projectes administrables des de d'urgència. Amb terminis més curts i possibilitats de concursar amb tres pressupostos en la majoria dels casos.
Senteu a la taula les empreses capaces de treballar a La Torre. Parleu i demaneu pressupostos. Ells son ràpids. Reviseu-les i feu memòries valorades.
I així fareu la carta als reis per desentollar temes endèmics i afavorir la contracció de torrencs.
Cal canviar el xip. Projectes grans? I es clar. Sols cal recuperar les mocions del Consell i les intervencions al Plenari municipal. Uns i altres sempre han coincidit en força coses.
I els projectes petits? Ara és el moment. Planifiqueu la revolució a les voreres. Que no quedi cap carrer ple de fang a La Torre, que arribi el clavegueram a arreu. Que la Vila del Moro es desfaci de la terra escadussera i floreixin les viles. Que les senyals arribin a assenyalar el que cal, que les aceres siguin correctes, que no llisquin i que permetin baixar i pujar a cadires, a infants i a gent gran que no ha de fer “steeps” per seguir passejant.
Si fem un palau treballaran la meitat que si fem dels detalls la punta d'atac. L'escorxador pot ser el més senzill de proposar. Ha esperat el que la manca d'imaginació i de consens li ha assignat.
Feu projectes grans i petits. Gestionem la injecció econòmica amb saviesa i alegria. I tornem a la feina de preparar a Torredembarra per al futur.
Una cosa no treu l'altre, però ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada