Vagi per endavant que un segon després de llegar la piulada sobre Pere Navarro i l’abdicació vaig exclamar: “Ondia(recorcholís) la que es liarà!!”.
Però un és com és i seguidament vaig buscar el context de l’afirmació. Ja sigui a on, davant de qui i, el més important, si era un sofisme per parlar d’altres coses.
Hores després ja podies llegir la intervenció sencera i, fins i tot, la rebies al teu correu segons siguin els teus cercles de relació.
Quan hi ha tanta passió com la que ens envolta. Passió de la viva, de la vital i opressiva, de la que fa rebel·lar-se i alhora ens fa seure i ens obliga a reflexionar, fins i tot l’ordre dels arguments, és un problema a discutir.
Si qüestionem què és el primer a fer, ja tenim una bona conversa i fins i tot polèmica.
En qüestions de consulta sobre la sobirania o sobre l’estat propi, també proposava que com que hi han prous braços, uns es dediquessin a treballar majoritàriament per una reforma constitucional i els altres en que el marc de la consulta fos de consens social, que a la fi és el que més ens ha d’importar.
En qualsevol calendari de regeneració es pot valorar massa complicat el traspàs de la monarquia parlamentaria cap a la república.
En termes estratègics com que una cosa tan revolucionaria pot entorpir la necessària higienització d’usos i costums de la societat actual i de la política com a mostra més vistos.
Es podria imposar a la fi l’abdicació d’una figura sota sospita des de per relacions comercials fins per haver protagonitzat el desvetllament d’una família “mostra” gens recomanable com a imatge o ideal pels que ho necessitin.
Però, en tot cas, no cal "donar canya" al més nou com a més novell perquè ens distreu del més important.
Per experiència històrica, al que crida “tonto l’últim” més tard o més aviat acaba sota els cavalls.
No em motiva gens la monarquia parlamentaria, em consolava quan semblava un referent moral i de suport a la democràcia per força gent. Ara, veig un home molt gran que no pot acabar de jeure a curar les seves ferides, i a deixar-se anar i reviure la seva vida.
Tan li fa la fortuna, o el poder… si quan et toca reflexionar… no tens la família al voltant i la pau al cor… ets molt pobre, per rei que siguis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada