Quin poble volem? (2)

Cal encetar aquesta conversa. Compte que no dic “debat”, i opto per “conversa” perquè ens cal un diàleg formatiu. Ens hem de formar individual i col•lectivament amb un concepte que sovint esdevé de gran complexitat.

“Això no m’agrada” és un concepte clar i concret. Però cal analitzar també i en un mateix pla, el perquè es va fer o com va acabar finalment d’aquesta manera, ja sigui per normatives, conjuntures o tendencies de cada moment. I això val per a tot.

Però també cal analitzar la capacitat de refer, de reconsiderar, de repensar amb el que sabem ara o amb el que les normatives, conjuntures… permetin en aquest moment. Tan important és una cosa com l'altre.

Quin poble volem? Pregunta senzilla i concreta en aparença que pot ser contestada amb termes com: Net, esponjat, modern, tradicional, per a les persones, amb mobilitat, sostenible, un motor econòmic, en creixement, harmònic, restaurat, 

No hi ha terme millor que altre si es barregen. Senzillament no ens podem aclarir. Cal conversar fins a separar els termes que inspirin i guiïn als altres per un camí de consens.

Sí volem una Torredembarra sostenible, cal que en parlem amb pragmatisme i establim la utopia necessària i el rumb cap el més difícil per arribar a fer un bon tros de camí.

Si creiem que cal redimensionar el nostre poble fins a poder pair el que hi ha i harmonitzar-lo fins a tornar a estar a gust, posem sobre la taula el major número d’eixos per a poder esbrinar, sense preses però sense perdre el temps, la millor solució o sortida per a cada zona.

Hem de ser conscients que manifestar de cop la desaprovació, la indignació, o la frustració, per a aquesta conversa, és tan com anul•lar-la d’entrada.

El que cal ´s recobrar la confiança de que no perdrem el temps i que podrem parlar, pensar, proposar i esmenar servin al be general i que serem escoltats.

Què siguem un ornament democràtic o un element de consulta, dependrà de que aquest esforç per conversar l’executin també els que signant fan i desfan.

No n’hi ha d’altre.