dilluns, 26 de març del 2012

Volar sota el radar / Volar per sota del radar


És una locució verbal, figurada, significa treballar per fora del medi dominant, amb un perfil baix de risc i, en algunes ocasions, sense avenir-se a las normes i/o costums més generals tot i que no implica, necessàriament, cap il·legalitat.

També se li diu “volar per sota del radar” a ser capaç d'actuar discretament en un entorn d’abundància d’iniciatives, d’empreses i de informació, que fan o venen o podrien vendre el mateix. És difícil, requereix molt esforç però sovint és el millor que es pot fer en aquest món actual amb escreix d’informació i d'accessos a ella i en l’àmbit de la gestió empresarial actual.

La interpretació de “referir-se a les actuacions de perfil baix, després d’un càlcul per minimitzar els riscos, exercí una funció, un paper o una activitat, passant desapercebut” ha estat afegida des de l’editorial del Som-hi de gener i febrer número 63.

Podríem coincidir fins que seguim llegint i es va erigint un abanderat de la veritat i la valentia. Podeu recuperar aquesta editorial? Seria bo fer-ho.

A Torredembarra no hi ha cap “radar” literari o simbòlic amb prou eficàcia. N’hi ha un de mecànic que ha evidenciat, un cop més, que enlloc de fer el més enraonat: senyalitzar, preguntar, advertir, millorar i pensar en el millor per a tots.. es prova sort i es tira pel mig amb la tèrbola seguretat de que l’individualitat pot desactivar les queixes més coincidents.

Doncs, no ha estat així. S’ha format una plataforma que tot i mancar força gent era prou important com per fer desdir al Sr. Masagué. Cosa difícil, sens dubte. També ens caldrà analitzar perquè hi faltava gent, però avui el més important és establir que amb la gent al carrer, legalitzar qüestions, o una constitució… o una contra reforma… o deixar de retallar en un sol sentit no és una proesa democràtica. És senzillament, com proclama la dita “a la força, els pengen”, fer el que les circumstancies dicten.

Treballar sense buscar la polèmica també se li diu volar per sota del radar. Si hi ha malícia, també és buscar eludir les normatives o, senzillament, que la gent s’assabenti i pugui denunciar. Possiblement es digui igual però és un acte antidemocràtic i de prepotència tàctica.

A Torredembarra, no tenim “radar”. Els avions programats, amb horari i data, s'enlairen cada dos mesos. No sortim al “radar”, ni per sota i per sobre.

La informació, és a dir els avions, no tenen ni manteniment ni programa. Ara s’enlairen per arranjar el barri marítim, ara tornen a volar cap al Centre CAR, o volen sense cap ordre ni concert per a fer de l’accés a les sales del poble un problema, on no n'hi havia. I el radar “boig” amb tants viatges no programats i sense lloc per aterrar.

L'editorial també ens fa saber que L’alcalde pren decisions contínuament ¿? I quan afecten a l’interès general ¿? O els (als) ciutadans de Torredembarra, que per a ell és al mateix ( potser per algú no?) prefereix “llum i taquígrafs”. Sí punt i seguit ¿?. Davant el radar de l’opinió pública.

La llum i els taquígrafs, fan referència a que tothom ho pot veure i que queda registrat per gent que sols reflecteix el que es fa, que no ho interpreta. És això el que passa a l’ajuntament?

Fitxant “fidels” per a poder seguir dominant la situació, la llum i la taquigrafia, de moment la cosa no pinta bé. Tenim uns trams a 90 Km/h. (si no vols brou, pren dues tasses) i un “fidel” prou impertinent i “afortunat” per encendre la xispa de l’esgotament de la paciència definitivament.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hay demasiada fustración y se aprovechan de ello. Hay que buscar a vecinos honrados y democratas para cosntituir un plenario nuevo y volver a coger el paso del futuro y de las cosas bien hechas.