Diumenge vàrem assistir a un concert. Tocava manifestació, però ni hi havia massa gent per anar-hi en el moment de sortir ni d’altres que poguessin substituir el paper de coordinació, i ja que l’activitat ja estava programada i atendre els que venen a les activitats és sagrat… doncs va prevaler la música. Cosa que no vol dir cap absència més enllà de les voreres d’un diumenge concret.
El diumenge, paradoxes de la vila, va esdevenir molt aprofitat. Un parell d’hores de caliu, d’afabilitat, de companyona, de record pel desastre japonès d’ara fa un any…
El concert pertany al Cicle d’hivern de joves intèrprets de l’auditori pau casals de El Vendrell. Actuava el Cor “Todos Unidos de Japón”, amb un repertori que anava des d’Albeniz, fins a Bizet, passant per La Traviatta. No van oblidar cançons japoneses, fins i tot vàrem poder cantar-ne un parell, partitura en mà.
Curiosa experiència… de les bones… de les que es recorden.
Ah!! Per cert, la imatge va ser el Consul General del Japó a Barcelona traduint i marcant el ritme a l’alcalde de El Vendrell. Tota una escena!! Es tractava de no correr i pronunciar bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada