LES CARÈNCIES DE LA PREVENCIÓ|CONFLICTE ENTRE ADMINISTRACIONS

3/5/2010

LES CARÈNCIES DE LA PREVENCIÓ|CONFLICTE ENTRE ADMINISTRACIONS

La meitat dels municipis amb risc químic no tenen pla d’emergència

1. • Els ajuntaments al·leguen que no disposen dels mitjans tècnics per complir amb la normativa
   
2. • Dels 2.400 programes locals de protecció civil que hi hauria d’haver a Catalunya només 1.270 funcionen
   

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA
RAFAEL MORALES / TARRAGONA

Potser és perquè l’esperit mediterrani fa que tendim més a la improvisació. O perquè la gent acostuma a pensar que les desgràcies són cosa dels altres, que a ells no els tocarà mai. O, més senzill, perquè creuen que això de resoldre els problemes dels ciutadans és cosa de les administracions. La veritat és que la cultura de la protecció civil segueix sent bastant minoritària a Catalunya. Bona part dels ciutadans –i els seus representants més immediats, els ajuntaments– viuen encara aliens a la prevenció dels riscos provocats per fenòmens naturals o per accidents. De fet, el 65% dels consistoris catalans que estan obligats per decret a disposar d’un pla d’emergències, no en tenen cap.
El punt de partida és simple. «Es tracta d’adoptar certes mesures, de preveure actuacions per anticipar-se, per estar preparat davant de qualsevol contingència que es pugui produir», resumeix Núria Gasulla, subdirectora de Programes de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat. El problema és que això que sembla tan senzill, la coordinació, la planificació, afecta tothom i, pel que sembla, alguns no es donen per al·ludits.
En aquests moments, un de cada tres municipis del litoral català no disposa d’un pla d’emergència per afrontar una situació de contaminació marina o marea negra. El mateix percentatge d’incompliment (un 33,7 %) és el que registren els ajuntaments obligats a redactar plans de protecció en cas de nevades. Una mica més conscienciades estan les poblacions amenaçades per fugues químiques, que compleixen la llei en un 46,7 % dels casos. En total, dels 2.439 plans locals d’emergències que haurien d’haver elaborat obligatòriament els consistoris catalans, únicament 1.270 són operatius.
Responsables de Protecció Civil asseguren que la conscienciació de la població respecte als riscos típics del territori influeix especialment en el desenvolupament dels plans d’emergència. Per això, precisament, la prevenció contra incendis forestals és una de les més esteses. A Tarragona, per exemple, la població hi està acostumada i coneix les prevencions que s’han de prendre en casos d’incidents en alguna empresa química. Una cosa semblant es produeix als municipis on les nevades i les inundacions són un problema recurrent.

«NO SOM UNS INCONSCIENTS»

El problema el tenen, sobretot, els municipis de menys de 2.000 habitants, que no tenen recursos econòmics, però sobretot tècnics, per elaborar els plans a què estan obligats. «Dubto que cap alcalde sigui tan inconscient de no voler un pla d’emergència per al seu municipi», afirma Jordi Jardí, alcalde de Tivissa (Ribera d’Ebre) i responsable de protecció civil a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).
Per elaborar un pla d’aquestes característiques –ja sigui el de risc bàsic (al qual estan obligats els municipis de més de 20.000 habitants) o els de riscos específics– s’han de seguir tres fases essencials. En primer lloc, s’ha d’analitzar el territori i comprovar a quina mena de riscos està exposat. A continuació, «s’han de determinar quines estratègies se seguiran per protegir el ciutadà quan es desplegui el pla», assenyala Gasulla.
Tot això, abans d’afrontar l’últim pas, la implantació. «Aquest últim pas és el més complicat», apunta la responsable de Protecció Civil, en al·lusió als mitjans que són necessaris perquè el pla no quedi en «paper mullat». En aquesta fase, «és fonamental incloure-hi i coordinar les aportacions de cada un dels agents que participen en el procés, com són els responsables polítics, sanitaris, les empreses de serveis, els bombers i cossos policials, les confraries de pescadors o les agrupacions de defensa vegetal i forestal», afegeix la subdirectora.
El colofó de tot aquest procés és el simulacre, possiblement la part més visual i que crida més l’atenció del ciutadà. Avui se’n farà un sobre risc químic a 34 poblacions de Tarragona i Barcelona. Tot seguit, indica Gasulla, s’ha d’intentar que la població prengui consciència dels riscos, «que els conegui i sàpiga com actuar», mitjançant les corresponents campanyes informatives.
«El problema és que un pla d’emergències és complex», objecta Jardí.

NO ÉS SANCIONABLE

Amb la normativa vigent a la mà, Protecció Civil de la Generalitat no té cap potestat per fer complir els plans d’emergència que considera obligatoris o recomanats –aquests últims són 1.518, dels quals només n’hi ha 221 de redactats. És veritat que comunica als ajuntaments la necessitat de tenir operatius els plans que consideren necessaris, però no pot anar més enllà. L’incompliment de la llei, en aquest cas, no és sancionable.
Una solució, apunta el portaveu de l’ACM, seria que «els consells comarcals o les diputacions disposessin de la figura d’un tècnic per facilitar la redacció dels diferents plans».

Article a El Periodico