La Torre està enrocada

Nosaltres, aleshores, érem impacients, teníem molt poca experiència, tendíem a traçar línies rectes, dreceres voluntaristes. Com a compensació podíem dir que érem tenaços. Entre l’irrealisme de la línea recta i l’absurditat de les trajectòries erràtiques hi ha l’espai de les estratègies i dels processos, amb els seus mecanismes de prova, d’errors i correccions.

El mínim que es pot dir. Raimon Obiols 2013-06-18

 

Una torre, o La Torre, avança si va a algun lloc i si forma part d’una partida, o si representa un conjunt majoritari de desitjos si parlem de La Torra.

 

El dia a dia no marca camí. Pots està en moviment, però pots estar donant voltes i voltes. Encapçalar un projecte requereix molta humilitat i generositat. O expliques constantment el que penses i com fer-ho o traeixes el principi més democràtic que hi ha: Tots es deuen als altres.

Unes eleccions són un acte noble. Llegir-les i actuar també ho ha de ser. Un municipi que elegeix a diferents representants de diferents llistes fa una elecció. El fet de que s’estableixin acords per a poder gestionar és lícit. Però també ho és respectar als altres electes, dins i fora del plenari.

Quan qualsevol veí o veïna passa a formar part d’un ens de representació, ja sigui l’Ampa, o l’escala de veïns, d’un club d’esport, d’una associació cultural o d’una colla castellera o de recuperació de patrimoni, o de balls popular… ha de tenir un comportament ètic, educat i generós. Si no és així malmetem la democràcia, en major o menor mida.. però la fem malbé.

Ara que coincideix tanta gent en concentrar la frustració en les associacions politiques, podem… hem de dir que la crisi de confiança és generalitzada. Des de tresorers afamats, tan li fa si han estat uns quants euros d’una caixa menuda o milions d’una caixa gran, fins a presidents que han actuat amb arrogància… fins a gent que ha maldit de hom que fes quelcom a qualsevol lloc.

A tot això val a dir que l’actitud personal  és molt important. Posem un exemple lleu i de relativa importància, un entrenador de futbol mancat d’empatia crida, perd la paciència i actua amb ressentiment. Per bons resultats que ofereixi hi manca el sentir-se moderadament orgullós de l’equip . Un altra entrenador utilitza garrularies, provocacions… i fins i tot li posa el dit a l’ull al segon entrenador… tan li fa el que aconsegueixi, la gent que no si pot sentir representada és massa gran.

Un alcalde és un càrrec de representació que te l’obligació de gestionar i administrar. Te un poder delegat que ha de compartir, però també te l’obligació de ser ètic i de fer, en la mida de les seves possibilitats, millor al seu poble.

No pots ser que siguis el primer a malparlar. El primer a diferenciar entre amics i enemics, solament perquè creus que no estaran d’acord amb tu. Cal ser millor persona i seguir escoltant a tothom, treure temps delegant per atendre a veïns i coneguts, deixar la supèrbia al calaix per poder gestionar el millor per La Torre.

De moment, en la darrera reunió per parlar del tercer fil, Torredembarra no hi era. Potser s’estava actualitzant la llista dels amics i dels enemics.