21.12.2012
http://www.vilaweb.cat/editorial/4067524/elogi-pere-navarro.html
El
primer dia de la sessió d'investidura va deixar una notícia que no tothom
interpreta igual, però que jo considere molt positiva: Pere Navarro va anunciar
que el PSC s'abstindria en tot allò que fes referència al referèndum. Artur Mas
va ser particularment incisiu contra aquesta posició, però pense que l'hauríem
de valorar. En primer lloc, perquè no crec que siga fàcil per a Navarro de
sostenir-la i potser demostra que alguna cosa es mou en el món socialista
oficial. Però, en segon lloc, i sobretot, perquè aquest gest desarticula el
front del no. Ras i curt: podrem dir que contra el referèndum només hi ha 28
diputats de 135. Una imatge molt poderosa pensant en Europa.
Que és estrany
que el PSC opte per abstenir-se en la qüestió més important de les darreres dècades?
Ho és. Però què podria fer, si no? Tal com van les coses, ací i a Espanya, no
els faig pas unint-se al front sobiranista –per bé que no ho desestimaria pas
del tot, a llarg termini. Però el problema és que tampoc no es poden integrar
en el front del no. El PSC no pot restar com un partit assimilat al PP i
Ciutadans. Per a ells, encasellar-s’hi encara seria més arriscat que no
declarar-se independentistes. De manera que no tenen cap més remei que intentar
una tercera via, poc comprensible però tercera via al capdavall. I Pere Navarro
no es pot dir que no ho prove amb paciència, en un moment que li cauen
garrotades d’ací i d’allà.
Tot va tan de
pressa en aquest país que el vertigen no ens deixa situar-nos on cal. Però si
ens aturem un segon, una de les coses més espectaculars del nou parlament és
que 107 diputats dels 135 s’havien presentat a les eleccions amb un programa
que reclamava un referèndum d'autodeterminació –els del PSC també, tot i que hi
afegissen això de la legalitat. I que al marge només queden 28 extremistes,
clarament expulsats del corrent central del país.
Vist així, i
confirmat –com ho ha confirmat ara Navarro– que el PSC no posarà entrebancs al
referèndum, la veritat és que ho hauríem de fer molt malament per a no saber
fer-nos entendre al món. Vull dir fer entendre que l'autodeterminació és un
objectiu nacional, que va més enllà dels partits i de les ideologies i que, per
tant, això reclama una solució i fa impossible que siga simplement el no amenaçador
de l'estat del qual avui encara, i crec que per poc temps ja, formem part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada