Ahir va morir en Juanjo Sarto.

No hi ha fòrum, web, bloc, o qualsevol xarxa social que faci referència al còmic o a la novel·la negra que no se'n faci ressò. Ho podeu comprovar.

El que no dirà ningú, cosa lògica i ben entenedora, és que va tancar els ulls el meu millor amic. No va morir, sols va tancar els ulls. Sempre el sentiré a prop. Sempre el recordaré. No tenia cap por al traspàs. De fet, va deixar molt clar com volia que anés tot. Sense cerimònia. Demà a les nou del matí el portaran al crematori. I sols restarà en aquest espai menut i infinit que és el cor dels que el varem estimar.

És un home intel·ligent. No gaire decebut, tot i que des que Borrell va abandonar la cursa ja va augurar com aniria tot. Etern enamorat del jovent, no es resignava a creure que no hi havia un relleu prou potent per refer-ho tot d'una vegada. "No es la política el que falla -- deia -- son els barruts que han aprés com funciona". Coincidíem en que el marketing polític ho havia capat tot. Lluitar el centre amb imatge i logística et permetia governar, però sense ser un referent ideològic, sols acabes sent un detergent que pot arribar a cansar. Estàvem tristament d'acord. 

Com enyoro ja a un creatiu com ell. Va portar el Manga a l'estat, va escriure per als joves quan semblava de segona divisió, gaudia amb la novel·la negra fins al proselitisme més encantador, ficcionava amb un talent extraordinari, parlava ràpid, dolç, entremaliat i culte... tot d'una i d'un plegat.  
I és de les poques persones que he vist aixecar-se d'una taula amb deures i fer-los. Compromís, talent i bondat... poca cosa.
 

No puc anar a acomiadar al vell amic en persona, una operació d'urgència m'ha tombat al llit provisionalment. No és greu, tranquils els qui ho sentiu i els que no, com diria en Juanjo. Però m'ha agafat una reflexió amb prou temps com per a fer una pensada i, com el vell amic, deixar d'esperar i intentar seguir sent una bona persona... una meravellosa feina fins que el paradís dels agnòstics m'aplegui de nou amb en Juanjo i puguem fer de nou circumloquis a tota velocitat, rient i rient dels que gosen riure's dels altres.