diumenge, 18 de setembre del 2011

Potser sóc un beneit? Però estic fart d’estar fart



Avui he tornat a sentir allò de que tenim els polítics que ens mereixem. Potser ja n’estic fart? Potser em sembla una conjuntura feble… No ho sé prou bé.

Tenim els ensenyants que ens mereixem? Tenim el comerç que ens mereixem? Tenim la vida que ens hem guanyat?

La vida et dóna i et treu? Tal faràs… tal trobaràs? Si matines tot va millor? Els que han treballat honrada i incansablement en una activitat que ha esdevingut recessiva i ha desaparegut… tenen més o menys drets que els que pateixen minusvalies?

L’enorme complexitat de la societat que hem anat construint depèn de tots i en som responsables. I alhora cal dir que qui tingui l’oportunitat de treballar pel col•lectiu ho faci amb valentia i seny, amb honradesa i amb constància i que faci balanç de tots els seus actes.

Però… perquè no els ensenyants? O els metges? O els caixers de banc quan no ens diuen els que ens cal saber? O els comerciants? O els pares i mares respecte a la familia?

N’hi ha prou en dir que aquells són més “paraules gruixudes que no serveixen per a rés” que aquells? Sincerament crec que no.

Si un veí busca alguna cosa com a regidor que la trobi i ràpid. Perquè hi ha molta feina. Buscar reconeixement o realització personal no és aconsellable, cal arribar amb els deures fets, però tan se val… seria com demanar vocacions pures a qualsevol professió lliberal. Un pot voler ser notari, o farmacèutic, o metge, o botiguer… per prestigi o per guanyar diners, el que ens cal és que sigui professional com a símbol de saber del que parla i honradesa per a poder-hi confiar.

La gent que treballa sotmesa a eleccions ni ha de ser gaire diferent ni ens ho podem permetre… a voltes de sentir frustració, lògica o no, ho regalarem tot a la dreta.

Les puntades a l’estufa són relaxants, potser sí. Però hi ha risc d’incendi i una feinada recollint cendra i arreglant-ho tot de nou.

2 comentaris:

MIA ha dit...

Els polítics fan les lleis que, en definitiva, porten a tenir la sanitat o ensenyança que tenim...millor o pitjor, però és conceqüència de.
Ara però, la política esdevé esclava de l'economia i del gran capital. Tot el nostre futur depèn del que diu i fa la banca i els grans especuladors.
Hi ha polítics que siguin capaços de parar-los els peus i defensar el poble que han jurat defensar? Si no n'hi ha o no en són capaços, nosaltres, la gent del carrer, els que no sóm polítics però volem el millor pels nostres fills, ho haurem de solucionar. Cóm? Prefereixo no dir-ho, que igual sona malament ;-)

Anònim ha dit...

Vaya topicazo. O sea cómo las leyes no son infalibles ya no hay que hacer nada. Y como és difícil, para que intentarlo.

El desastre está en manos del desánimo y de la cobardía, juntas o por separado.

Alvaro.