Fa temps que volia tornar a escriure. Creia que seria millor observar i veure cap a on anaven les coses en un temps tan eteri i difícil i, alhora, fonamental pel nostre futur. Gran conclusions no hi ha, tan sols les evidències de la manca de compromís.
No hi ha compromís ni tan sols amb la dissidència. Manca gent arreu per a seguir tirant endavant. Des dels partits fins a les plataformes, des de les entitats a les associacions. Manca gent amb ganes d’oferir el seu temps lliure i el seu esforç a quelcom més gran i generós com és la col•lectivitat.
Estar “indignat” no és suficient. Tot i que ja hi ha força gent que està esgotada de treballar perquè no faci “figa” un moviment que semblava una gran oportunitat.
Necessitem bona gent. No la que mai s’ha equivocat perquè mai ha fet rés agosarat. Necessitem de la gent que sempre és allí, a la vora del camí, oferint suport i amb ganes d’escoltar i ajudar.
No serà fàcil ni senzill. Però deixar-ho tot enrera perquè és massa difícil, és una traïció a nosaltres mateixos i al que podríem fer d’ara endavant.
Tothom ha de reflexionar i fer un pas. Des de ser millors pares i mares fins a sortir a aplaudir al seguici. Des de passejar i saludar a amics i coneguts fins a tornar a llegir. La gran revolució passa per una decisió, la millor… la que puguem prendre cadascú.
I enmig de tot això, els qui tinguin més traça que posin en paraules els anhels i els desitjos. Que provin de construir normatives que protegeixin els projectes i les ganes de millorar.
I els que tinguin congressos, que facin el favor de treballar. Necessitem als millors… al carrer, als partits, I arreu. De dretes o de esquerres. Tan li fa. El millor de cada casa… I als altres a millorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada