dimarts, 1 de març de 2011

El safareig i la mar salada




La recerca del millor comentari és l’esport majoritari a Torredembarra. Bé, rectifico, potser el que fa més soroll. Bé, torno a rectificar, el que sembla tenir més adeptes.

Quan un practica un esport minoritari, de fet, tan li fa. És la seva passió. I aquesta l’omple i li ocupa el major temps de la seva vida. No s’atura a reflexionar si és molt o poc conegut. Ni si es practica, ni si interessa. És la seva passió.

En mig de la enorme població torrenca hi ha força esports minoritaris. Cadascú segueix el seu. I sembla que intentar veure amb perspectiva sigui un esport més. Rés més lluny de la realitat.

Cal promocionar la pràctica de la perspectiva i de la globalitat. Cal impulsar els actes solidaris i les accions constructives. No com un esport més, sinó com el marc per establir unes normes generals de respecte i disponibilitat mental per avançar.

Llavors, i sols llavors, podrem optar per la nostra activitat « esport » i saber en quin context es mou. Si seguim preferint els comentaris a les propostes recolzades per les associacions polítiques i/o ciutadanes, com a mínim sabrem què és el que hi ha.

De tot aquest reguitzell d’especulacions respecte als diferents processos per a la confecció de les llistes de convilatans que s’oferiran per a ser elegits i formar part del plenari municipal, de fet el més important és el resultat final i les propostes que ens facin.

Som nosaltres, a nivell individual, qui haurem d’esbrinar la possibilitat d’execució i la intencionalitat global de cada programa respecte al dibuix de la Torredembarra dels propers temps.

Haurem de veure les coincidències, les afinitats, les perspectives i afavorir una majoria progressista, si és la nostre convicció, o una de centre conservadora, si és el que creiem més adient per a remuntar el fangar ideològic dels darrers temps al poble.

Tan li fa qui o què se sent poc valorat. Tan li fa qui o què repeteix una idea fins a fer-la més o menys popular. A la fi, hi hauran unes llistes de veïns i veïnes amb noms i cognoms. Cada llista portarà un nom, alguns adscrits a formacions polítiques d’àmbit estatal, autonòmic i/o local, i un programa. En aquell moment ens cal llegir i escoltar i amb l’ajut del raciocini determinar la nostre acció més personal : votar.

De la coincidència d’aquestes accions en sortiran unes proporcions que establiran el grau de confiança que ha rebut cada formació. Els veïns i veïnes que accedeixin al plenari hauran de recordar el programa que han ofert i l’encàrrec global del poble. Gestionar una crisi local de gran fondària i establir les accions per a sortir-ne amb bon peu i el més aviat possible.

I llavors caldrà deixar de banda les intuïcions. Caldrà donar valor a les paraules donades i a la necessitat d’entendre’s. Caldrà escenificar un plenari corresponsable. Tots disset seran responsables de Torredembarra. Si tenen competències delegades tindran la responsabilitat d’actuar i explicar-se, no deixant a ningú enrera o despenjat per mandra d’acció política.

Els regidors que no tinguin cap competència delegada hauran d’explicar les coincidències amb valentia, les discrepàncies amb arguments i les alternatives amb rigor i constructivisme.

El president d’aquest plenari, l’alcalde, haurà d’imprimir un nou tarannà. Un fidel exercici d’escoltar i de suma constant. Serà el primer que haurà d’allunyar-se del safareig. Serà el primer que ha de reinstaurar l’educació i la fraternitat entre les disset persones que han de tirar Torredembarra endavant.

I tots i cadascun hauran d’oferir la confiança per recolzar aquesta feina. Més enllà dels cent dies tradicionals. Més enllà del passat i de les males experiències. Hi haurà una veu per a progressar i un debat per enriquir-nos tots plegats.

El safareig no pot pesar més que la mar, físicament és impossible. Metafòricament tampoc si ho desitgem i actuem amb responsabilitat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Què hi ha de cert en tota la informació sobre la elecció del candidat socialista?

La cua del lleó ha dit...

L'elecció del candidat és una responsabilitat de partit. I si ho pensem, ha de ser així. Quan hi ha qualsevol problema, responsabilitzem al Partit que de fet l'ha avalat.
Les agrupacions locals fan propostes que són recollides per les federacions territorials i s'eleven a una comissió de llistes a nivell català que presenta un dictàmen al consell nacional i aquest l'aprova, si s'escau.
En el cas de Torredembarra, s'ha escollit una proposta i en aquests moments s'està parlant i valorant. Tot el demés són especulacions que, malahuradament han estat publicades per certes declaracions.
El que toca és debat intern i configurar la millor proposta global per al nostre poble, tan de gent com de propostes.

Anònim ha dit...

Los partidos son grandes y no conocen los pueblos. Van a ganar como sea y no les importa nada mas.
Si no escuchan a los del pueblo no escuchan a los vecinos ni a nadie,es la pura verdad. Poltronas y nada mas.

la cua de lleó ha dit...

És un tòpic massa extès. Tenim massa exemples de llistes independents que han comès irregularitats o, per ser just, errors de gestió prou importants. Tenim, també, gent que s'ha creat el seu partit i que ha acabat especulant i sota judici, com pugui ser el Gil, per dir-ne algun.
I tot i això cal defensar el dret d'associar-se i d'oferir-se als conciutadans com a elegible en qualsevol elecció. No per massa perillós cal acceptar cap retrocés democràtic. Per tan atacar els partits sense més detall, no té raó de ser.
Caldria que miréssiu l'enorme quantitat de llistes electorals que es proposen en cada elecció. Cal mirar les que es presenten sota de cada sigla i els problemes que hi han. No hi ha proporció que pugui fonamentar el que dius.
Si hi ha propostes d’una formació política que no comparteixes, tens la llibertat de votar qualsevol altre que et convenci més. És tan senzill com simple i segur. Dóna confiança a tot aquells que en circumstancies legals opti a representar-te i et faci el pes.
Tot el demés, son estirabots. Et poden deixar tranquil, però de segur que poca estona.