dimarts, 31 d’agost del 2010

Una nova reglamentació per a les “cases de barrets”.





Hi ha força temes que no han estat resolts mai. Un d’ells, és la prostitució. Una manera de jutjar-ho és des de la vessant de la llibertat individual. No hi ha cap tipus de discussió, ningú pot estar obligat a prostituir-se.

Des de l’aparent voluntarietat, ja es plantegen diferents posicionaments. Es pot creure que algú vulgui prostituir-se? Sembla que hi ha gent, però ni el que sembli per suposades respostes a diferents “llibres blancs” és pot donar per bo del tot.

Amb igualtat d’oportunitats, respecte a l’educació i al mercat laboral i respecte a un positivament de la nostre societat a on no es creïn feines ponts per amics i coneguts, seguirien havent persones disposades a prostituir-se?

És tan culpable el client, com la persona que es prostitueix, com el “xulo”, com l’inductor, com l’arrendatari de l’habitació o de tot el meublé?

Val la pena perdre temps en establir el grau de culpabilitat? Hem quedat d’acord que obligar, amb subtilesa o violència, és inadmissible. Per tan, esbrinem responsabilitats sense perdre de vista el que cal: Com erradiquem la prostitució?

Com a periodista he sentit parlar de l’època rosa de les meuques i els meublé’s. Un cop presentat el llibre o la conferència sorgien aquelles històries més negres i crues a on dones i homes havien estat marcats, expulsats o desapareguts.

És una relació de risc? Sí. Es pot arribar a equiparar amb l’oci nocturn en general? Potser si, sempre que la prevenció, la informació i la formació facin els que els hi pertoca. Però, seria un èxit?. La funció social defensada per alguns fòrums, és real? Molt a parlar i a estudiar, sens dubte.

I a tot això, que no acabaria en unes ratlles, per suposat, el comentari més sorprenent: Els controls sanitaris ja no seran obligatoris. Llegiu-ho a la premsa en extensió, però la sorpresa vé per l’argumentació de que es vexatiu que es pugui anunciar que les ”nois-es estant nets-es” i per altre banda, l’associació de professionals argumenti que davant de la seguretat, costa més que els clients no vulguin fer-ho, diguem-ne a “pèl”.

Començava dient que hi ha molt a fer i a treballar, però de moment esperarem uns dies a que la polèmica de la norma s’esclareixi.

Seguirem, doncs, més endavant.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hòstia, per fi un tema universal i trascendent en la vida política de Torredembarra. Tots pensàvem que no ho acabaries treient. Però ja està. Apa, obrim comentaris...

Anònim ha dit...

Si pudieseis hablar de temas generales, por una vez, resolveriais mejor los temas locales. El ombligo, de cerca, és un pozo.