Alguns canvis i molta paciència

He estat callat per tenir una certa coherència personal. Tan s'hi val si a alguns interessats o perseguidors de les intimitats de tot tipus li resulta sorprenent.

A la Torre li calen canvis. És cert. Però potser els principals siguin, fins i tot humils.

Començar a parlar només del que cal i sabem, pot ser una sortida. Donar aixopluc a l'estridència ens allunya del so de les paraules més encertades. Interpretar esdeveniments com a realitats intractables i donar-nos per satisfets amb ocasions de dir algun estirabot, ens proporcionar petites estones, molt petites, d'alliberament. La frustració espera al darrera.

Ara que comencem a oblidar la ràdio, ja no cal restar-hi més. Ara que comencem a deixar d'especular amb els "ara tu i ara jo" penosos i poc encertats.

Val la pena de dir, però que hi ha hagut un assajament beneït per la indiferència d'uns i altres. I que sols els números han demostrat que no anàvem malament tot i que massa sols i que a banda de les professionalitats, contra una sospita una contra-sospita.

Aquesta nova etapa de La Cua de Lleó té nom i cognom. Si abans no hi era no era ni per pors ni per oportunisme. Era una idea, potser peregrina, d'encetar un camí de construcció i lluny de semblar que tot venia mogut per interessos personals.

Seguirem comentant i aportant notícies de com a altres indrets es fan coses que ací a La Torre ens diuen que no son possibles.

Ni som tan dolents ni tan especials. Sols ens cal un petit marc des d'on parlar i mantenir la paraula. I el que vulgui fer retrets, si us plau... i han altres blogs que en tenen fam. Ací No.

I aquí s’acaba la reflexió.

Albert Bonet