dissabte, 23 de novembre del 2013

Cañas:“Os montaremos un Ulster que os vais a cagar”


 

 
La prepotència de C’s és cada cop més evident, emparats amb la cobertura que els dóna la caverna mediàtica van de sobrats i es permeten fer advertències com aquesta

Aquestes amenaces les va fer el diputat Jordi Cañas davant de diferents persones, que ho han corroborat al directe!cat, i mostren que el partit d’Albert Rivera està molt allunyat dels paràmetres democràtics. Les actituds agressives de personatges com el diputat de C’s mostren la veritable cara d’un partit que atià l’odi contra Catalunya i que no té cap escrúpol per falsejar els fets, amenaçar i fer-se les víctimes per intentar liderar una opció radical contra el procés democràtic endegat a Catalunya. Les paraules de Cañas mostren el pitjor dels sectors unionistes, atien la violència contra el procés davant la derrota democràtica i amenacen en promoure un enfrontament de la societat civil per posar en qüestió el procés.

C’s sap que democràticament ho tenen perdut, la seva esperança és atiar l’enfrontament de la societat catalana

“Os montaremos un Ulster que os vais a cagar” és una frase que vol atiar la por, l’odi i rebentar el procés democràtic per exercir el dret a decidir, el que no poden guanyar democràticament, ho volen guanyar amb violència.

Jordi Cañas depassa els límits de la democràcia i això és molt greu, i més, en un parlamentari

Les seves paraules són un greu atac a la convivència, són un greu atac al procés democràtic i pacífic que el poble de Catalunya ha endegat, a més, de suposar una amenaça en tota regla vers el procés sobiranista que té el suport de la majoria.

Malgrat gent com Jordi Cañas, el procés cap al dret a decidir arribarà a bon port

Ni els seus insults, ni les seves mentides i amenaces podran amb la voluntat d’un poble, la democràcia s’imposarà a un partit que fomenta la violència i no desautoritza a un dirigent que es capaç d’amenaçar amb paraules com aquestes.



dijous, 21 de novembre del 2013

Una nova entrada... publicada però molt interessant

PSC: de partit a franquícia

Enric Marín
Periodista


Dijous, 21 de novembre del 2013

La premsa de Madrid ha saludat la deserció del PSC del bloc de la consulta com un símptoma d'un futur descarrilament del procés sobiranista. També ho ha fet una part de l'opinió publicada a Catalunya. Tinc el convenciment que es tornen a equivocar. En tant que partit central de la Catalunya autònoma, el PSC ha viscut amb evident incomoditat la caducitat de l'autonomisme certificada per la sentència de l'Estatut. Més tard o més d'hora, el PSC havia d'abandonar el terreny de l'ambigüitat entre el bloc pro consulta i el bloc contrari. I ho ha fet supeditant la consulta a la voluntat política del nucli de poder radicat a Madrid. L'argumentació és el de menys. Es tracta d'un moviment de supervivència fortament condicionat per la pressió corporativa del PSOE, la pressió electoral de Ciutadans i la pròpia inèrcia conservadora. Segurament, amb la vista posada en les eleccions municipals del 2015 i calculant que un eventual fracàs del procés sobiranista podria retornar una certa centralitat ...

La premsa de Madrid ha saludat la deserció del PSC del bloc de la consulta com un símptoma d'un futur descarrilament del procés sobiranista. També ho ha fet una part de l'opinió publicada a Catalunya. Tinc el convenciment que es tornen a equivocar. En tant que partit central de la Catalunya autònoma, el PSC ha viscut amb evident incomoditat la caducitat de l'autonomisme certificada per la sentència de l'Estatut. Més tard o més d'hora, el PSC havia d'abandonar el terreny de l'ambigüitat entre el bloc pro consulta i el bloc contrari. I ho ha fet supeditant la consulta a la voluntat política del nucli de poder radicat a Madrid. L'argumentació és el de menys. Es tracta d'un moviment de supervivència fortament condicionat per la pressió corporativa del PSOE, la pressió electoral de Ciutadans i la pròpia inèrcia conservadora. Segurament, amb la vista posada en les eleccions municipals del 2015 i calculant que un eventual fracàs del procés sobiranista podria retornar una certa centralitat política al PSC. La disjuntiva no era fàcil, però finalment el PSC s'ha arrenglerat. I és una aposta sense retorn. A partir d'ara, el PSC sortirà a les fotos en companyia del PSOE, el PP i Ciutadans.

El procés polític que viu Catalunya és molt més el resultat de la suma de persones, col•lectius i moviments cívics que de la suma de sigles. Acabi com acabi, separar-se en aquests moments del tronc central del catalanisme només pot tenir una conseqüència: la marginalitat política més o menys confortable. De fet, el PSC ja no podrà anar més enllà de l'electorat català més fidel a un PSOE en hores baixes. El projecte transversal original del PSC ja no existeix. Els dirigents actuals han optat per esdevenir franquícia autonòmica del PSOE. I fent això, també han ensorrat l'escassíssima credibilitat de la mai concretada tercera via.