Sovint parlem de que cal estar informat. Alguns responeu que no és senzill, o que no hi ha a on contrastar... potser teniu raó. Però articles com aquests permeten entendre, compremdre i anar aprenent.
LA CRISI I LES PREVISIONS ECONÒMIQUES
Les profecies de la senyora Lagarde
Que la presidenta de l'FMI parli de possible recessió incrementa les possibilitats que es produeixi
A. Serra Ramoneda President de Tribuna Barcelona
El modern instrumental permet als meteoròlegs mesurar la pressió atmosfèrica, o la temperatura, de manera contínua i amb extrema precisió. Al final de la jornada disposen d'un gràfic amb una corba que mostra l'evolució de la variable al llarg de les 24 hores. Aquesta informació els és extremadament útil per a les seves anàlisis i previsions. Els economistes no són tan afortunats. El PIB és la variable amb què treballen amb més freqüència per diagnosticar l'evolució de l'economia d'un país i les seves possibilitats futures. Però el mesurament del PIB és discontinu, ja que és l'estimació de la riquesa creada per una economia durant un període de temps, i a més és de summa imprecisió. Fins i tot als Estats Units, possiblement el país amb l'aparell estadístic millor del món, el mesurament trimestral del seu PIB és objecte de contínues revisions a mesura que l'augment de les dades disponibles permet afinar la precisió, que de totes maneres no arriba mai a cotes elevades. Entre la primera estimació i la definitiva hi ha a vegades diferències importants. Com al seu dia molt gràficament va afirmar Flores de Lemus, els economistes utilitzen per als seus mesuraments una balança romana, aparell per pesar llenya i amb un marge d'error que és considerable, mentre que els farmacèutics disposen d'unes balances que arriben a afinar fins a molts decimals. Llegeixin l'etiqueta que figura en una ampolla d'aigua mineral i comprovaran l'anterior afirmació.
Malgrat això, els economistes utilitzen les dades del PIB com si tinguessin la mateixa qualitat que les de la temperatura o la pressió baromètrica. En les seves representacions gràfiques arrodoneixen la sèrie de segments de recta amb què uneixen els punts que corresponen als mesuraments del PIB per donar sensació de continuïtat, i amb això de precisió. Però és que a més s'atreveixen a construir una rígida taxonomia de la salut d'una economia en funció de l'evolució que hagi tingut una cosa tan borrosa com és el PIB. Així, parlen de recessió quan el PIB d'una economia pateix una caiguda dos trimestres consecutius. En canvi, una depressió exigeix una recessió continuada que porti finalment a reduir més del 10% del PIB.
Fa escassos dies, l'espigada Christine Lagarde, flamant responsable de l'FMI, avisava que les economies desenvolupades estaven a la vora de la recessió. S'havien de prendre urgentment mesures per evitar-la. La sensació que donava és que al seu despatx té un sensor que permanentment li indica l'evolució de l'activitat econòmica i dispara una alarma en el moment en què la corba inicia un procés descendent. Quan en realitat caldrà esperar unes setmanes després del tancament del pròxim trimestre natural, cap a l'octubre, per conèixer, i de manera aproximada, com s'ha comportat aquest estiu el PIB dels països que la preocupen i comparar-lo amb el del trimestre anterior.
Però a més no va ser conscient que en el món de l'economia es dóna amb molta més intensitat que en el físic el principi de Heisenberg. En termes comprensibles per a llecs com jo, el 1927 aquest científic alemany va demostrar la impossibilitat d'idear un mètode que permeti el mesurament precís i simultani de la posició i el moviment d'un objecte. Com més determinem la primera més malament aconseguim conèixer el moviment, i viceversa. El sol fet de voler determinar la posició d'un electró, per exemple, fent rebotar-hi un raig de llum, el desplaça.
Doncs bé, només l'anunci per part d'una persona al capdavant d'una entitat de la importància del Fons Monetari Internacional, a la qual tots suposen molt ben informada i amb una gran experiència, que és molt probable que el PIB baixi incrementa la probabilitat que això passi. És el principi de Heisenberg però elevat a l'enèsima potència. La seva veu no té la mateixa importància que la de qualsevol mortal. És comprensible que l'endemà de la seva declaració les vendes a les borses mundials de valors fossin massives, amb el consegüent impacte sobre les cotitzacions. M'imagino que els que es van fer d'or van ser precisament els negocis dedicats a la compravenda d'aquest metall, refugi dels estalviadors timorats quan el panorama econòmic s'enfosqueix. Potser la dama francesa no és gaire experta en física i desconeix el principi de Heisenberg. Però, amb tota seguretat, per imperatius de la seva professió ha llegit Keynes, que ja va parlar de les profecies que tendeixen a autocomplir-se, de manera que hauria d'haver estat molt més cauta en les seves manifestacions.
Esperem que la relliscada de la senyora Lagarde hagi estat fruit dels pocs dies que exerceix el càrrec i que aprengui ràpidament a contenir-se i a mesurar les seves manifestacions. Perquè seria un cop molt fort per a l'FMI, però també per a la grandeur, que després que un francès perdés un càrrec de tanta rellevància per la seva incontinència sexual una dama de la mateixa nacionalitat tingués la mateixa fi tot i que per incontinència verbal. Catedràtic d'Economia de l'Empresa.
