Demà, Primer de maig

La simbologia ha canviat, malauradament. Potser la crisi del concepte, és una impressió molt personal, va començar quan els sindicats es plantejaven oferir serveis per a motivar l’afiliació.

No es una crítica fàcil. Seria com dir que els partits polítics amb l’intent de comunicar la gestió van provocar la desafecció, ara que els politòlegs coincideixen en definir-la per l’abandó de la constant reflexió socio - política de la ideologia.

En definitiva, l’ou o la gallina.

En cap projecte de comunicació s’aconsella “renyar”. En política, tampoc és prou adient. És pot responsabilitzar a altres formacions de la conseqüència de les seves accions, però en el moment que anomenis que han provocat girs socials poc intel·ligents, has caigut al parany.

El futbol, no provoca rés dolent. “Tifossi, Ultres, Hooligans i altres” trobarien a on desenfrenar l’energia negativa. Sens dubte. Així una opció política, per frustrant que sigui no va més enllà de les seves accions. La ideologia està per sobre de la gestió, o així crec que hauria de ser.

Quan sents que l’esquerra d’origen comunista és criticada per utòpica, s’escapa un somriure. No perseguim l’utopia?

És que la dreta no persegueix una societat sense cap directriu? Sols amb una administració de serveis al menor cost?

I així, no perseguim una societat participativa per a humanitzar l’economia de mercat? No somiem en actes culturals, de participació, d’esbarjo, comunitaris amb gran assistència?

Fa poc li comentava a un economista que perquè no es denunciava que ha desaparegut de l’agenda familiar l’oci comunitari i de baix cost? Sembla que fer quelcom pugui uns diners importants.
Responia: Una nova revolució? Potser sols cal que es posi de moda.

Potser si… seguirem esperant.

I tornant al primer de maig, ja no ens sentim treballadors. Som una ample i llarga classe mitjana que treballa a llocs i a empreses però sense massa a veure entre nosaltres.

Recordo una anècdota d’una empresa constructora, per apaivagar les friccions entre operaris i capatàs, va unificar el color del casc… Miracle… ni uns manaven tant ni els altres es queixaven.

Això sí, les mobilitzacions també varen baixar en igual proporció.

Si el Onze de Setembre esdevé més festiu que reivindicatiu, que li pot esperar al primer de maig.

Seguirem intentant seduir a la societat amb l’esperit de treballar uns pels altres. Sé que encara ens crida l’atenció els projectes socials al tercer mon. Esquemes senzills que compten amb l’esperança i la renovada il·lusió dels que encara no son classe mitjana… potser ho arribaran a ser... millor, això si, aprenent dels nostres errors.

Així ho espero.

A la casa de la vila… hi ha sabó i raspall

El poble em va ple de les declaracions del Sr. Massagué a l’espai radiofònic que cada divendres emet l’emissora municipal sota el nom “La casa de la vila”.

Vagi per endavant que no falta quasi mai, abans tot eren “ets” i “uts” i feina fuig per a comptar amb la versió “batlleriana” de les problemàtiques que anaven sorgint. Bé, ho deixarem, per ara.

I vagi per endavant, també, que cal un espai a on sentir i escoltar als regidors, a tots, i als representants de les forces polítiques, a totes.

Avui no ve molt motivat?
Així s’encetava el gruix de l’entrevista. Una nota de solidaritat, rés a dir, qui té el cor gros no hi pot fer més.

Preguntat sobre si li venia de gust anar al programa el Sr, Massagué comentava... “sobretot després d'un ple per explicar coses que no han quedat clares al mateix plenari”. Resposta interessant venint de qui dóna paraules i les pren a dojo, de qui fa totes les interrupcions que li plauen i que exigeix que no hi hagi diàleg sense la seva concessió de paraula.

La següent pregunta l’encoratjava amb certa emoció comentan que no es va tallar: “Si que em vaig tallar... hi ha punt on no em permet anar més enllà... però ganes en tenia”. UFFF!! No és cert que sembli que fuig d’estudi constantment... és contenció.

Una de les preguntes estrella no podia ser altre que la Valoració del Ple ”La sensació era que estaven en campanya electoral... sobretot el Partit Socialista... son aquelles maneres que en política no tindrien que existir... es pensem que tenen dret a dir-ho tot i que no els hi diguin rés, i en això soc molt curós... si no m'ataquen no ataco i m'ha donat bon resultat... l’atac per l'atac fins arribar als extrems... si això és la política no m'estranya que cada cop es voti menys”.

Bona dissertació, cap exemple per cert, però bona dissertació sobre el fet de la palla a l’ull... Compte que si no s’ataca no ataca, així les preguntes son ofenses. En varis plenaris hem sentit per part de més d’un grup, que no s’hi val de temptejos a les cantonades o a l’ascensor, que es vol un pla de treball seriós i net, de tu a tu i al voltant d’una taula.
Té prou cura de desmarcar un grup polític de la situació. I rés a dir, cadascú fa la feina com la veu. L’excepció encara deu confirmar la regla, sinó ha canviat.

Vostè la política l’entén d'un altre manera? Pregunta? Sabó? Raspall? Tot plegat? Tothom que hagi trepitjat la universitat, poc o molt, sabrà el perill de les preguntes afirmatives. És clar però que amb el fenòmen creixent de la premsa rosa o scatòlogica, la recla es trenca. Calía haber dit que voldria vosté i que fa per aconsseguir-ho? Però és clar també que la vella escola és vella.

"L'entenc en coses serioses, ens posar-se d'acord, que la gent vegi els gestos, que vegi les coses importants després la gent no entén qui te raó..." Els errors perden valor en l’autor, "no n’hi ha per tan", acostuma a dir-ho el que et pica per darrera amb el cotxe. Si la gent no enten qui té raó... potser és perquè no es dóna la mateixa publicitat a uns i altres o a una posició o a una diferent. "veig molta estratègia de partit, molt acoso i derribo, en aquest cas meu, estic parlant del partit socialista.." quan es parla d’estratégia de partit sóna a alguna cosa fosca. A una pissarra a la “bodeguiya de La Moncloa” plena de fotografies codificades dels abnegats... És lleial l’estratégia de la tossuda voluntat i tindre com a referents alguns veïns de “pro”?.

"ahir esquerra va tenir un dia normal... que feia molts dies que no hi era..." Compte amb els dies que Esquerra no està normal... pot referir-se a anormal? A superior? A diferent? Deixem-ho ací que potser ens equivocarem,

"l'abg un diàleg fluid... és la mostra més clara que si algú cooperar.. vol fer coses jo estic disposat a ajudar i a deixar fer coses... i ens posem d'acord en les coses importants..." Evident que reaccionar a la brava seria dir que sona estrany... però saben que l’alcalde “raja” fins i tot quan et saluda, a un li surt la vena més serena i respecta la feina de cadascú.

Aixó sí, si es posen d’acord amb els temes importants, que no es queixí ningú quan es reclama el mateix respecte i accés a la informació, ja que si hi és no ho sembla.

"Això si que és política en lletres majúscules, lo altre es fer politiqueos que només busquen desprestigiar a l'altre..." Més del mateix, preguntar és ofendre quan un no sap o no se sap explicar. Si té clares les contractacions les defensa i prou. I si hi ha multipresència de l’àrea convergent, doncs explicat millor.

"És la primera vegada que sento que ABG es defineix en que el Car vagi a costat del Cap, ací em de ser molt seriosos..." Com que traduir l’excés de paraules per frase del Sr. Massagué és tan dificíl com agosarat, ho deixem ací. Sembla que la fidelitat va durar uns minuts. Compte que ho sembla.

"Al Partit Socialista se li ha estat demanant durant tres anys un lloc on ubicar aquest CAR... equivalent a hospital de dia i un possible hospital a la llarga... el Partit Socialista no ha estat capaç Fa tres anys que la Generalitat va autoritzar .. el Cap de Vilaseca i el CAR de Torredembarra... trobo uns terrenys que tenien una carga... una cessió 9000 m2 en una entitat privada... parlo amb Sanitat i aclareixo aquest terrenys... "

Inexactituts a dojo. No va autoritzar, va plantejar o es va saber, en tot cas oficialment no sha sentit a cap plenari. Com anecdota citar que se li va preguntar en una reunió del Consell el mes passat i va fugir d’estudi, abans d’arribar a l’ascensor (sembla fixació) ja estava acceptant una part de la pregunta.

"Ara es volen apuntar el tanto de que a Muntanyans no, i que és millor el centre..." Va d’això. "Evidentment que és millor el centre i que ningú ho nega però les oportunitats passen i prefereixo un CAR a Muntanyans ara que un diguem-ne hospital dintre de deu anys..." Argument principal dels socialistes i d'ERC davant del no fer el col·legi a Malla XIII, "busquin però compte" i els va titllar de... "ens podem trobar que volen fer el col·legi i el car junt no puguem fer ni una cosa ni l'altre..." home de poca fe, la va esgotar esperant el parquing .

"És una demagògia barata... ho han tingut tres anys i no han mogut dit.. perdó fa tres anys, en van tenir un¿? i ara que prenen decisions es posen a dir que les decisions no els hi agrada..." Seguim exactes i ben explicats.

"una mica més de serietat i mirar més pel poble... i repeteixo al mig del poble seria un lloc ideal..." Més seriós que dir el que acceptes. Sinó pots tirar-ho endavant demana col·laboració no asentiments.

"el tema del CAP ja fa pudor... és un caos..." Quan hi ha responsabilitats a compartir li surt la vena combativa.

El motiu de la controvèrsia va ser l'annex, ja que vostè mateix va dir que respectaven el que havien dissenyat ells, simplement era un annex a on parlaven de la rotonda que podria dificultar l'altre pla parcial......

"soc molt curós però quan vec que els interessos que priven son altres hi ha coses que em revolten..." (es perd) A saber els dimonis que li van passar pel cap. ( referit a sobre coll)

La rotonda

"El partit socialista quan governava en majoria dissenya dos plans parcials... la pujada tradicional dels munts que ho havia estat tota la vida... el carrer onze de setembre... es desplaça dos-cents metres... que passi per una urbanització..." Bon intent, tot i deixar-se que sols es refereix al transit rodat i que el pont peatonal i amb carril bici és una vella revindicacio.

"la gent que dissenya això no son de La Torre... no senten els colors.. s'ho analitzen des de lluny i diuen mira si ho posen dos-cents metres més amunt o més avall ens dona igual..." el nou fitxatge d’Urbanisme és de La Torre? Els darrers projectes els ha encarregat a La Torre? Quins colors, els de Els Munts? Els del Barça? El CAR a Muntanyans 1, no són més de dos-cents metres?

"la gent de la Torre vol seguir pujant als Munts pel mateix lloc que ha pujat tota la vida... a que coi venen... una rotonda al davant de la casa gallega no té cap sentit... "La rotonda compartida amb Altafulla, no tenia sentit? Torna a oblidar-se, sospitosament, de que parlem de transit rodat.

"això quan ho fa algú que en aquest cas crec que és de Salamanca, s'ho mira des de lluny, su mira... su analitza des de lluny i li dóna absolutament igual... la gent de tota la vida el que senten i volen és fer això..." la gent de tota la vida? És que hi ha catalans de segona a Torredembarra? Torredembarra s’ha assabentat d’aquest posicionaments? Tornem al cens de fa quinze anys per a fer consultes vinculants? N’hi haurà prou? Potser amb les partides de naixement? Les fes de baptisme, per a cobrir els parts fets a Tarragona?

"Com a convergència defensaven de treure el pont i fer una rotonda o deixar el pont.. van dir que o es deixava la rotonda o no es negociava... i ara diuen que o es treia l'annex o no jugava... s'aprovava com ells ho havien aprovat i simplement s'afegia un annex per la possibilitat negociant poder-ho canviar... "

O sigui que ens cassem però amb el divorci signat? I aquests darrers temps de sequera, no ha tingut temps de solventar els plans parcials de la Sort i de La Rasa?

"També vaig dir votarem que no i després voldran estar per a decidir que si CAR que si Col·legis... ells han votat que no perquè no els hi interessa el bé del poble... no els interessa que això tiri endavant i interessa posar pals a les rodes i que aquest govern que estan treballant molt... i volen que això acabi sent un desastre... "

O amb mi o contra mi? Caldrà reforma la Llei de régim local i recuperar els tractats de vasallatge.

"Això és política amb lletra petita, és política de ridículs, si us plau fense gran i fem política en majúscula que es el que interessa al poble i no política partidista... "

Compte, la política en lletra gran és aprovar un tema amb un condicionant afegit.

I vostè no creu que serà la tònica predominant fins a les eleccions d’ací un any vista... Donant per fet que tot es veritat i negatiu. Gran pregunta. Potser recors de Roda?

"Si si, perquè els partits quan no tenen un líder clar i resulta que hi ha algú que es té que guanyar el lideratge es tracta de desgastar... el que aconsegueixi el meu cap en safata possiblement pugui anar de cap de llista en el seu partit... "

Confondre lideratge amb cap de llista és creure que els partits presidencialistas son tots. Hem d’entendre que el Sr. Massagué és el lider de convergencia i Unió a La Torre? Teniu aquesta sensació? Ho deixem ací. ...

"jo que no soc polític,,, soc un ADVENEDIS en política per dir-ho d'alguna forma... així ens anirà i així votarà la gent...

A banda de perpetrar el català, sembla tota una confesió? Compte, potser,

"no. els polítics no demanen disculpes mai és una màxima... jo demano disculpes ...ells sembla que no hagin après a tenir aquesta amplitud de mires que es te que tenir quan s'està governant"

L’amplitut passa per no donar una sessió l’endemà del ple com demanava Esquerra i el PSC?.

Preguntat sobre les contractacions de personal afí a convergència ... "apartar a la gent pel seu carnet... no m'agrada tirar d'arxius però l'Ajuntament de Torredembarra ha tingut contractada a l'exdona del Sr. Sabaté, delegat de la Generalitat a Tarragona... fer aquestos comentaris... el que estic fent ja em sembla gruixut, no ho hauria de fer.. el que faig és defendrem... no atacar..."

Millor deixar-ho correr. I millor que sàpiga el que diu.

I ara que ha passat setmana Santa, el que estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra...

"Per supos, per supos... això no és ètic "

Per “supos”, qui més, qui menys, tothom a fullejat el catecisme.

Pregunta del carrer... ¿Porque tiene usted el pelo tan rizado? Non coment. Almenys hem acabat bé, hem començat amb això del ple però hem acabat bé, ...Alcalde i ha distendir-se del Ple... que ja toca.

El "dit", sabó, raspall i atacs a la demagogia. Que per aclarir és:

demagògia
Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l'acceptació de programes d'acció impracticables i fal·laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi
demagògia
Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud
demagògia

Segons el concepte aristotèlic, forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades

I del pressupost... una mica de memòria.

DIFERENTS ARGUMENTS:


La filosofia del endeutament com a “inversions per a no quedar enrera amb els pobles de la contornada”... paraules textuals, no justifica el deute històric que vostès presenten avui, ja que no ens proposen accions que ens ajudin a veure ni la Torredembarra que volen construir ni cap a on volen anar.

Exercir la capitalitat del Baix Gaià, si és que es refereixen a això, ara per ara, passa per encapçalar políticament una idea i ser un motor dinàmic de les diferents reivindicacions. Hem d’estar disponibles i disposats a oferir la nostre vila com a eix polític i socio-econòmic.

Amb una caserna necessària, però potser no en el primer lloc de les possibilitats actuals, i una zona d’aparcament, difícilment serem un model.

Model de gestió d’aigua i de residus, ens acostem.

Model de reorganització de feines i personal, lluny d’augmentar la contractació fora i de quedar a l’espera que els diferents serveis ens treguin les castanyes del foc,... més a prop.

I així seguiríem amb la disminució del projecte turístic, que segons vostès és capdal. És capdal i destinen menys diners??

Si hem de rebre als visitants amb l’oferta del parquing de filadors, Perquè no ha dirigit les inversions a finalitzar les seves connexions amb Antoni Roig i amb Indians? Com és que no ha apostat tan decidit per la recuperació de la zona més comercial?

Potser projectes com la N-340, Pere Badia o acabar i aplicar els conceptes del PEMU del Nucli antic, serien matitzables també, però ens permetrien entendre millor les prioritats d’aquest grup de grups al govern.

L'acabament del Teatre Auditori i de l'adequació del teatret, sense un projecte cultural i d’usos?

Una capital amb dues sales, i la improvisació com a programa?

El que ens anuncien que dedicaran a l’espai de l’escorxador ens fa pensar que està més a prop de fer callar les reivindicacions veïnals que d’una primera fase cap al centre cívic, hotel d’entitats o multi-espai ciutadà que es demana.

Si no saben encara que fer ni com? Perquè dedicar una quantitat? Potser és massa gran o massa curta? Sense saber el “Què”, no sabran el “com” i per tan no poden saber “quan” ni que cal destinar-hi.

Si treballen per la nova caserna, seria bo que ja sabéssim el que podem fer amb l’actual edifici de la policia local. Si no ho saben, senzillament s’imposa la política de ja veurem en cada moment.

Dels 5.356.136 euros un trenta per cent és la Caserna, repeteixo necessària però tal com estem no la primera inversió de la llista.

Un segon trenta per cent respon a finalitzar el Teatre Auditori i la sala polivalent. Ja n’hem parlat. Caixes buides si no hi ha pla d’usos i programes de gestió.

El set per cent aproximadament per a fer alguna cosa a l’escorxador. I un dos per cent per a les reformes de la Llar de jubilats, Fa falta endreçar-ho millor, però per una banda parlant del nou local i per l’altre hi fan reformes. Potser ens haurem d’esperar a saber el que es farà.

No em volia deixa que el zero coma trenta quatre per cent, un terç de l’u per cent, el destinaran a redactar projectes d’inversió.

Son inversions que no perfilen un programa de gestió política de Torredembarra. Ens el contrari, sembla que a força de quedar bé amb els diferents “interlocutors” que té al seu govern li ha quedat una “llista” de coses, no uns punts d’equilibri per a desenvolupar una acció de futur.

Vostès defineixen els pressupostos de coherents amb la situació de crisis. Diuen que aposten per la gent gran i per benestar social. Doncs bé si no expliquen que faran exactament, sols és això, un augment de partida.

Estarem per ajudar a la gent? O per fer unes oficines a on prendre nota dels problemes.

Estem per la gent gran? Com amb actuacions puntuals al mateix local o fen una política decidida de participació d’aquest col·lectiu en la vida de Torredembarra i preparant el previsible augment de aquest col·lectiu en els propers anys. Necessiten més espai, sens dubte. I també una política municipal que comenci a planificar i a preveure com donar els millors serveis a una Torre que creixerà i que envellirà.

Sobre les despeses no trèiem una conclusió massa diferent. Ens molesta seguir veient la partida d’aigua i clavegueram. En un any que els nostres aquïfers estan plens i que tenim l’oportunitat de començar a fer més efectius aquests diners, seguim esperant unes possibles noticies del jutjat, que no aclariran necessàriament las totalitat de dubtes. Hem d’actuar preparant un pla per a recuperar la gestió pel municipi. Hem d’actuar preparant-nos per a fer-ho bé i quan arribi la fi del procés legal estarem preparats i en marxa per a poder parlar de tu a tu amb qualsevol de les possibles sortides que estan a sobre de la taula.

Ens molestar també veure tants retalls que no arriben en l’apartat de la suma final. Gastem més i deurem més. Fem fora potencials col·laboracions i les lloguem. Retallem a les entitats i no tenim una política clara sobre les actuacions en el teixit socio cultural i associatiu. Gastem en diferents aspectes que tenen a veure amb l’esport, amb la seva pràctica i la seva promoció i no saben encara quin pes específic ha de tenir en l’acció de govern ni quina solució s’ha de donar al panorama canviant que s’està vivint en aquest moments.

Preveuen constituir una societat mercantil, no sabem exactament de que parlem, en tot cas serà insuficient si s’entengués que les empreses municipals dels diferents serveis i com a motor de noves idees han significat la reorganització de molts ajuntaments que han fet una passa decidida cap al futur i cap a la gestió moderna i eficient dels seus recursos.

Uns recursos que pel nostre futur immediat son menors. Vostès treuen líquid de la contenció a canvi de deixar una situació “encorsetadíssima” pels propers responsables de l’acció municipal a Torredembarra

Canvis entre partides però un dotze per cent d’augment en el capítol dos de Bens corrents i serveis. Quasi un deu per cent en despeses financeres. Un augment que ens donar un suposat aire a força de deixar d’amortitzar préstecs una temporada. Després, ja veurem.

Pugen les transferències corrents del capítol quart, tot i que baixen les aportacions als patronats de cultura i Turisme. Aquest set i mig per cent d’augment de segur que sol deixa contents a alguns, perquè la resta no veurà una línia política que entendre tot i no comprendre o compartir en alguns casos. Però cal tenir les coses clares, el que es fa i perquè.

El famós Capítol primer, que a partir d’ara l’anomenarem recursos humans de Torredembarra, per a no tenir mals entesos té un tractament sorpressiu.

Els drets dels treballadors estan representats pel Comitè i ací sols oferir la nostre disposició a entendre i treballar per a millorar drets i deures, com no pot ser d’altre manera.

Però el tractament pressupostaria de la partida de recursos humans si ens fa pensar que no s’ha fet el que calia.

Si els treballs iniciats en la darrera etapa política no l’han convençut, tenia un equip de professionals per a treballar en noves línies d’actuació. Farcí el calaix de tots els informes i projectes possibles per a fer front amb celeritat a cada nova mancança o oportunitat per a millorar la vila.

Contractem fora i fem fora als que ara tindrien més temps per a fer la feina que s’en va fora,... massa fora... massa contractació de tercers... massa estrany per no estalviar el màxim i respectar les expectatives del potencial de tota la plantilla d’aquest ajuntament.

Si hi afegim que la partida augmenta, doncs farà bé en explicar-ho molt i molt bé.

Aquestes argumentacions es feien l'any passat en la presentació dels pressupostos 2009. Ara, ben llegits tenen la seva "gràcia". Entesa com a confluència curiosa d'esdeveniments, no pas com a rés humorístic.

Per a recordar-ho millor, llegiu part del comunicat de l'equip de govern a continuació.

Ajuntament de Torredembarra

Presentació dels pressupostos municipals 2009

Dades generals

La proposta del pressupost consolidat de la Corporació Municipal per al 2009 ascendeix a un total de 24.833.334,82 euros, el que representa una disminució del 13,44% respecte al de l'any 2008, principalment perquè a I'exercici anterior es van pressupostar contribucions especials i quotes urbanístiques per un import de 3.995.000 €.

Per contra, les despeses corrents tenen un increment del 13,61 %. Aquest fet es deu a la intenció de l’equip de govern d'augmentar una sèrie de partides com són la de despeses de benestar social o de la gent gran. L'objectiu és dotar l'Ajuntament de més serveis socials per fer front a aquesta situació de crisi i a una conjuntura econòmica difícil que el país esta patint i que l'Ajuntament ha d'ajudar tant com Ii sigui possible.

Despesa corrent

En matèria de despesa corrent, el capítol de personal té un increment del 4,2 % (fixat per la Llei de pressupostos generals de l'Estat) 'si tenim en compte les mateixes places dotades I'any anterior. Malgrat això, el capítol 1 del pressupost s'ha augmentat un 14,13% ja que s'han previst, entre altres, fa dotació d'unes jubilacions anticipades i una sèrie de places com son 4 policies locals, 2 auxiliars de biblioteca, un gruista etc., per tal de poder portar a terme una millor prestació dels serveis municipals.

Pel que fa a compra de béns i serveis, s'ha produït un increment del 11,01 % respecte al pressupost inicial de l'any 2008 ja que es garanteixen els serveis de prestació obligatòria d'acord amb les condicions contractuals en' vigor' (aigua, escombraries, neteja viària, subministres, bus urbà, enllumenat públic...) així com altres nous serveis com la recollida selectiva per ser més eficients mediambientalment. '

Les partides que han vist reduïda la seva despesa han estat les corresponents als serveis de prestació no obligatòria com ara festes, defensa jurídica i d'altres.

Inversions

La proposta dels pressupostos contempla una aposta decidida per les inversions.

La previsió ascendeix a 5.356.136 €. Les partides més destacades van destinades a la caserna de la policia, a la rehabilitació de l'antic escorxador, a equipaments municipals, a la pista de skate i rocodrom, a començar a treballar amb el projecte de la llar de jubilats i a I'acabament del Teatre Auditori i de l'adequació del teatret, entre altres.

Dades d'endeutament

La previsió de variació neta de I'endeutament de l'Ajuntament per al 2009 es de 4.988.000,00 €, de manera que a 1 de gener del 2009 el deute es de 19.490.427,62 € i a 31 de desembre de 2009 es preveuen 24.478.427,62 €.

Cal destacar que la ràtio legal d'endeutament prevista es situa en un 121 %.

1.630 euros per càpita aprox.

No obstant això, s'ha seguit I'endeutament previst al Pla quatrienal aprovat pel Ple de l'Ajuntament del dia13 de març del 2008,

Hem de tenir clar que sense endeutament no hi ha inversions, que 'son les coses que ens diferencien d'altres pobles i que Torredembarra necessita per no quedar enrera deIs pobles de la contornada.

Quin any més curiós...

Endeutament i fugida endavant

Dir que un s'ha sorprès a Torredembarra és redundant. L’endeutament és clar. Numèric, quantitatiu, evident, sobre paper, conceptual, de poc rendiment i moltes altres vessants que no ens poden permetre de resumir-ho amb alguna confusa explicació sobre els temps que corren o alguna cosa així.

Hi ha molts comentaris als diferents bloc’s que sembla, compte… sembla, que la única finalitat sigui anivellar les informacions amb alguna dubte o, directament “I tu més”.

Els números a La Torre son tan clars com foscors, M’explicaré.

Que han arribat quatre milions d’euros per a invertir i poder generar contractació és un fet. No depèn de rés més. I si es vol trobar el “què”, sols ens fa falta entra a la web del ministeri i comprovar que han fet els municipis d’arreu de l’estat. És a dir en que ho han fet servir. Una passejada interessant.

Que de la recepció s’han fet dos projectes. És a dir que no s’ha diversificat el deute, no admet, tampoc cap dubte. Així ha estat.

Que de la primera inversió, el ja famós parquing, hi haurà que afegir calers, no es pot negar. Així també és. S’ha dit una quantitat, molt important, i no ha estat negada. Esperarem el total de factures i certificacions, tot i que un no creu que puguin rebaixar el compte, ans el contrari. De moment hi tenim dos cartells, un per obligació que anomena el pla del ministeri, i l'altre, per gust que sembla la temptació d'arrogar-se l'obra com a iniciativa municipal sense cap ajut. No ho valorarem, hi ha dos cartells.

Que de la nova inversió, que es destina a un sol projecte, a la ja famosa piscina coberta sense sostre, hi ha la certesa que a la mínima desviació ens tornarà a costar calers. Tampoc és una qüestió d’opinions, és així.

Per tan s’ha invertit, o completat però en tot cas si han dedicat diners, no pressupostats. O dit d’una altre manera, que no s’hi comptava.

Si a aquest fet hi afegim la gran quantitat de “reparaments”, que són com recordareu aquelles factures que arriben sense haver estat autoritzades i haver comprovat que hi havia diners a on s’havien de carregar, un comença a pensar que la situació és molt greu.

Bé, hem de dir que a aquest darrer concepte és pot opinar. “Que si el ritme i l’operativa fan anar per feina i el més important no són els tràmits” podria ser un argument generós. Ací si que entraria la percepció si aquest ritme es trasllueix com per entendre aquest procés de saltar-se la normativa i més si és té en compte que el regidor de caixes i pagaments és el mateix que d’una dotzena de factures en va fer l’argument principal de la seva marxa de l’anterior govern.

I per a no especular alguna dada més:

Aquest any 2010 pagarem un total de 796.983,17 € en concepte d’interessos a set entitats diferents. De capital. És a dir de diners que ja no deurem, un total de 137.988,06 €.

Qualsevol economia familiar sap, quasi pateix, quan els interessos son molt superiors al capital. Vol dir que és el primer tram de la hipoteca. Vol dir que ens queda molt a pagar.

Un parell d’exemples més i ho deixem.

Interessos Capital
L’any 2011 712.585,61 € 407.647,63 €

L’any 2012 743.447,83 € 624.469,17 €

I la darrera temptació és sumar les quantitats 3.423.121,47 € fins al desembre de 2012.

I el que queda.

De nous valors i de vells records

Ha estat una sort poder marxa uns dies, just després de la jornada de « Catalunya : Causa Comuna “. Sort, sens dubte, ja que lluny del quotidià he pogut girar i regirar les idees, sensacions i records que he viscut i reviscut en aquell dissabte.

Que cal reafirmar-se, està clar. Però des d’on?

Des de la frustració de la sequera i de la nevada ? Des de la nova classe mitjana, tan ampla com difusa? Des de la frustració de rebre la insatisfacció de la societat? Des de no poder combatre la desafecció?

Retrobar vells amics i coneguts, va comportar reviure una vella sensació. Si sols parles de política acabes resultant tan “plasta” com sospitós. És clar, però, que en una trobada com la de dissabte és menys evident.

Uns i altres explicaven l’aventura segons els hi havia anat. Uns, que a pesar de rondar la trentena d’anys de militància, segueixen essent arraconats si demanen massa participació o si volen opinar de quelcom.

Altres, que d’adaptar-se han fet un model positivista, que treballen o col·laboren en diferents institucions, fundacions o associacions, estan moderadament satisfets.

Uns i altres coincidien que dir el que vol sentir el que decideix si es confia o no en tu oficialment, comporta a un engany que fa equivocar-se a uns i altres. Cal opinar i demandar, amb respecte i oportunitat, però no es pot anar remenant la perdiu i després criticar de la manca de nervi de les organitzacions territorials.

El plenari de presentació va rebre petites crítiques. A “Sotto vocce” alguns deien que era un aparador per a fer-se un lloc en els principals informatius. Altres, observaven els cordons que vetllaven per les primeres files. Les cares del socialisme català i alguns professors i/o erudits del país.

No ens passem de crítics, però un pensa que no n’hi havia per tan si aquestes primeres files haguessin participat més en les comissions.

Potser el missatge d’en Raimon Obiols hagués arrelat més amb el suport tàcit dels companys i companyes que gestionen i escenifiquen la manera de fer « socialista ». Hi eren, sens dubte, però, amb quina profunditat ?

És cert, també que en José Montilla va llençar algunes idees de canvi en el tarannà electoral. De fet aquestes es varen menjar els principals resultats del dia. Cares noves, noves idees, joves i altres conceptes.

L’endemà ja es feia públic que la campanya tindria un altre to. El canvi de responsable així ho feia palès.

Un altre concepte molt repetit va estar que de les setanta quatre comunicacions, sols hi havia quatre del partit socialista. Es deia en to positiu i com a, crec, mostra de major credibilitat.

Carai, ser militant d’un partit resulta sospitós fins i tot pel propi partit.

Hi ha feina a fer. La llista al parlament hi hauran alcaldes i alcaldesses en llocs rellevants. Montilla espera aproximar així el parlament al poble i al poble al parlament.

Noves cares? Noves idees? Molt bé. Però perquè no comencem, o potser alhora, pels vells militants que van gosar dir el que ara es demanda en un moment no prou acurat?

Recordo la vella guàrdia que no es resignava a perdre el grup parlamentari, no en vaig saber trobar més de dos al dissabte. Els que defensàvem que no passava rés per a complir amb el compromís de sortir de l’Otan per majoria absoluta i, que vés per on, l’Otan es va esvair davant de l’economia de mercat transoceànica.

Els militants que demanaven que no perdessin continguts els consells de federació per deixar lloc a informes - conferencies, es varen anticipar a la desafecció.

Cada militant que corroborava que no valia l’esforç de militar perquè les continues campanyes esgotaven l’estructura o aparell, provocava una taca d’influència prou perniciosa.

Endarreria als més disposats i potser encoratjava als més seguidistes. Tot plegat, no se sap si l’ou o la gallina, però a hores d'ara, sembla que la desafecció sigui la culpabilització pels somnis perduts. Llegir-la com el fruit del nou consum i prou, no és un bon començament per a combatir-la.

Que Catalunya serem tots o no serà, és cert. Que ens cal tornar a lluitar i tornar a patir, està clar. Però ens hem de preparar per tornar a vèncer, sobretot per a poder saber-ho i no conformar-nos amb majories als plenaris o als parlaments i tornar a poder representar els somnis d’una societat millor.

Paraules grans?

Comencem a cada poble i a cada ciutat, a cada associació, a cada reivindicació, a tornar a oferir part del nostre temps familiar. A treballar en projectes comuns, socials i vitals.

I preparem-nos, molt i molt bé per a representar al partit, a l’agrupació d’electors, a l’entesa o al progrés municipal amb lleialtat i ganes, moltes ganes de treballar.

O potser son paraules massa petites per a un titular?.