divendres, 26 de març del 2010

Davant el primer plenari de la Causa Comuna: El mètode de la intel·ligència col·lectiva




La Catalunya real, la del poble concret en la seva gran majoria, té problemes i opinions
que no coincideixen ni accepten la simplificació extrema del xoc identitari. Però des de l’esquerra seria un error recolzar-se en aquesta constatació per respondre al discurs del “sobiranisme” de dretes i als embrions de populisme de confrontació simplement amb la gestió. Tot això es produeix en un moment que demana a crits nous plantejaments de futur per Catalunya, nous camins de mobilització de la consciència col·lectiva popular, especialment entre els joves. En la vida dels pobles, l’aturada i el declivi es produeixen quan hi ha oblit (quan es perd la memòria col·lectiva), quan no hi ha visió de futur (quan es perden la confiança i els projectes), quan es generen dinàmiques de divisió i dispersió. Catalunya dividida no pot guanyar: sempre ha avançat en moments d’unitat. Ara: el projecte del catalanisme del segle XXI, no ens vindrà ni de d’un gabinet d’estudis, ni d’una ment il·luminada baixant del Sinaí, com un Moisés entregant-nos les taules de la “refundació” del catalanisme, ni -menys encara- de “líders” més o menys berlusconians. No siguem criatures! Tot replantejament seriós ha de ser el resultat, sempre provisional, sempre en curs de realització, d’un procés cultural, polític i social en el que intervenen forces plurals icontradictòries. És per això que cal plantejar-se com a cosa vital el problema de la revitalització democràtica i social del nostre país. En un moment de ràpida evolució vers una societat més complexa i individualitzada, que genera noves actituds personals i col·lectives, Catalunya tindrà una evolució positiva si es verifiquen a la vegada una bona acció de govern i un procés polític i social general que reforci els valors comuns de progrés, cohesió social, unitat civil, creativitat, solidaritat i pluralisme. La participació intel·ligent i voluntària dels ciutadans i ciutadanes lliures i conscients d’allò que ens juguem avui, a Catalunya i al món, no és sols un objectiu desitjable: és una necessitat indispensable.

Des de les posicions del catalanisme socialista, allò que ens cal fer avui és discutir sobre el present i el futur de Catalunya, els seus reptes i tendències, i contribuir així a l’elaboració col·lectiva de noves alternatives, idees i propostes per Catalunya. Sols uns projectes progressistes col·lectius, profundament renovats i àmpliament compartits, poden donar resposta als reptes que tenim al davant. Creiem que les principals qüestions que es plantegen son les següents:
1. El reforçament permanent de la consciència comuna de pertinença, l’augment de la cohesió i de la solidaritat socials, les respostes a la immigració i el manteniment de la unitat civil del poble de Catalunya. 2. El desplegament i aprofundiment de l’autogovern català, sobre la base del nou Estatut, i la realització, entre tots i totes, d’un projecte compartit, inclusiu i integrador de país. Catalunya és de tots i totes, i la seva societat i les seves institucions no poden estar ni dividides ni en mans de cap partit, elit o grup de poder. 3. La mobilització de totes les forces i experiències col·lectives i de tots els talents del país, per adaptar-lo als canvis tecno-socials i els reptes d’excel·lència, d’infraestructures modernes i de formació que plantegen l’economia global i la societat del coneixement. 4. Una política d’inversió massiva i intel·ligent en la nostra principal riquesa: els nostres recursos humans i culturals, de coneixement i creació. 5. Una gestió eficient dels serveis públics (especialment l’educació i la sanitat) i de les polítiques socials (vivenda, especialment), en una perspectiva de combat incansable contra les desigualtats. 6. El desenvolupament sostenible i la cura i embelliment de Catalunya, de les seves ciutats, pobles i paisatges, mitjançant una exemplar política territorial, urbanística, paisatgística i mediambiental. Catalunya no pot ser la víctima de l’acció del capitalisme especulatiu sobre el territori. 7. Una política de seguretat de caràcter integral : de les persones, dels béns, de les condicions de vida i de treball dels ciutadans i ciutadanes.Una Catalunya oberta, capaç de desplegar un paper de primera línia en la integració europea i d’assumir es seves responsabilitats en la recerca de la pau, la lluita contra la pobresa, el comerç just, la reducció de les desigualtats i el diàleg entre les cultures.

De tot això cal discutir el proper dissabte, en el primer Plenari de Catalunya Causa Comuna, i discutir significa parlar, escoltar i pensar. En el fons, la prova del nou de la vitalitat futura del projecte compartit de Catalunya Causa Comuna , vindrà justament del fet que hi hagi una discussió fructífera entre posicions plurals, més enllà de les etiquetes, de les competicions semàntiques, dels interessos parcials, o dels afanys de capitalització i de protagonisme. Aquesta és l’herència i la promesa del catalanisme popular, a les que ens hem de mantenir fidels, i que es projecta amb problemes i possibilitats inèdits en aquest nou segle.


Escrit de reflexió d'en Raimon Obiols

dijous, 11 de març del 2010

Un pressupost... o una oportunitat




Els pressupostos de l'ajuntament de TORREDEMBARRA del 2010 haurien de reflectir, principalment en les xifres de despesa corrent i d’inversió, un compromís, basat en la contenció.

Caldria prioritzar la inversió social i el foment de l'ocupació, acompanyats pel segon Pla E de l'estat espanyol, si el projecte escollit així ho permetés. Una piscina no dóna prou confiança en capacitat de contractació de veïns i veïnes, més si observem el trist balanç de l’anterior projecte, el pàrquing de filadors.

Tot plegat, en un any de congelació de la majoria de taxes i impostos i amb una expectativa de decreixement, el que cal és ajudar al poble. Encapçalant l’estat d’ànim.

El Pla “Zapatero” permetia arranjar carrers, enllumenat, accessibilitat, espavilar La Vila del Moro per a posar-lo en primera línia de la ruta romana i un parc adient per a practicar els patins i l’skateboard, sense oblidar alguna pista més d’esport lliure al bell mig d’algunes places i racons que permetrien donar sortides als infants i joves. La crisi vol dir no canviar de pis, però també vol dir arranjar el bany o pintar la façana.

La política municipal no ha de allunyar-se tant del que faria una família o una escala de veïns, si es vol.

Tornant als pressupostos ordinaris, cal un augment de la despesa corrent del 40% en matèria de serveis socials i una limitació de les inversions de gran format per donar pas a un pla general d’arranjaments que permetin contractació i distribució de recursos entre els professionals i empreses torrenques. En aquests moments el que cal és destinar més recursos als serveis socials, com dèiem, i a l’economia social, pla de promoció del comerç i plans d’ocupació generals i d’acció directa municipal, davant d'altres aspectes.

Així es troba a faltar una major dotació econòmica a la regidoria de Benestar Social per poder fer front amb ajuts reals a les necessitats de la població, i també apostar pels vivers d’empreses com a fórmula per buscar alternatives a curt termini.

Calia fer els deures l'any passat amb una reducció de la despesa corrent important, i mantenir aquesta contenció. I no ens faci por de recordar el pla d’inversions que proposaven els socialistes, permetia controlar la despesa i acabar aquest mandat amb el deute exacte al encetar el termini. Així cal destacar l’alt grau d'endeutament del municipi, més enllà, de facto, del que la llei permet, al 110%. Avantatge de no ajornar pagaments i perdre pel camí el capital alliberat. Ja tocarà pagar-ho.

No és pot confondre una forta contenció de la despesa amb la reducció d'ingressos derivats de l'activitat urbanística i la congelació d'impostos.

No es veuen unes prioritats clares i una optimització dels recursos.

La reducció 'al màxim' de les despeses voluntàries: protocol i publicitat etc ha de conviure amb una optimització de les altres despeses com festes majors, diades, actes programats etc. Una gestió imaginativa i una bona explicació son eines adients si estan acompanyades d’accions clares a favor de treballar per a apaivagar els efectes de la crisi en la mida de les possibilitats de la gestió municipal.

Novament s’ha escenificat el pacte tàcit entre l’equip de govern i els membres de l’equip de govern. Aquest pressupost és més fruit d’acontentar els seus socis que d’aplicar un objectiu.

Així ens calen dos clars objectius:

La creació d'una bossa social per un import important i unes inversions que facin que la Torredembarra funcioni i que els instruments per generar riquesa es posin en marxa a través d'un pressupost municipal ambiciós tot fent un esforç important per fer front a la crisi econòmica que no només pateixen les institucions públiques sinó també les famílies i les empreses..

Aquesta bossa donarà compliment a set objectius per donar suport als col·lectius més febles a través de l'ampliació de beques per a les llars d'infants municipals; creació de noves beques per a altres serveis municipals; subvenció a la gent gran en situació desafavorida per tal d'ajudar-los a pagar l'IBI i l'aigua; subvenció a les empreses locals que creïn nous llocs de treball coberts amb aturats empadronats al municipi; bonificació d'un percentatge de l'IAE a les empreses locals i que també creïn llocs de treball; l'ampliació del pressupost de serveis socials i ajuts a les famílies nombroses i monoparentals.

Ens calen compromisos concrets per afrontar la crisi econòmica basats en millorar les condicions de les economies familiars, reactivar el teixit empresarial i afavorir l'ocupació i, finalment, mantenir com administració una política de contenció de la despesa.

Un pressupost per a 2010 que aposti per l’austeritat en la despesa corrent i de personal, que se centri en el suport a les inversions productives i que accentuï el seu caràcter social i ambiental.

A més d’apostar per les inversions, la idea és incorporar al pressupost mesures de caràcter ecològic i mediambiental amb el disseny d’un pla de foment de l’estalvi energètic i d’ús d’energies renovables.

És absolutament “necessària” la realització d’una aposta decidida per la dinamització del teixit econòmic de la ciutat i a favor de l'ocupació.

Cal dissenyar una política de suport a l’activitat industrial i al comerç local, centrada fonamentalment en recolzar la creació de llocs de treball i la inversió productiva.

Així mateix, cal reclamar el desenvolupament del Pla d'Ocupació Juvenil, apostant pel foment de l'autoocupació, la creació d'un nou viver d'iniciatives empresarials juvenils, una línia de contractes en pràctiques per a joves i el disseny d'un Programa Formatiu d'Inserció Laboral per a Joves. Ja sigui amb gestió i recursos propis, o amb l’estudi i capacitat de generar projectes que siguin susceptibles d’acollir-se a altres plans d’altres institucions sense oblidar l’enorme feina que es desenvolupa al Ramon de la Torre. Una experiència que serviria d’avantguarda per a treballar en la bona direcció.


L’execució d’un Programa d’Accés a la Vivenda que inclogui l'execució de vivendes en lloguer assequibles per a joves i el gravamen de la vivenda desocupada i un programa plurianual de millora de les infraestructures dels barris. No ens tapem les vergonyes amb plans generals i comencem a anar porta per porta, potser la gran avantatge dels municipis i l’opció mes oblidada..

I per últim, cal habilitar les partides suficients, en el pressupost municipal, per a millorar i esperonar la participació ciutadana, facilitar l'elaboració creïble i més rigorosa de “pressupostos participatius” d’una vegada, dotar d'una oficina pressupostària al consistori i millorar la comunicació entre els ciutadans i l’administració local a través de les noves tecnologies, amb la difusió i convicció suficients per anar més enllà de la política d’aparador.

I em deixo coses… però la crisis serà llarga encara.

divendres, 5 de març del 2010

Un pla d’usos pel comerç




Vaig atendre amb atenció, quasi bé sempre ho intento, la presentació de l’estudi realitzat per Anguerri Consultors.


Es va realitzar poc després d’un altre presentació, la digitalització del fons documental de la parròquia de Sant Pere Apòstol, potser per això es va trobar a faltar la presència de més regidors. Present el màxim responsable, Pere Font i, discretament entre els assistents, en Santiago Ardèvol.

La presentació, extensa i bàsicament basada en estudis de La Caixa, va dibuixar les potencialitats.

El volum del pastís, expectatives comercials per valor de 88 MEUR, i més del doble si hi afegim les poblacions d’influència comercial i altres dades d’interès. Teòricament, per suposat. Però per a ser fidel a la veritat, en paràmetres tècnics, bastant exacte. En tot cas l’horitzó a abastar.

Vaig trobar a faltar un estudi més minuciós de les absències. És a dir, davant dels macro números, un anàlisis més rigorós del perquè i la seva evolució. Que no hi hagi un estudi des de fa vint anys, en to cas no explica la situació actual.Tots els pobles han realitzat estudis d’implantació i potenciació del comerç?. És evident que no.

En el cas de Torredembarra, un cop més, ha mancat transversalitat. Accions que beneficien clarament i esperar que la bonança d’un sector estiri de l’altre. Altres absències que vaig trobar era analitzar el mercat potencial més proper: els visitants captius. Els torrencs que dormen en altres indrets i que quasi dupliquen el cens actual. Com seduir-los per a fer que als plaers de l’estada si hi pugui afegir comprar al poble, per exemple.

Per altre banda, quasi sorpresa pel to del discurs del Sr. Anguerri, exDirector Gral. de Promoció Comercial i Comerç, i fins i tot del reptat COPCA. La havia sentit abans, més d’un cop, com a membre de l’administració. La vehemència tenia un altre to, ahir es permetia certes critiques entre línies cap a l’administració, abans no ho havia escoltat.

Si l’entorn marca l’evolució del comerç o si és l’evolució del comerç la que demanda actuacions a l’entorn, és l’ou o la gallina. Però no es pot oblidar que els comerços lluiten cada dia i que la manca d'actuació al carrer els hi dóna la raó.

Quan ens visiten els tècnics o “gurus” a Torredembarra, a un li queda saber quin eix inspirador ha marcat la intervenció.

Fa un temps, des d’alemanya, em sembla recordar, ens van fer un repàs important. Les conclusions eren que no s’havia d’atendre al carrer: “l’aventura de vendre començava de portes endins”. Curiosament l’especialitat principal del ”guru” era l’actualització d’establiments. Ho deixo ací.

Però tornem a la sessió de dijous, davant de la primera pregunta que parlava de com prendre’s seriosament l’estudi amb l’absència de tants polítics, resposta ràpida, “jo ja li he explicat tot això a l’alcalde. Bonic? No, sens dubte.

Com a comunicador hauria d’haver sabut que encetava la desconfiança. La segona qüestió va fer ressorgir el director general, o com a mínim així ho vaig percebre.Si ens fan falta “locomotores”, així s’anomena a establiments de superfície major de 400m2 o marques conegudes, perquè no plantejar-se una actuació d’impuls municipal que encapçali aquest viatge?.

Com ja s’ha plantejat un “mercat” de vocació comarcal que combini la funció de “Porta” del Baix Gaià amb la promoció dels seus municipis, com a referent promocional del que ofereix Torredembarra i com aglutinador de serveis que ara manquen com espais per a convencions, lleure i oci etc.

“NO”. Així va respondre el consultor a un tema, que altres i no pocs han valorat com interessant. Ací cal recordar que es demanava una comissió per a estudiar-ho, no un pressupost cego per a realitzar-ho.

Un reguitzell d’exemples poc apropiats per intentar parodiar la proposta. Que si un alcalde es va plantejar un centre de convencions, i ara el local és buit i ell no és alcalde. Que si no son temps per aventures, que si varies coses i anomenar dues vegades, els vuit anys de director general, que si consultem el currículum en surten més, si comptem el total de temps en responsabilitats sobre el comerç d’una manera o altre.

Bé, anem acabant, si ens calen elements com oci i lleure, com locomotores, com ser referent i compensar l’àrea d’influència de Tarragona, com saber comunicar el que fem, el que tenim i el que oferim... Com es pot ser taxatiu?.

Potser creia el Sr. Anguerri que ja sabia els detalls de la proposta inicial? Potser hi havia algun avis, "compte si critiquen o si proposen" En tot cas, una actuació aventurada, potser era la filosofia del Fons d’Inversió Local. I si ara hagués semblat precipitat, saber que la petició de parlar-ne farà un any de vida abans del que ens pensem.

Estic escrivint aquest text sentint una conferència del Sr. Anguerri a Sabadell. La presentació i la recepta sembla massa general, no pas per dolenta, ans el contrari, perquè els comerciants son gent pràctica i volen afirmacions i detecció de problemes i solucions.

Cal poder aparcar i cal guarnir, netegem i arrangem, tant tendes com establiments, tant carrers com façanes. Sí, és clar.

Exemples d'errors i d'encerts i al·lusions a establiments amb nom i cognom per a guarnir l'exposició.

I la meva conclusió és senzilla, no calen receptes de fora o massa generals, si és vol. Cal aplicar aquest vella creença de que a Torredembarra no funciona el més senzill, i just els responsables, tots nosaltres, treballar en una mateixa direcció. Sense records que restin i sense desconfiances que ens facin ensopegar. Un programa de govern que pensi en els detalls com a implementació de l‘objectiu. No una llista de detalls per assolir i no perdre electorat.

Ahir es demanava un pacte que superi les persones, que deixi a l’administració amb un compromís fort amb el teixit comercial. Transversalment parlant, no n'hi d’altre.

Un pla general d’actuació? Si, un pla de govern. Explicat i acurat, contrastable i reclamable. Un punt zero, sé que ho demandem sovint, per a començar a fer un pas prou ferm per a tornar a pujar al tren.

Així ens estalviaríem una hora i mitja per arribar a un pla d'usos que cal fer, encara.

La feina està per fer, tenim una bona llista d’establiments que primer caldrà consensuar, ja que ni els propis comerciants estan massa d’acord amb la distribució per sectors, per establir zones preferents i aprovar una normativa que reguli quants de cada mena hi ha a cada troç. I ho hauran de plantejar i aprovar els empresaris i comerciants.

Potser ho faran més a gust si hi ha plans d’actualització i arranjament del paisatge urbà que es desenvolupin paral·lelament. Potser ho faran millor si el projecte general de comunicació i participació està dibuixat d’una vegada, potser si veuen els llaüts vogar cap a un sol indret, tornin a tenir la il·lusió per a vogar cadascú des del seu establiment.

Per cert, a notícies de la web de l'ajuntament sols hi ha l'acte anterior. Ho deixo ací.