Mullar-se amb l'aigua... no sempre és fàcil

Una llarga i sinuosa història en paraules de EL PUNT

La guanyadora del concurs per l'aigua a la Torre podrà assumir el servei si paga una fiança de dotze milions
25/11/09 02:00 - Torredembarra - a.p


Nou capítol en el conflicte judicial pel concurs per a l'adjudicació del servei de l'aigua i el clavegueram a Torredembarra, que l'any 2008 va ser atorgat a la companyia Aqualia. Després que el jutjat del contenciós administratiu número1 de Tarragona dictés sentència l'estiu passat i desestimés el recurs presentat per la companyia perdedora (i actual gestora del servei), Sorea, ara el magistrat ha optat per permetre que la companyia guanyadora comenci a treballar ja com a nova concessionària. El jutge, però, en una interlocutòria dictada el dia 18 de novembre, estableix com a condició que Aqualia dipositi una fiança de dotze milions d'euros abans de començar a gestionar el servei, ja que la sentència encara no és ferma i Sorea, de fet, ja ha presentat un nou recurs contra ella.
Davant d'aquesta situació, el govern municipal (CiU, l'Agrupació, el PP, GIT i una edil no adscrita) va fer públic ahir que, en cas que Aqualia no pugui dipositar la fiança requerida, l'Ajuntament optarà per recuperar la gestió directa del servei i crearà una empresa municipal que funcionaria de manera provisional fins que hi hagi una sentència ferma sobre el cas. «No sabem què farà l'empresa, però si recorre contra la decisió del jutge sobre l'aval suposarà esperar fins a quatre anys fins a tenir una resposta», va assenyalar l'alcalde, Daniel Masagué. En cas, però, que Aqualia opti per seguir les indicacions del jutge, el batlle va avançar que s'estudiarien de nou els termes del contracte, que va ser elaborat en temps de bonança econòmica. «No entrarem en un contracte per perdre diners», va assenyalar.
Crítiques del PSC i ERC
Tant el PSC com ERC (ara a l'oposició, però al govern torrenc quan es va impulsar el concurs) van mostrar ahir la seva incomprensió per la posició de l'executiu local, al qual acusen de no haver demanat l'execució de la sentència, que sí va reclamar la companyia guanyadora. El portaveu del PSC, Enric Grangel, va criticar que l'opció de crear una empresa municipal ja la va plantejar el seu grup fa sis mesos en forma de moció, i el govern la va rebutjar. «Em pregunto si potser aquest canvi és perquè ara el govern no vol signar el contracte amb Aqualia», va comentar.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/108004-la-guanyadora-del-concurs-per-laigua-a-la-torre-podra-assumir-el-servei-si-paga-una-fianca-de-dotze-milions.html


La Torre vol que el jutge tingui en compte les indemnitzacions pel concurs de l'aigua
08/10/09 02:00 - Torredembarra - a.p


L'Ajuntament de Torredembarra ha comunicat ja al jutjat del contenciós administratiu la seva posició respecte de la petició d'execució de la sentència referent al concurs per a la gestió de l'aigua que ha fet l'empresa guanyadora del procediment, Aquàlia. Així, el consistori ha comunicat que considera procedent que s'opti perquè la companyia guanyadora comenci ja a gestionar el servei després que la sentència va dictaminar que el concurs s'havia fet correctament.
El consistori, però, també ha sol·licitat al jutge que tingui en compte les indemnitzacions que l'Ajuntament hauria d'assumir si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acabés estimant el recurs que va presentar l'empresa perdedora del concurs, Sorea, i que actualment és la que s'encarrega de gestionar el servei.
Ara serà el jutge qui haurà de valorar si finalment opta per ordenar l'execució de la sentència i, per tant, provocar que es produeixi un canvi de concessionària, o si manté la suspensió cautelar del resultat del concurs d'adjudicació fins que no hi hagi una sentència ferma.
Sorea va ser la que va iniciar el procediment judicial en contra del resultat del concurs per a la gestió de l'aigua a Torredembarra, que es va aprovar a principi de l'any passat. El jutjat contenciós de Tarragona ja va desestimar el recurs de la companyia, que ara ha recorregut contra la decisió davant del TSJC.

Aquàlia demana al jutge que li deixi gestionar l'aigua a la Torre
03/10/09 02:00 - Torredembarra – a.p


L'empresa guanyadora del concurs per a la gestió del servei de l'aigua i el clavegueram a Torredembarra, Aquàlia, ha presentat al jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona una petició d'execució provisional de la sentència que confirmava que la resolució de l'adjudicació s'havia fet de manera correcta. Així, la companyia vol que s'aixequi la suspensió cautelar a què està sotmès el resultat del concurs com a conseqüència del recurs judicial que va presentar l'empresa perdedora del procés i actual gestora del servei, Sorea.
Ara el jutge haurà de decidir si accepta la petició d'Aquàlia, que comportaria que Sorea cessés en la seva tasca a Torredembarra i cedís el lloc a la companyia guanyadora del concurs. Sorea, per la seva banda, ja va presentar un recurs a la sentència dictada el 17 de juny passat.
L'Ajuntament ho estudia
L'Ajuntament de Torredembarra disposa de tres dies hàbils per comunicar al jutjat la seva posició respecte de la petició d'Aquàlia. L'alcalde, Daniel Masagué, va insistir que es prendrà la decisió que més «afavoreixi» el municipi.

Un altre recurs de Sorea endarrereix la decisió del govern torrenc sobre l'aigua
25/07/09 02:00 - Torredembarra - a.p

Sorea, l'empresa perdedora del concurs per a l'adjudicació del servei de gestió de l'aigua i el clavegueram a Torredembarra, ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la sentència del jutjat del contenciós administratiu de Tarragona que avalava l'adjudicació del servei a l'empresa Aquàlia. El recurs, però, encara no ha pogut ser estudiat pel jutge, ja que la companyia encara ha de completar la documentació necessària per tal que el magistrat decideixi si l'admet a tràmit o no.
Davant d'aquesta situació, el govern municipal de Torredembarra ha decidit esperar aquesta resolució del jutge abans de decidir si reclama o no l'execució de la sentència, que suposaria el traspàs del servei de Sorea a Aquàlia. L'alcalde torrenc, Daniel Masagué, dijous passat, en el ple municipal, va assegurar que la decisió encara s'ha d'acabar estudiar, i que tem que si Sorea acabés guanyant el seu recurs l'Ajuntament l'hauria d'acabar indemnitzant.
Per la seva banda, PSC i ERC (que governaven en el moment de l'adjudicació del concurs) van reclamar a Masagué que demani l'execució de la sentència, ja que consideren que l'oferta feta per la nova adjudicatària és més beneficiosa pel municipi. El portaveu del PSC, Enric Grangel, va afirmar que aquest altre recurs de Sorea s'ha fet per intentar continuar més temps com a responsable del servei.

El PSC de la Torre vol que l'alcalde es disculpi pel conflicte de l'aigua
26/06/09 02:00 - Torredembarra - a.p

El PSC de Torredembarra va reclamar ahir que l'alcalde actual, Daniel Masagué (CiU), «es disculpi» després que el jutjat hagi donat la raó a la gestió de l'executiu liderat pels socialistes sobre l'adjudicació del concurs per a la gestió de l'aigua. Masagué, que és alcalde des de l'agost passat, va criticar durament el concurs des de l'oposició. Els socialistes van demanar a l'executiu actual que expliqui públicament com actuarà ara. «No entendríem que quedés impassible perquè seria un perjudici econòmic per al municipi», va explicar el portaveu del PSC, Enric Grangel. La formació creu que el consistori hauria de reclamar a la companyia perdedora que dipositi una fiança «milionària» si vol mantenir suspesa l'adjudicació. Per la seva banda, Masagué va descartar que es mantingui la gestió de l'aigua en la situació actual, i va assegurar que es triarà l'opció «que sigui menys dolenta». L'alcalde va afirmar que es disculparà si es va «excedir» en alguna de les seves paraules, però no respecte a les seves crítiques sobre com es va fer el concurs, ja que considera que la sentència «no entra a fer valoracions» en aquest punt.

El jutge avala l'adjudicació de la gestió de l'aigua de la Torre a l'empresa Aqualia
19/06/09 02:00 - Torredembarra - a.p


El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha desestimat el recurs presentat per la companyia Sorea contra l'adjudicació del servei de gestió de l'aigua i el clavegueram a Torredembarra a una segona empresa, Aqualia. Aquest acord, que va ser aprovat pel ple municipal el gener del 2008 (quan al govern local estaven PSC, ERC i GIT), havia estat suspès cautelarment pel mateix jutge el març del 2008, després que l'empresa perdedora del concurs i actual adjudicatària del servei, Sorea, presentés un recurs contra la decisió de l'Ajuntament.
Segons la sentència, que es va dictar el 17 de juny i es va notificar ahir al consistori torrenc, l'acord d'adjudicació del servei és ajustat al dret. Tot i això, la perdedora del recurs, Sorea, té ara un termini de quinze dies per apel·lar aquesta decisió. L'execució de la sentència, que suposaria que Aqualia podria assumir ja el servei de gestió de l'aigua i del clavegueram al municipi, també haurà de ser determinada pel mateix jutge un cop ho sol·liciti la part interessada.
Amb aquesta decisió, es posa un punt final provisional a la polèmica trajectòria d'aquest concurs, que de fet s'hauria d'haver tancat durant el mandat passat. Llavors, però, un jutge va decretar, a petició també de Sorea, la suspensió cautelaríssima del ple en què s'havia de produir l'aprovació, que finalment es va produir l'any passat amb el suport de PSC, ERC, l'Agrupació i el PP (aquests dos darrers, actualment al govern). CiU, que ara té l'alcaldia, es va oposar llavors frontalment al concurs, tot i que en entrar al govern l'agost passat va acordar amb els seus socis respectar la decisió del jutge en l'afer. Ahir l'executiu va dir que actuarà de la manera que «més afavoreixi la població».

Polítics sense política

PERICO PASTOR


22/11/2009
LA SITUACIÓ DE LA VIDA PÚBLICA

Polítics sense política

• L’autèntic mal és que no hi ha política i tot es limita a una gestió d’urgències de dubtosa validesa

ORIOL Bohigas*

En una reunió informal en què coincidien alguns polítics professionals i alguns ciutadans adherits a la política per afecció i responsabilitat, vaig sentir una frase que podia semblar extemporània però que, en el fons, era reveladora d’alguns dels problemes reals que ens malmeten. Un polític conspicu i ben instal·lat digué que avui dia els polítics manen poc i que, tal com van les coses, encara manaran menys. ¿Era una atzagaiada o una anàlisi realista de la situació i, en conseqüència, un planteig crític en profunditat?

Una primera interpretació de la frase podria ser el reconeixement que cada dia hi ha més camps de coneixement, més camins d’intervenció a la vida col·lectiva que fan perdre terreny a la política i la seva capacitat de comandament cedint-lo, per exemple, a les propostes i les conseqüències de la macroeconomia i de l’economia d’urgència, dels problemes laborals, de la coherència unitària del planeta i del respecte a les seves reserves energètiques, de la sostenibilitat i tants altres valors que es presenten com a fets objectius aparentment alliberats de la política. Aquesta interpretació constataria la substitució de la càrrega ideològica de la política, fins i tot dels seus moralismes, per uns principis que responen només a la gestió més o menys correcta del desenvolupament, amb el perill d’incloure-hi –descuradament o subreptíciament– interessos tendenciosos darrere de l’objectivitat aparent.

PODEM pensar en una altra interpretació més malèvola. La frase podria ser un símptoma d’impotència i de resignació: els polítics no manen perquè ja ho fan, malgrat ells, les forces reals que s’han imposat a la nostra societat i que ronden al voltant dels grans capitals organitzats globalment i emparats sovint per diversos mitjans de comunicació. És l’acceptació d’un fet que tendeix cap al suport d’interessos particulars o, en situacions extremes, fins i tot, a la corrupció. És a dir, els polítics manen poc perquè els interessos dels grups dominants han corcat els seus cadirals. Ja no és possible ni una gestió correcta del desenvolupament social, encara que sigui sense política.

LA TERCERA interpretació pot ser encara més devastadora: els polítics no manen perquè els que manen són els partits polítics i aquests, cada dia, estan més i més desinteressats en la política, absorbits en les tasques electorals i en la recerca de recolzaments econòmics per a la supervivència de l’organització i els seus components. Ja sabem que l’estructura funcional de la democràcia està basada, entre altres coses, en la presència organitzada dels partits, però també sabem –i ara amb experiència comprovada– que aquesta estructura no pot funcionar si els partits anul·len la qualitat de la política i dels polítics i la creació de lideratges naturals.Es podrien suggerir moltes més interpretacions a la frase que ens etzibà el polític conspicu i responsable. Però em sembla que totes elles tenen el mateix rerefons: els polítics manen poc perquè els criteris polítics, estrictament polítics, no s’imposen des d’un altre nivell jeràrquic als moviments extrapolítics que ocupen un poder jeràrquicament esguerrat, que decanta la societat cap a un sistema de gestió sense ideologia, cap als interessos dels grans grups econòmics, cap a la corrupció o cap al partidisme eixorc. Els polítics sense política no manen ni poden manar. I això és un accident greu. Perquè només la política amb tot el seu contingut programàtic, amb totes les exigències morals, amb tota la voluntat de transformació global, pot girar la situació. Ens queixem dels mals de la política i ens equivoquem.

EL MAL AUTÈNTIC és que no hi ha política i que tot es limita a una gestió d’urgències amb dubtosa validesa en els terminis normals de la vida activa d’una societat. Ni la corrupció, ni el marasme dels partits, ni l’abús de poder dels grups que trafiquen en el control econòmic, ni els que abusen de falses mesures objectivables poden ser corregits, si no és amb l’exercici net i pelat de la política. Això que, per ara, els nostres polítics no estan disposats a apostar. I és que els polítics no es volen ficar en política, si em permeteu parodiar una famosa frase de Franco.

I, per acabar-ho d’adobar, hi ha una derivació perniciosa d’aquest apoliticisme dels polítics: els ciutadans també han perdut la musculatura política i l’empenta necessària per exigir un renaixement. Primer van iniciar un absentisme electoral que es completà amb greus desafeccions i que ha acabat amb un menyspreu que comença a macular les consciències que s’havien format en l’entusiasme de la democràcia. Perquè, al revés del que alguns diuen, la mort de la política ha de portar, indefectiblement, la mort de la democràcia. I per evitar la mort de la política cal trobar, primer, uns polítics prou polititzats.

*Arquitecte.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=663963&idseccio_PK=1006&h=

Debat públic a l'entorn de la participació ciutadana i la qualitat democràtica

La convocatòria, comença d’aquest manera:

La Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Tarragonès es complauen en convidar-vos a la jornada de debat entorn al foment de la participació ciutadana i la millora de la qualitat democràtica que tindrà lloc el proper dilluns 23 de novembre a les 17:30 hores a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Tarragonès (C/de les Coques nº 3 de Tarragona).

Entre altres temes s’abordaran qüestions com:

La millora de les relacions entre els poders públics i la ciutadania
La capacitat d’intervenció de la ciutadania en els afers col·lectius
El paper que tenen les organitzacions socials

Ve acompanyada de dos textos prou interessants. Destaco un dels paràgrafs de la justificació de l’acció. De segur que ni els més interessants i els més clarificadors. Els esmento com a base de moltes converses que estic sentint darrerament. Mala peça al teler, l’ou o la gallina. Parlava un cronista reconegut que ens hauríem de plantejar si la desafecció és dels ciutadans a la política, o dels polítics a la ciutadania. Seguirem parlant..

“El principi democràtic, base del sistema polític, no ha conegut un gran desenvolupament més enllà dels aspectes formals i de regulació del sistema electoral i representatiu. Malgrat els intents inicials dels primers textos constitucionals d’incorporar altres institucions de democràcia directa, actualment s’ha avançat poc en aquest aspecte.
Justament, és el contrari del que aconsella la nova realitat social del nostre país i recomana la Unió Europea i el Consell d’Europa, que aposten decididament per cercar nous canals i noves eines d’implicació ciutadana en la cosa pública.
La ciutadania pot votar lliurement i elegir els representants en les diferents institucions municipals, autonòmiques, estatals i europees. Aquesta elecció democràtica les dota de legitimitat, però cal més. En una societat complexa, canviant i fluida com l’actual, amb presència d’interessos tan diversos i, a voltes, confrontats, és fonamental comptar amb més participació ciutadana per donar més eficàcia i capacitat a les actuacions públiques.”