La trànsfuga o el cant de les sirenes

No puc comprendre com arreu es demanda, s’implora una reacció de l’oposició a l’Ajuntament i seguim pendents del que fa una regidora.

La llei és així, de moment. L’escó o l’acta de regidor és propietat del que li "toca". Mala conversa, doncs per arreglar-ho quedaríem en mans de les majories de cada moment de les formacions polítiques.

I si hi ha molts adeptes a la combinatòria alemanya, amb tocs britànics i alguna adequació mediterrània, el cert és que podria funcionar als parlaments, però a nivell local, no està tan clar.

Podria succeir que passéssim de les llistes, als més hàbils o recolzats i no als millors o amb millors idees. La imatge infantil que em persegueix és un ex lluitador de lluita lliure que a força de passejar-se amb un lleó va ser escollit. No exagero, la barriada de Sants encara ho recorda amb un somriure al llavis. Eren altres temps i hom té la sensació que els hi vàrem encolomar una petita revenja filosòfica.

Amb aquesta entrada no vull dir que no es faci rés. No és cert. Però si que costa molt de saber una cosa tan elemental com que farien els altres o el perquè està malament una acció de forma entenedora.

Si la gran ocasió de treballar son els plenaris, cal argumentar i ordenar les propostes per a fer pedagogia política. Cal oferir la possibilitat de fer seguiment dels temes perquè la ciutadania pugui seguir el fil i establir conceptes i opinions.

L’endeutament, la manca de difusió i transparència son fets que tractats per sobre poden esdevenir allò què depèn del color del cristall semblin una cosa o una de diferent.

Si hi ha un article fals o poc representatiu. Cal actuar i demanar una reunió immediata i esclarir-ho. I si el dictamen és negatiu, denunciar-ho públicament. Exigir als mitjans que ho tractin amb la mateixa publicitació en que van difondre la notícia.

Ja hi ha regidors i regidores que organitzen les intervencions en preguntes concretes i algun prec, és cert. Però, humilment, crec que manquen mocions i propostes. També manca el perquè de cada pregunta i evidenciar les diferencies.

I el més important, segueixo humilment proposant, postures clarament unitàries dels grups que no tenen responsabilitats de govern en aquest moment quan sia possible.

Hi ha hagut un Festival contractat i mal publicitat i passarà desapercebut com tantes coses que se saben que es fan. Del que no arribem a saber ja ni parlar-ne.

Un breu repàs als darrers plenaris i sols ens quedarem en tres o quatre coses. Hi ha hagut moltes més però és difícil recordar-se de més en més i algun migdia perdut.

Ulisses va sentir les sirenes, però anava lligat i la resta de mariners sabien el que havien de fer.

Si tots les haguessin escoltat no hagueren arribat a port.

No ho som tots, ni n’hi ha a totes les cases

Que l’ocasió fa al lladre pot ser veritat. Però en tot cas no és una llei universal. Cada cop que llegeixo la paraula “trama”, se m’arronsa el mèlic.

I això que a casa tenia un altre significat. L’àvia, obrera tèxtil, la feia servir com exemple del que cal fer per que tot vagi bé. Lluny de la conjura, es referia a la solidaritat com element per a fer les coses. Una solidaritat més àmplia que la d’ara, quasi bé circumscrita a col·laborar per a pal·liar les necessitats una mica distants. Una solidaritat que començava a la pròpia família. Dir el que cal sols quan no és millor que callar. Fer companyia, evidenciar l’estimació i ensenyar constantment als més menuts en el seu camí fins a la veterania. I no acabava amb els veïns ni al barri. No acabava mai. Al seu enterrament no s’hi cabia.

Em pregunto quanta gent anirà a l’enterrament d’aquest noms propis tan sonors que estem llegint aquests dies. Quasi bé ni l’Alcorcón els ha pogut tapar.

“El que ve de l’ala... se’n va per l’ala”.

Una dita, segurament no massa correcte o ortodoxa. Però que amb els anys he aprés que era excepcionalment veraç. Els diners fàcils, no es valoren. I no cal robar, pot ser la recomanació, el préstec interessat, la donació dels pares, o del marit .. o del sogre... tan li fa. Si ens allunyem de l’esforç caiem en la trampa de no tenir el que posseïm. Són les coses que posseïm les que ens tenen.

No vull ser carrincló, però no puc oblidar un flamant 4x4 d’importació que descansava sota d’uns pins aliè al fet de ser bastard. Alguna cosa es sospitava en aquell dinar. L’amo- posseït no parava de mirar-lo. Sortia al porxo amb qualsevol excusa i el remirava. No de front, ni de perfil, potser neguitós... potser avergonyit.

El cotxe era el primer element mòbil de l’augment de patrimoni del malaurat. I va descobrir que al moure’l portava la mala consciència per a on anava. M’ho va dir molt temps després. Un cop les denuncies ja eren al jutjat i les conseqüències a la família.

Va tenir sort. El cotxe se li va travessar el suficient per a no ser totalment posseït. Va assumir les seves responsabilitats. Va denunciar-ho tot i va vendre el suficient com per fer front a multes i indemnitzacions. El que mancava ho va aportar la família i els amics. Avui treballa a la fonda familiar. Torna a riure i a passejar, a peu.

I a tot això les meves mostres de condol als que s’hagin enriquit per ser llestos i no intel·ligents. De segur que han tingut algun objecte malcarat i impertinent fent la guitza. I si no han tingut aquesta sort, de segur que tindran vestits reveladors, un germà i una filla renegant d’ells o un viatge a Madrid des de la caserna de Sant Andreu.

De moment.

L'Ajuntament de la Torre retira la concessió de la recollida de brossa a Cobapsa pel «servei nefast»

27/10/09 02:00 - Torredembarra - n. serret

L'Ajuntament de Torredembarra va comunicar ahir a l'empresa que s'encarrega de la recollida de la brossa al municipi que prescindirà dels seus serveis a partir del proper dissabte. Ja hi ha un concurs en marxa, del qual se sabrà quina empresa és l'adjudicatària del contracte demà mateix, tot i que serà provisional, fins que surti a concurs la gestió de tota la recollida de la Torre. Segons el regidor de Serveis, Juan Pérez, la decisió l'han presa a causa del «servei desastrós i nefast» que assegura que presta Cobapsa i hi afegeix que han rebut «centenars de queixes dels ciutadans».
Des de l'empresa, però, lamenten la decisió, i Enric Lara, que n'és el coordinador general, explica que han posat la qüestió «en mans dels advocats», ja que dubten que el procediment sigui correcte. A més, Lara detalla que la retirada dels contractes del servei porta a porta i de la recollida de fracció orgànica suposarà haver de «fer fora sis persones, perquè l'empresa no té capacitat de reubicar-los». Lara assegura que l'Ajuntament els ha dit que «les altres empreses cobren [els serveis] més barat» i ara els reclama a Cobapsa la diferència entre el cost que cobrarien altres empreses i la seva amb efectes retroactius. El regidor de Serveis detalla que l'Ajuntament paga 32.000 euros al mes pels serveis que volen rescindir a l'empresa penedesenca i, en canvi, la nova empresa adjudicatària dels serveis ho farà per valor de 12.000 euros al mes.

Amenaça de vaga

A aquesta situació s'hi afegeix l'amenaça de vaga indefinida per part del sindicat CCOO. El motiu és, segons el coordinador d'Activitats Diverses del sindicat, Manuel Ruiz, que l'empresa Cobapsa no ha pagat diversos complements a 15 treballadors de la brossa des de juny a setembre, com ara la nocturnitat o els dies festius. Enric Lara, però, matisa que només es tracta de dos treballadors, als quals ahir van ingressar-los el que els devien. Segons Lara no els podien pagar perquè no havien «rebut els diners» que els devia l'Ajuntament, que també ahir va ingressar-los a l'empresa, segons aquesta. Pel que fa a la resta de treballadors, Lara assegura que el que demana el sindicat no està previst en les taules salarials del conveni col•lectiu que han signat aquest mateix mes i, per tant, «les altres reclamacions no tenen raó de ser».
La vaga afectarà el servei de neteja diària, segons Enric Lara, si no arriben a un acord, però Treball ja ha instat CCOO a acomplir els serveis mínims mentre duri.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/96979-lajuntament-de-la-torre-retira-la-concessio-de-la-recollida-de-brossa-a-cobapsa-pel-lservei-nefastr.html

Massa esperar i poc profit

No hi ha un mitjà adequat a Torredembarra per saber de veritat que és el que vol dir cada cosa que succeeix o que sembla que succeeixi.

Calla! Potser les amistat de debò. Aquelles que no et diuen si no hi ha rés a fer. Les que t’expliquen amb respecte i amb cura de no col•laborar amb la diatriba de torn i fer-te més mal del necessari.

 

Sabeu que de la ràdio no se'n parlarà a aquest bloc. No cal. Ja es va saben el que cal i els compromisos s’han de respectar. Encara que siguin per una de les bandes. No sigui que perdem els orígens i per tan, paraula de Raimon, les identitats.

 

Però hi ha massa gent que encara no ha descobert que no som tan especials. Que el càrrec no fa l’home, ens el contrari, cada persona ha de dignificar la responsabilitat que desenvolupi sense esperar agraïments i reconeixements.

 

Encara gràcies que ho faig! O bé No es pot fer més! Ja veuríem si ho fessis tu! etc. És una actitud que resulta més retrograda que l’anacronisme dels involucionistes. No hi ha rés pitjor que els falsos progressistes, per manca d’energia i preparació, i que els falsos conservadors, per immobilistes per si de cas, i sense reflexió.

Repercussions polítiques sembla que s’està posant de moda. Compte amb el que dieu! L’any que ve serà molt llarg! Estan sent les frases de moda entre els gestors més propers, geogràficament parlant.

Aquell el que vol és…, Tu no sap el que jo sé! I tantes altres frases plantegen un bosc tupit que ens allunya de la simplicitat. I és que es simple, assentar-se i dibuixar un futur. Un futur-horitzó. Una fita clara a on dirigir les naus, sigui quin sigui el trajecte, la seva complexitat o la seva durada.

Uns diuen que el desgavell de l’equip de govern no permet fer oposició. Per on analitzar si la improvisació porta a fets puntuals i no es pot actuar. Els altres diuen que la oposició practica el Diguin vostès el que vulguin, que mi oposo! I així és més difícil treballar.

Uns i altres deixen buides les cadires comunes pel treball de futur. Dibuixar futurs i opcions possibles. Algun dia podrem obrir en alguna web, el que s’està fen, cap a on anem i amb “pestanya” lateral el que proposen les altres formacions i cap a on aniríem.

Deixeu de gestionar el dia a dia. Delegueu en funcionaris i tècnics i dibuixeu. Torredembarra esgota el temps. Ens cal visió de futur i revisar els calaixos.

 

Una Oficina del Síndic a Torredembarra, una Oficina de Treball, Plans d’ocupació rigorosos i amb orientació coordinats amb els instituts i amb les empreses, Formació a l’Ajuntament, Estructura d’empreses municipals per reorganitzar-nos ( encara que sigui pels famosos dos punts d’IVA, feu números), replantejar la participació abans de que mori d’avorriment, Fundació per treball social ( amb el nom que es decideixi en cada moment), actuacions al polígon, descentralització d’illes comercials, el mercat municipal amb vocació comarcal, accions de promoció econòmica generoses i amb paciència per recollir resultats, recuperar les mocions aprovades en plenari o ajornades i tirar-les endavant, mercat al carrer els caps de setmana per agilitar el comerç, servei d’assessorament per activitats econòmiques i/o socials…

Moltes d’aquestes idees no son infal•libles ni perfectes… però tampoc son complexes o irrealitzables.

Així dons que esperem, que algú faci girar la broca per contagiar d’energia el teixit de la Torre. Algú que comenci a treballar i a callar els retrets o les respostes banals. Algú, si us plau, algú. Jo mi apunto.

19/10/2009 SISTEMA PER AUTOGESTIONAR EL RECICLATGE DE RESIDUS. MARESME

Argentona premia els veïns que generen menys escombraries


• El consistori aplica una taxa innovadora i blindarà l’accés als contenidors

FEDE CEDÓ
ARGENTONA



L’Ajuntament d’Argentona ha implantat un innovador model de taxa d’escombraries basat en el concepte de pagament per generació de residus. És a dir, que acabarà pagant més aquell que generi més residus. El nou sistema, denominat Taxa Justa, s’implantarà a partir del dia 22 als sectors on ja funciona la recollida porta a porta.

Per eliminar qualsevol escletxa d’incivisme, el consistori aplicarà mà dura i establirà mecanismes de seguretat en les anomenades Zones d’Emergència (sectors tancats que concentren els contenidors de reciclatge) que únicament seran accessibles per als veïns empadronats que disposin d’una targeta magnètica personal.

L’Agència Catalana de Residus i la Diputació de Barcelona subvencionen aquesta iniciativa pionera que permet als veïns d’Argentona rebaixar la taxa d’escombraries autogestionant el seu reciclatge. Per a les escombraries es fan servir bosses taxades que es venen als comerços locals. Així, «l’usuari gestiona el seu estalvi si economitza en bosses», assenyala la regidora de Sostenibilitat, Assumpta Boba (Tots per Argentona).

Mentre que els particulars paguen pel servei porta a porta, per als comerços la recollida és gratuïta. Però la principal problemàtica, segons la regidora, es detecta a les àrees d’emergència, zones ideades perquè els usuaris no estiguin obligats a guardar les bosses a casa seva. «El mal ús d’aquestes àrees», comenta Boba, «ens ha obligat a reduir-les al mínim», de manera que passaran de cinc a dos, ubicades a les entrades de la població.

A Argentona hi ha el problema afegit d’«haver d’assumir les escombraries que deixen veïns d’altres poblacions», assegura Assumpta Boba. Per això, les àrees d’emergència quedaran blindades i només els autòctons que disposin d’una targeta amb codi de barres, subministrada pel consistori, podran accedir-hi gràcies a un sistema de lectors magnètics. Si es compleixen els terminis, l’any que ve hauran desaparegut d’Argentona els contenidors en superfície, exceptuant els dipòsits per a envasos de vidre.

Per evitar que l’entorn de les àrees d’emergència es pugui convertir en abocadors incontrolats, s’hi instal·laran càmeres de videovigilància. L’infractor, recorda la regidora, pot ser sancionat amb multes d’entre 750 i 3.000 euros.


http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=654250&idseccio_PK=1453

De difamacions, cinisme i discursos buïts

Sovint al si del nostre plenari municipal, perquè no es pot oblidar que és nostre. S’empren terminis de sonoritat jurídica, que lluny d’observar la seva correcció sols tenen la intenció d’elevar el suposat to de la intervenció. El darrer en va ser tot un exemple.

Unes definicions:

Difamación Desacreditar a alguien, de palabra o por escrito, publicando algo contra su buena opinión y fama. Poner algo en bajo concepto y estima.

Diccionario de la lengua española. 22ª edición. Real Academia Española.

Diatriba Discurso o escrito violento e injurioso contra alguien o algo.

Diccionario de la lengua española. 22ª edición. Real Academia Española.

Si entrem a l’enciclopèdia catalana, col•locant difamar en l’apartat enciclopèdic surt tot això:

difamar

Dir mal (d'algú) cercant de fer mal al seu bon nom, a la seva reputació

difamat –ada

Infamat.

William Prynne (Swansick, Somerset, 1600 - Londres, 1669)

Escriptor anglès.

Francesc de Pau (?, segle XIV - ?, segle XV

Cavaller, camarlenc de Joan I (fins el 1389) i majordom de la reina Violant (fins el 1396).

prevaricació

Delicte propi del qui manca a l'obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.

Deixem per un altre dia comentar el que s’incloguin els tres darrer apartats, en especial l’últim. Sembla que apunti que quan no es difama es denuncia una prevaricació, però davant dels termes, millor ho deixem.

Preguntar sobre una notícia del Diari de Tarragona, no pot ser difamació. Preguntar per documents presentats, no pot ser difamació. Respondre que vostè ja sap que hi ha ... ( sospites i altres adjectius) no ho repetirem no sigui que a nosaltres si ens demandin, en definitiva l’acusació de mar de fons, siguem benèvols, si pot ser difamació.

Acusar d’intencionalitat per utilitzar la difamació i la mentida per sembra el dubte, potser si sigui difamació.

Catalogar el to d’una intervenció de cinisme hauria de veure’s.

Potser sigui més subtil però, de vuit propostes, no veure'n cap i jutjar-ho com a discurs teòric i buit, de segur que alguna cosa s'ha de dir.

Però un dels detalls més xocants és que a la pregunta de perquè posa Centre Cívic en lloc de Casal o Hotel d’entitats a la butlleta del Procés Participatiu, dir que una cosa és el que es vota però que després ja veurem... no sé ben bé que és, però sens dubte és clarificador.

De la resta del ple hi ha magnifiques al•lusions en els blog’s, tan sols afegir que si volen propostes... sobre el viver d’empreses s’ha parlat i molt i davant de la fredor es va comentar al Consell de Sostenibilitat que com a mínim gestionessin una oficina de treball de la generalitat com a Creixell. Però ni així. I no sé si és difamació, però no es fa.

 

Ah! Qui ho vulgui comprovar que no esperi al diumenge, es va remetre el ple el divendres a les dotze de la nit.

No val a badar!! 2.part

Alguns dels punts del Fons per aquest any que vé.



EL FONDO ESTATAL DE INVERSION LOCAL PARA EL EMPLEO Y LA SOSTENIBILIDAD (FEILES) 2010.

Una vez fijados los grandes objetivos que debe cubrir el Fondo de inversión local para el empleo y la sostenibilidad 2010, y sobre la base de que se trata de un fondo extraordinario de naturaleza jurídica similar a la del FEIL vigente, cinco son las cuestiones a resolver en relación a su configuración: tipología de proyectos a financiar; requisitos que han de cumplir; criterios de distribución de los recursos; implementación e instrumentación; y principios rectores de gestión.

3.1.- Tipología de proyectos.

Para que el Fondo cumpla con los objetivos que fijó el Presidente del Gobierno, los proyectos de inversión a financiar deben generar empleo en el corto plazo y, además, contribuir a la sostenibilidad económica, social y ambiental.

El Fondo, pues, financiará obras de competencia municipal generadoras de empleo y que contribuyan a reforzar la sostenibilidad de nuestro modelo económico y social.

Se han mantenido reuniones con los distintos Departamentos Ministeriales a fin de elaborar un listado de proyectos susceptibles de ser financiados por el Fondo. El resultado es la siguiente tipología:

Proyectos que contribuyen a la sostenibilidad económica. Son aquellos que promueven:

La mejora del acceso a las redes e infraestructuras de las tecnologías de la información y la comunicación, y fomentar su utilización.

La creación, equipamiento y desarrollo de las infraestructuras de innovación y desarrollo tecnológico.

Equipamientos para el fomento de la actividad económica, la iniciativa emprendedora y la innovación.

Promoción y fomento del turismo sostenible.

Proyectos que contribuyen a la sostenibilidad medioambiental. Son aquellos destinados a:

Impulsar el ahorro y la eficiencia energética, así como la utilización de energías renovables.

La movilidad urbana sostenible y el reforzamiento de modos de transporte menos contaminantes.

Infraestructuras de abastecimiento de agua potable a domicilio, y las de saneamiento y depuración de aguas residuales.

Gestión de residuos urbanos.

Recuperación y conservación de espacios públicos urbanos, de las áreas naturales y masas forestales, y del patrimonio paisajístico e histórico.

Proyectos que contribuyan a la sostenibilidad social:

Construcción o mejora de de edificios y equipamientos sociales, sanitarios, educativos, culturales y deportivos.

Mejora de la accesibilidad y supresión de todo tipo de barreras.


3.2.- Requisitos.


... Tres novedades destacan. En primer lugar, se podrán financiar con cargo al fondo los gastos ocasionados por la elaboración del proyecto y dirección de obras. Esta inclusión ha sido demandada por los Ayuntamientos, y, por otra lado, financiar la parte técnica de los proyectos que requieran intervención de arquitecto o aparejador también es una garantía para la calidad de las obras que se realicen.

La segunda novedad es que las empresas adjudicatarias de las obras que necesiten contratar trabajadores, deberán hacerlo obligatoriamente a través de los Servicios Públicos de Empleo y también podrán contratar a los trabajadores autónomos (en los que concurran determinadas circunstancias, entre ellas que estén registrados como demandantes de empleo).

Por último, podrán atenderse con cargo a las dotaciones del Fondo los gastos que ocasionen a la Administración General del Estado su gestión y los derivados de su comunicación institucional. Reseñar que, en este último apartado, está previsto reutilizar los carteles anunciadores de las obras que se están realizando actualmente.

http://www.mpt.es/prensa/notas_de_prensa/notas/2009/08/20090813/text_es_files/file/FEILES_version%20definitiva.pdf

La crisi situa l'estalvi familiar en un màxim històric

Les famílies opten per reduir la despesa davant la situació econòmica actual

Efe
Madrid
Ult. Act. 06/10/2009 13:20

La taxa d'estalvi de les llars i institucions sense ànim de lucre s'ha situat en el 24,3% de la seva renda disponible en el segon trimestre del 2009, 10,8 punts més que fa un any, i el seu nivell més alt de la sèrie històrica des de l'any 2000.

Si es pren com a referència els últims quatre trimestres mòbils, la taxa d'estalvi també ha aconseguit un màxim històric en situar-se en el 17,5% de la renda disponible, 6,5 punts més que en el període precedent.

Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, entre l'abril i el juny la renda disponible a les llars i institucions sense ànim de lucre al servei de les llars s'estima, en termes absoluts, en 190.226 milions d'euros, un augment interanual del 4,3% (7.093 milions més).

L'estalvi més gran de les llars ha contribuït a la disminució del 2,5% de les rendes primàries (salaris, que han caigut el 3% en el trimestre i ingressos nets de les llars), la reducció del 37% en el pagament d'impostos sobre la renda i el patrimoni i l'augment del 14,8% de les prestacions rebudes.Tot i aquesta capacitat de finançament, les famílies han decidit estalviar, degut a la crisi, i a retallar un 27% la seva inversió, que principalment es destina a la compra d'habitatges, fins a situar-se en 17.958 milions.

D'aquesta manera, la capacitat de finançament del sector va ser de 29.087 milions, el 10,9% del PIB trimestral.

La força de l’assentiment i l’augment de l’IVA

Ja fa alguns anys vaig tenir l’ocasió de sentir una llarga entrevista amb un ministre d’Indústria. Era en Carlos Solchaga, l’època la de la primera reconversió industrial.

Té molt a veure amb alguns dels aspectes que més ens preocupant ara. El pes de l’Estat, avantatges de la descentralització, que cal gestionar i projectar des de la coordinació de territoris, que no surt a compte fer, i fins i tot com seria l’estat coordinat directament amb Europa i no amb la resta del territori espanyol.

En aquella entrevista encetàvem una cosa dolorosament nova. Empreses de l’Estat és plantejaven acomiadaments i confiança en la recol·locació, ja fos a la jubilació anticipada o a la resta del teixit rejovenit.

El ministre va ser objectiu de tota la frustració històrica. Jo mateix pensava que calia començar per balances comercials amb regulació del mercat, amb fiscalització i, sobretot, amb un control que fes que les oportunitat de les petites i mitjanes empreses i autònoms fossin proporcionals a la imaginació i no als contactes.

Pintades arreu del país dibuixaven aquesta sensació. En Solchaga es va anar sincerant a mida que la conversa entrava més en els detalls, va nomenar que heretar una compra de F-18’s per valor de vuit mil milions de les antigues pessetes no permetia parlar de sacrificis. Va nomenar també que el mite de que treballar per entitats oficials era sinònim de feina assegurada per tota la vida fons quin fos el rendiment personal o de la corporació tenia que acabar. L’Estat ha de tenir rendibilitat.

Evidentment es referia a una rendibilitat de més dimensions que la de quadrar balanços. Parlava de necessària existència, que fes veritablement falta existir, de recerca, investigació i desenvolupament, de creació de patents i de bucs insígnia als diferents sectors.

Calia una revolució impertinent. Tancar el que persistia amb números vermells sense més raó que el que ja feia anys que es feia i, sobretot, jugar amb regles equiparables al sector privat.

L’ensenyament és una inversió, però construir vaixells ha de ser una activitat empresarial. La cultura és una inversió, una sembra de fruits incerts però que apuntin a la necessària transformació

Si en aquest moments la il·lusió no estigués tant malmenada. Si la relació amb les entitats bancàries fos lleial, podríem dir que l’esforç és compartit. El que té feina segueix fen-la i pagant als proveïdors. Segueix contractant si s’escau, seguim amb els plans de millora i la gran classe mitjana estiraria d’aquest carro en que el pes mort el representen els homes de negoci i les entitats, no pas els empresaris, autònoms i assalariats que segueixen fen feina i país.

L’augment de l’IVA comportarà fons per compensar aquest carro mal alineat. I serem, justament els que ens cansarem de tenir por els que equilibrarem la situació. L’estat ho provoca amb un augment perquè ja no es pot esperar més la reacció social. I que no s’entengui com un retret. Rés més lluny de la intenció.

El que cal és aprendre bé de tot això i posar els cavalls davant del carro. Les fusions de les caixes estaven suggerides des de fa anys. El controls dels bens d’equip, dels índexs de morositat, de la llei mercantil, de normatives del Banc d’Espanya, de les inspeccions fiscals, d’indústria i laborals han estat comentades fins al tedi.

Caldrà dissenyar polítiques de futur i jugar-se el tipus com en Solchaga. Ja està vist que si sols es fa quan no hi ha més remei la societat percep la premura i ho rebutja. A l’administració se li demana planificació i valentia. Fins i tot a la municipal. O potser principalment a la local, ja que treballa tan a prop de l’administrat que pot copsar l’efecte de cada política. O així hauria de ser.