dissabte, 28 de febrer del 2009

Els projectes presentats al Feder pel món local de tot Catalunya cauen prop del 50%




El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, ha explicat aquest dissabte al matí a Tarragona que els projectes presentats pel món local arreu del país perquè puguin ser cofinançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) amb vista al quadrienni 2007-2010 han caigut prop d'un 50%.

En total, a tot Catalunya s'han presentat 566 sol·licituds de cofinançament. Segons Bassaganya, entre els motius que justifiquen aquesta davallada hi ha el canvi de prioritats i per tant, d'elements que poden ser finançats, que el projecte tingui un cost mínim de 200.000 euros o bé, que l'ajuda del fons sigui, com a màxim, del 50% del cost total del projecte.

dimarts, 24 de febrer del 2009

Idees (2)



L'Ajuntament de Bonastre arranja un tram del camí de Salomó


L'Ajuntament de Bonastre ha dut a terme l'arranjament d'un tram del camí de Salomó amb un mètode experimental.

La primera fase, feta fa dos anys, va consistir a pavimentar-lo amb formigó; en aquesta fase, en canvi, s'ha utilitzat un mètode que aprofita el mateix sòl del camí per compactar-lo i endurir-lo, amb la qual cosa s'aconsegueix una duresa i impermeabilització similars a les de la pedra però sense l'impacte visual del formigó.

Aquest mètode s'ha aplicat a Bonastre després de les proves auxiliars fetes en punts de la demarcació de Lleida i sota el consell de l'arquitecte municipal Josep Almirall Montserrat.

dissabte, 21 de febrer del 2009

Idees (1)



Adjudiquen el Casal de Joves de Reus per prop de 650.000 euros a l'empresa reusenca Angullo

L'Ajuntament de Reus ha adjudicat les obres de construcció del futur Casal de Joves per un import de 649.997,25 euros a la societat reusenca Angullo Empresa Constructora SA. El termini d'execució del projecte és inferior als 12 mesos i es preveu que estigui en funcionament la primavera de l'any vinent. A banda dels serveis administratius de la regidoria de Joventut, dels espais destinats a entitats, i dels bucs musicals d'assaig projectats; el titular de Joventut, Ernest Paris, ha explicat que la Generalitat vol tenir presència al Casal i que per tant l'equipament esdevindrà 'finestreta única de serveis'. A més, també ha anunciat la intenció de que el Casal de Joves aculli aules d'estudi nocturnes.


El regidor de Joventut de l'Ajuntament de Reus, Ernest París, ha explicat que la idea és que el Casal de Joves, que s'ubicarà a La Palma, tingui una 'barreja d'usos' i que siguin les pròpies entitats juvenils de la ciutat les que marquin les activitats que s'hi portin a terme. Així, aquelles associacions que no disposin de local propi, podran utilitzar les instal·lacions del Casal. A més, el Casal de Joves acollirà les dependències de la regidoria de Joventut.

París també ha anunciat que s'estan mantenint converses amb la Generalitat perquè Joventut pugui disposar d'un espai a l'equipament perquè el Casal de Joves de Reus esdevingui 'una finestreta única de serveis'. En el mateix sentit, s'està parlant amb la Universitat Rovira i Virgili perquè el Casal pugui acollir aules d'estudis nocturnes que estarien habilitades sobretot en èpoques d'examens. D'aquesta manera es donaria solució a la demanda existent d'un espai d'aquestes característiques a la zona nord de la ciutat.


D'altra banda, el regidor de Joventut, Ernest París, s'ha mostrat satisfet perquè l'empresa adjudicatària sigui de la ciutat de Reus.

L'equipament

El Casal de Joves tindrà una superfície construïda de 850,51 metres quadrats repartits en una planta baixa, un soterrani i dues plantes d'alçada, que acolliran un espai de bar, d'Internet, recepció i sala de trobada, una sala per a entitats juvenils, una sala de reunions, un espai per a assaigs musicals i un despatx.

El projecte es disposa en dues peces clarament diferenciades, un paral·lepípede de tres plantes situat sobre les alineacions dels carrers de Castellvell i de Tívoli, amb una façana estreta al carrer de Castellvell i una planta soterrani sota rasant; i un porxo que connecta els dos elements anteriors i l'edifici actualment existent a la Palma sobre el passeig Mata sense interferir ens els plàtans actualment plantats al jardí.

La planta soterrani acollirà els espais per a assaigs musicals, amb tres 'boxes' insonoritzats, dos de 17,95 metres quadrats i un de 27,95. A la planta baixa s'hi ubicaran, a part de l'accés i la sala, el punt d'informació juvenil, i una sala gran en la que s'hi instal·laran els serveis de trobada, bar i Internet.

Totes les peces estaran vidriades per donar continuïtat visual amb el jardí i el carrer. Pel que fa a la planta primera, s'hi instal·laran les sales de reunions i d'entitats juvenils, un petit magatzem i un servei higiènic. Les peces s'ordenen al llarg d'un passadís vidriat amb vistes al jardí.

La segona planta estarà distribuïda amb una gran sala separada per l'escala, el magatzem i el servei higiènic. Aquesta sala pot ser compartimentada en dos o més de menor dimensions. Les dues testeres d'aquest volum disposen les terrasses, una sobre el jardí i l'altra sobre el carrer de Castellvell.

dijous, 19 de febrer del 2009

El PSC demana al Congrés que la directiva de pirotècnica no afecti les festes del foc


El PSC ha presentat una proposició no de llei perquè la transposició de la Directiva Europea sobre la posada en el mercat d'articles de pirotècnia 'no afecti a elements bàsics de les nostres festes, tradicions i enriqueixen i acreixen un patrimoni'. Una patrimoni, afegeix la iniciativa, 'que és de tots, i al que, tant des del punt de vista turístic com cultural, no hem de renunciar'. Per tot això, el PSC defensa que en el desenvolupament reglamentari que es derivi d'aquesta transposició es tinguin en compte aquestes manifestacions culturals perquè la norma finalment aprovada no vagi en menyscapte de les festes del foc. La iniciativa busca que s'estableixi una normativa específica, per al cas de la pirotècnia, diferent de la què regula la resta del material explosiu, tenint en compte les especificitats i usos d'aquest tipus d'elements en activitats culturals i festives. També que s'incloguin disposicions que, sense perjudici del manteniment de la seguretat pública, permetin la continuïtat dels costums i manifestacions culturals associades a la pirotècnia i vinculades a la cultura del foc. I per últim, que durant el procés d'elaboració d'aquesta norma, es doni audiència i es tinguin en compte els interessos i les opinions de les comunitats autònomes, entitats locals, associacions culturals i de caràcter tradicional afectades. Els socialistes recorden que el 15 de Maig de 1993 es va publicar la Directiva relativa a l'harmonització de les disposicions sobre la posada en el mercat i el control dels explosius amb fins civils. Posteriorment, i amb la finalitat de traslladar correctament el contingut d'aquesta Directiva, es va elaborar i va aprovar un Reglament d'Explosius que comprèn les disposicions relatives als explosius d'ús civil i els articles pirotècnics. El 14 de juny de 2007 es va publicar la Directiva sobre la posada en el mercat d'articles de pirotècnia, que el govern espanyol té l'obligació de traslladar abans del 4 de gener de 2010.

dilluns, 16 de febrer del 2009

L'exèrcit israelià reconeix en una investigació que seria difícil justificar legalment la destrucció a Gaza




Una investigació realitzada per l'exèrcit israelià revela que els estaments militars ho tindran difícil per justificar legalment la recent destrucció massiva d'habitatges a la Franja de Gaza, a Palestina. Aquesta és una informació que ha publicat el diari israelià "Haaretz", citant fonts militars que van formar part de la investigació. L'exèrcit israelià ha justificat la mort de civils que ha provocat la seva ofensiva sobre aquests territoris com a "danys col·laterals" per combatre un enemic que s'amaga entre la població civil.


El diari israelià "Haaretz" cita declaracions de fonts militars, que van participar en la investigació del mateix exèrcit, que afirmen que "les àrees on es van produir els combats i s'hi van provocar danys incalculables, són molt difícils de justificar des d'una perspectiva legal". Unes dificultats que, segons les mateixes fonts citades per la publicació, consideren que s'accentuaran si "les justificacions se sol·liciten per a procediments legals iniciats per organitzacions internacionals".

Durant l'ofensiva israeliana a Gaza, iniciada el 27 de desembre i que es va perllongar 22 dies, l'exèrcit israelià xifra en centenars els habitatges que van patir danys, mentre que fonts palestines parlen de milers de cases afectades. Alguns dels immobles van quedar destruïts pels atacs aeris, altres van rebre els efectes del foc d'artilleria o terrestres. Per altra banda, altres habitatges van ser aterrats amb excavadores militars o detonacions controlades ordenades per Israel.

A més de les destruccions d'immobles, l'atac militar israelià també va comportar nombroses pèrdues humanes. Segons ha informat el Canal 3 de la televisió israeliana, aproximadament un terç de les víctimes eren civils, mentre que els palestins eleven la xifra a la meitat del 1.4000 difunts. Sobre aquestes morts, l'exèrcit israelià al·lega que són "danys col·laterals", conseqüència inevitable de combatre amb un enemic que "s'amaga entre la població civil o d'un error de l'orientació del foc".

dissabte, 14 de febrer del 2009

Què hi ha a una societat que ens fa córrer mirant als demés?




Sovint malfiem de les nostres idees, Sovint creiem que qualsevol cosa d'altres cases és millor. No pensem que ens cal un primer sacrifici: pensa un mateix. Treballar contra algú, sembla més senzill.


Ens al contrari, ens fa perdre la visió de conjunt i el referent de les nostres entitats. Per a valorar la feina cal treballar, i Molt.


Cal pensar i escriure. Cal escoltar i meditar.


Per a conjuntar o contrastar idees, cal tenir-les prou conreades. No inamovibles i resistents a ser esporgades. Planificar passa per a parlar i opinar amb fonaments i visió de conjunt, àmplia i generosa la mirada i ferma i generosa la intenció.


La gran conversa està pendent. Però no és perd el temps parlant d'equipaments.


On acaba Torredembarra? No responguem de memòria ni amb presses.


Què és Torredembarra, ara? Un dibuix que difumina les fronteres per a no entrar en debats pendents.


El dibuix general i la nova organització per a fer-la possible serà una feina gran i difícil. Ens caldrà re aprendre a tots a parlar i a pactar. A pactar idees i no seqüències numèriques que permetin signar decrets.


Necessitem molt més. I per aquesta tasca ens caldrà agafar la confiança en temes de grandària més assequible com equipaments o com ha de funcionar el futur auditori.


Seguim treballant en el que podem fer cadascú i així davant de les invitacions de treball més plural farem més que queixar-nos o malfiar.

dissabte, 7 de febrer del 2009

La participació ciutadana esdevé el fet més diferencial de la política d'aquest segle vint-i-un.



Les noves transformacions polítiques tendeixen cap a consells de tot tipus per a vetllar per la representativitat per una banda, però també, i més important, per l'accés del poble als centres de decisió.

Coordinadores d'Associacions de veïns, d'entitats, d'associacions etc. esdevenen un referent importantíssim a molts pobles i ciutats d'arreu. Fins i tot les noves tecnologies han permès un apropament de la ciutadania al procés democràtic.


Em línies més properes, Torredembarra portava una línia molt decidida en aquest sentit. Un Consell Municipal de Sostenibilitat i els Patronats de Cultura i Turisme, significaven el primer esglaó en aquest procés d'acostar les decisions als veïns i veïnes, i les seves opinions a l’administració local. Quedava força feina, sens dubte.


La realitat és desencisadora. Des de fa uns mesos, venim detectant una progressiva desactivació de la participació. Un motiu és prou clar: Ja no és convoca als veïns i veïnes que participaven a les comissions dels Patronats. A les Juntes els ordres del dia arriben o massa just o massa tard, i sempre amb les paraules “assabentar als membres” enlloc de punts oberts a on parlar. El Consell de Sostenibilitat també està patin una desacceleració que posa en perill la seva supervivència.