Fons d'inversió local del govern estatal. Una trampa ??

Dos regidors, un optimista i un altre pessimista. El pessimista diu: "No podem anar pitjor!!". L'optimista replica: "Sí, O i tant que sí".

Sembla que desconfiar pot ser una posició prou encertada. De fet, massa sovint ho és.

El fons d'inversió local és un fet. També un experiment i, de fet, una prova per a veure el grau de "cintura" de la nostre administració local. Potser una oportunitat per a accelerar aquells petit projectes que mai troben un lloc adient als pressupostos ordinaris.

Potser una campanya per arreglar d'un cop les voreres, la llum del carrer, l'accesibilitat, les zones urbanes inundables o tantes coses que sovint i a força de fases no arribem a acabar mai. A la Torre s'opta per definir d'un cop un aparcament que desentolli el concepte de si son rendibles o si fan falta, o si son la solució. Bé, és una idea.

Ens agradava més els petits projectes. El posar-nos al dia. Però el cert és que és respectable el projecte. Tot i que generarà menys ocupació, un dels objectius més importants del pla.

Sols voldríem que tinguéssim al calaix projectes més petits per no jugar-nos-ho a una carta, per si de cas i per arrodonir el compte. Bé és una idea.

Tot seguit algunes realitats. Per agafar moral i confiança. I recordeu que "Junts... podem". Bé, potser n'hem fet un gra massa tot plegat.

Manresa aprofitarà els 13 milions del fons d'inversió local del govern estatal per accelerar 25 projectes

Redacció // ACN // 22.12.2008 19.14 h .Ref. 467832 // 0 caràcters

L'Ajuntament de Manresa aprofitarà els prop de 13 milions d'euros que li pertoquen del fons d'inversió local del govern estatal per a reforçar infraestructures municipals i per accelerar el Pla d'Actuació Municipal 2008-2011 (PAM) i el Pla Estratègic de Manresa (2015), segons ha comunicat aquest dilluns l'alcalde de la ciutat, Josep Camprubí. Alguns dels projectes que es sol·licitaran seran, per exemple, la millora d'enllumenat públic, la construcció de clavegueram i la millora d'accessibilitat a la via pública. En total, l'ajuntament ha confeccionat un paquet de 25 projectes que són susceptibles de ser subvencionats pel fons estatal.

El fons estatal d'inversió local del Ministeri d'Administracions Públiques de l'Estat, que pretén repartir 8.000 milions d'euros als ajuntaments espanyols en funció de la població, atorga prop de 13 milions a la capital del Bages. Aquesta oferta te per objectiu promoure la realització d'obra pública i d'inversions que generin ocupació amb la finalitat de reactivar l'economia durant el 2009.

En aquest escenari, l'Ajuntament de Manresa va explicar ahir els criteris que s'han fixat a l'hora de sol·licitar aquesta subvenció: reforçar les infraestructures municipals i donar un impuls als projectes i obres programades en el Pla d'Actuació Municipal i Pla Estratègic de Manresa.

En total seran 25 projectes classificats en cinc grans àmbits: infraestructures, conservació del patrimoni, millora d'itineraris de vianants, equipaments públics i espais públics i zones verdes.

De les obres que s'han triat per a incloure-les en el pla estatal, destaca les pistes poliesportives al Congost, la passera de la Via Sant Ignasi, la renovació d'instal·lacions de l'enllumenat públic a diferents punts de la ciutat, els nous vestidors del CF del barri del Xup, rehabilitació dels habitatges socials del carrer de la Sèquia i obres de millora en diferents escoles, entre moltes altres propostes.

Una quinzena de municipis catalans ja s'han acollit al fons d'inversió local del govern espanyol

ACN // 26.12.2008 19.31 h .Ref. 468270 // 0 caràcters

Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Torelló, Sant Joan Despí, Esplugues, Castelldefels, Almoster, Almatret, Barbens, Sant Joan de les Abadesses, La Portella, Girona, i Olot són els municipis catalans que ja han obtingut l'autorització del Ministeri d'Administracions Públiques per iniciar projectes vinculats al fons d'inversió local aprovat pel govern espanyol. Segons l'executiu de Zapatero, des que es va presentar el fons de 8.000 milions d'euros ja s'han posat en marxa a tot l'Estat 734 projectes per valor de 1.000 milions d'euros.

A Girona ciutat l'executiu espanyol ja ha autoritzat les obres de substitució del paviment esportiu del pavelló poliesportiu municipal de Santa Eugènia, per valor de 127.288,06 euros, així com l'obra de renovació i millora de l'enllumenat públic d'un tram dels carrers Segre, Fluvià i Freser, per valor de 83.263,63 euros, i l'obra de renovació de l'enllumenat exterior d'un tram del carrer Santa Eugènia, entre l'avinguda Tarradellas i la Travessia Santa Eugènia per valor de 374.842,78 euros. A Olot ha estat autoritzat el projecte del col•lector de l'Avinguda Malatosquer, per valor de 561.171,81 euros, i a Sant Joan de les Abadesses el soterrament de la línia elèctrica i la canalització del torrent a la Coromina del Bac, per valor de 634.680 euros.

A Almatret s'ha autoritzat la millora del sistema d'abastiment d'aigua potable per valor de 75.040,39 euros, i a Barbens el de la Llar d'Infants Municipal, per 147.961,48 euros. També a la demarcació de Lleida, a La Portella, ha estat autoritzat el projecte de la memòria valorada de renovació de xarxes d'aigua potable i de sanejament, per 139.820,59 euros.

A Sant Joan Despí s'ha autoritzat les obres de reforma i ampliació del Poliesportiu Francesc Calvet per 2.999.926,75 euros. A Torelló el projecte bàsic d'execució de la reforma de l'equipament públic de la Plaça Nova, 11 per a locals d'entitats, per 479.982,06 euros; el projecte de foment d'accessibilitat de la urbanització de les voreres del carrer Jaume Balmes per 560.409,75; i la fase prioritària del mòdul 1 de l'Avinguda de la Generalitat, per valor de 368.202,00. També a Torelló, el projecte de l'avinguda Rafael de Casanova per 231.590,88 euros; el de l'avinguda de Montserrat per 179.645,64 euros, i el del carrer Puig-Roví, per valor de 168.617,02 euros.

A Vilanova i la Geltrú s'ha autoritzat la reforma de la Plaça Rajanta per 579.962,06 euros; el projecte de reforma de la Plaça del Tacó per 251.713,91 euros; el projecte del centre cívic del Molí de Vent per 2.299.000,50 euros; la reurbanització de la Rambla de la Pau per valor de 1.900.000 euros; i la reurbanització dels carrers Sant Pau, Sant Joan, Escolapis i Sant Gervasi per 1.200.000 euros. També a Vilanova hi consta la construcció del centre cívic i reforma de la Plaça de les Danses per 498.800 euros; el projecte de reforma de l'enllumenat i voreres del Barri de Mar per 349.999,84 euros, i la reforma dels carrers Immaculada Concepció i Balears per 199.940,05 euros.

També hi consten una vintena de projectes per a Sabadell i les obres de reforma i ampliació del Poliesportiu Francesc Calvet de Sant Joan Desapí per valor de 2.999.926,75 euros.

I els reis...

Jesús va néixer en Betlem de Judea, en temps del rei Herodes. Uns mags d'Orient es van presentar a Jerusalem, preguntant: «On està el que ha nascut, el rei de los jueus? Perquè hem vist la seva estrella en Orient i venim a adorar-lo».

És una cita dels Evangelis segon San Mateu,

Qui varen visitar la cova de Betlem eren uns mags, és a dir, gent que practicaven la màgia, coneixedors de las anomenades ciències ocultes, condemnades per l'Església. Estem en presència de tres dels personatges més atractius de l'Evangeli, que la pròpia Església va elevar als altars amb els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar.

Però heus aquí que eren tres persones que practicaven una cosa que l'Església ha anatematitzat al llarg dels segles. Però hi ha més, el mateix evangelista ens diu que per arribar fins a Betlem els mags van ser guiats per una estrella, la qual cosa ens posa en contacte amb una altra parcel·la d'aquest món ocult, considerat perillós. M'estic referint a l'astrologia. És molt poc el que sabem dels Reis Mags. Per a alguns estudiosos, Melcior, Gaspar i Baltasar eren membres d'una de les ordres d'iniciats més antigues del món, la dels anomenats Mags de Pèrsia.

L'opinió dels experts és que van saber del naixement de Jesús a través d'una pràctica molt comuna entre ells, la de l'anomenada visió espiritual. Gràcies a ella van recórrer una distancia enorme, si tenim en compte quines eren las possibilitades de desplaçament de l'època, guiats per una estrella en moviment que es va detenir sobre un lloc insignificant, una petita aldea jueva, i allí van realitzar un ritus de adoració carregat de simbolisme.

No deixa de cridar l'atenció el fet que, després de protagonitzar una història tan suggestiva, que ha embadalit a milions de nens de tot el món al llarg dels segles, desapareguessin de la història sense que se sabés més d'ells. Encara que en honor a la veritat, he d'assenyalar que sí que van deixar alguna pista.

Avui sabem on està el seu sepulcre. Les restes mortals de Melcior, de Gaspar i de Baltasar reposen en una preciosa urna que es guarda, com el major dels tresors, a la catedral de Colònia.

Però de fet... parlem d’oïdes

Aristòtil: la felicitat

Resta'ns ara parlar en general de la felicitat, ja que l'hem fet fi dels actes humans. Hem dit que la felicitat no és una disposició, ja que podria pertànyer a un home que passés la seva vida dormint, vivint amb una vida vegetativa, i fins i tot a algun que patís els pitjors desgràcies. Devem doncs posar la felicitat en una activitat. Ara bé, entre les activitats, unes són necessàries i desitjables per una altra cosa, i altres per si mateixes. És evident que la felicitat la felicitat ha de col·locar-se entre les activitats desitjables. Per si mateixes i no per una altra cosa, ja que no manca de res, sinó que es basta a si mateixa. Són desitjables per si mateixes les activitats que no demanen res fora del seu mateix exercici. Tals semblen ser les accions virtuoses, ja que obrar honesta i virtuosament és de les coses desitjables per si mateixes. [...]

Si la felicitat és l'activitat conforme amb la virtut, és clar que és la que està conforme amb la virtut més perfecta, és a dir, la de [la facultat] més elevada. Ja es tracti de la intel·ligència o de l'altra facultat, i que aquesta facultat sigui divina o el que hi ha més diví en nosaltres, l'activitat d'aquesta facultat, segons la seva virtut pròpia, constitueix la felicitat perfecta. I ja hem dit que és contemplativa (teòrica).

Aquesta afirmació sembla que està d'acord tant amb les nostres explicacions anteriors com amb la veritat. Perquè aquesta activitat és per si mateixa la més elevada. Doncs entre les nostres facultats la intel·ligència [ocupa el primer lloc] i entre les coses [conocibles], aquelles de les quals s'ocupa la intel·ligència. A més la seva acció és la més contínua, doncs podem entregar-nos a la contemplació d'una manera més seguit que a una activitat pràctica. I ja que creiem que el plaer ha d'estar associat a la felicitat, la més agradable de totes les activitats conformes a la virtut és, segons opinió comuna, la que és conforme a la saviesa. Sembla doncs que la filosofia porta aconsegueixo plaers meravellosos tant per la seva puresa com per la seva durada, i és evident que la vida és més agradable per als que saben que per als que tracten de saber.

D'altra banda, la independència (autarquia) de la qual hem parlat es troba molt particularment en la vida contemplativa. Certament el savi, el just, com tots els altres homes, necessiten el que cal per a la vida. I fins i tot encara que estiguin proveïts prou d'aquests béns, necessiten encara una altra cosa: el just necessita gent en les quals practicar la seva justícia; i el mateix el valerós, el moderat i tots els altres. Però el savi, fins i tot sol, pot entregar-se a la contemplació, i molt millor com més savi és. Sens dubte ho faria millor encara si s'associés a altres persones. Però és independent en el més alt grau.

I aquesta existència és l'única que pot estimar-se per si mateixa: no té un altre resultat que la contemplació, mentre que per l'existència pràctica, a més de l'acció, procurem sempre un resultat més o menys important. Sembla també que la felicitat està en l'oci. Ja que no ens privem d'ell sinó és amb vista a obtenir-ho, i fem la guerra per viure en pau. [...]

Així doncs, si entre les accions conformes a la virtut, ocupen el primer lloc per la seva esplendor i importància les accions polítiques i guerreres; si per contra suposen l'absència d'oci; si persegueixen un fi diferent i no són buscades per si mateixes; en canvi l'activitat de la intel·ligència sembla superar a les anteriors per el seu caràcter contemplatiu. No persegueix cap fi fora d'ella mateixa; porta aconsegueixo un plaer propi i perfecte perquè augmenta encara la seva activitat. I semblen resultar d'aquesta activitat la possibilitat de bastar-se a si mateix, l'oci, l'absència de fatiga en la mesura que li és possible a l'home, en una paraula, tots els béns que s'atribueixen a l'home feliç. Constituirà la felicitat perfecta de l'home si es prolonga durant tota la seva vida. Doncs res és imperfecte en les condicions de la felicitat.

No obstant, tal existència podria estar per damunt de la condició humana. L'home llavors ja no viu quant home, sinó quant posseeix un caràcter diví. I quant difereix aquest caràcter diví del que està compost, altre tant aquesta activitat difereix de la qual està conforme a tota una altra virtut. Si la intel·ligència és un caràcter diví en el que es refereix a l'home, una existència conforme a la intel·ligència serà divina pel que fa a la vida humana.

No devem doncs escoltar als que ens aconsellen no cuidar-nos més que de les coses humanes, perquè som homes, i perquè som mortals ocupar-nos només de les coses mortals. Sinó que en la mesura del possible devem fer-nos immortals i fer-ho tot per viure d'acord amb la part més excel·lent de nosaltres mateixos, ja que, encara que sigui petita per les seves dimensions, supera i en molt a totes les coses pel seu poder i dignitat. A més el que té d'essencial cadascú sembla identificar-se amb aquest principi, ja que el que mana és tan excel·lent. I seria absurd no elegir la vida d'aquesta part, sinó la de l'altra. Finalment, el que hem dit anteriorment cobra aquí també tot el seu valor: el que és propi a cadascun per naturalesa és el millor i més agradable per a cadascun. El que [le] és propi a l'home és la vida de la intel·ligència, ja que aquesta constitueix essencialment a l'home. I aquesta vida és també la més feliç.

__________________________________________________

Ètica a Nicòmac], X, 6 i 7. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs: edat antiga, Herder, Barcelona 1982, 5ª. ed., p.84-86).

El berenar de Nadal

Caliu a les taules. Berenar entre l'amistat i la fraternitat. Prop de cinc-cents homes i dones de La Torre i rodalies s'han trobat aquesta tarda.

Ha estat bé, maco fins i tot. I és que cal recordar-nos dels més grans. Gent que sembla que hagin de donar pas quan fins i tot fan més falta que mai. Ens cal aprendre i, sobretot, no oblidar.

Ara que estem en un període de més imaginació, tot i que sempre fa prou falta, la gent gran pot aportar tot aquell anecdotari que ens faci repensar-ho tot. Les "batalletes" no son altre cosa que les vivències sobreviscudes de la vida d'una persona. Aquesta selecció natural comporta una selecció que per les oïdes ensinistrades és un tresor.

En Punsoda, el president, un deu. Concís i prou poètic per explicar el que cal, el que els hi cal i el que esperen. Amb compromís pel regidor d'Hisenda inclòs. Potser s''ha explicat bé, però la forma d''entendre obre algunes portes. M'explicaré, el president ha dit que el regidor li havia explicat, més o menys, o dic d'oïdes "ja que ens arriben dos milions i mig d'euros, no faltaren calers". L'alcalde ha matitzat que son per obra pública.

Potser ningú ha entès gairebé rés o no s'han explicat. Però el cert és que l'amic Punsoda ho ha agafat al vol. Si hi han més calers poden haver-hi més per la gent gran. El cert és que amb la imaginació compartida no és massa esbojarrat.

Hi ha prou punts per sol·licitar inversió com per colar-hi el nou local, o per promocionar el turisme de gent gran oferint la possibilitat de fer de la Llar de Jubilats i Pensionistes una ambaixada perpetua.

Els regnants somrient, vaja amb els avis!. I en Punsoda, "viu viu" apuntava al moll de l'ós. La seva experiència ja li diu que el que sigui serà, i no massa sovint és el millor ni el més oportú.

Bon parlament de l'alcalde, es va deixant anar. Llàstima que li toqués després del parlament d'una barreja de Mare Superiora - Marquesa de l'Empenta i Carmencita Polo. I és que Jo, Jo,,, jo demanaré pels meus vellets... Cantava massa.. fins i tot enmig d'un berenar.

Tots contents. Per diferents motius, és clar.

Les festes de nadal a la Torre... i el nou any

Sembla que per si s'agafa el fil de la normalitat. Les regidories van de la mà. El programa es va farcint i alguns queden al marge. Bé, el que dèiem, normalitat.

La inestable incertesa, els ensurts premonitoris i l'atenció als comentaris que tan van minar el pacte de les esquerres estan donant pas a la normalitat d'exercir una responsabilitat: gestionar amb seny.

Moltes veus apunten que tots i cadascun dels partits, formacions, agrupacions i fins i tot entitats han de fer la feina de aclarir el que volen i les millors persones per a tirar-ho endavant.

Noves executives, noves incorporacions, noves activitats i nous calendaris.. així ho deixen presagiar.

El gener hi haurà nou president a Convergència, així ho diuen els ben intencionats i així ho filtren com a maniobra els més desesperats. Ja és comentari compartit, ell ho va escampant, que l'antic alcalde a força de dimitir ja ho ha fet fins i tot del partit. Massa anys per lliure per adaptar-se a nous temps. Llàstima, hagués estat molt positiu fer una enquesta amb tots els regidors, ex-regidors, alcaldes i ex-alcaldes per a poder saber que té La Torre que ens allunya de la tranquil·la imatge de la gestió planificada i la participació confiada.

Amb el nou any, s'anirà exhaurint la “Bula”, permeteu la paraula com a definició, i aniran quedant les decisions més pròpies. Ara, tot és heretat. Ara tot és la crisi. Ara tot és “ si ho hagués sabut no vinc”.

Els pressupostos del 2009 estan just darrera de l'extens programa de nadal.

Les actuacions per a poder gaudir del Fons especial de l'Estat seran una mostra de la imaginació col·lectiva del col·lectiu col·lectivitzat que forma el govern municipal.

Ací, no hi ha trampa ni cartró. Partida a part. Rés a veure té amb l'altre realitat. Una bossa pública a on una mínima documentació hi pots participar i amb uns terminis, que amb la salvetat del primer el vint-i-quatre de gener, son prou raonambles.

Projectes administrables des de d'urgència. Amb terminis més curts i possibilitats de concursar amb tres pressupostos en la majoria dels casos.

Senteu a la taula les empreses capaces de treballar a La Torre. Parleu i demaneu pressupostos. Ells son ràpids. Reviseu-les i feu memòries valorades.

I així fareu la carta als reis per desentollar temes endèmics i afavorir la contracció de torrencs.

Cal canviar el xip. Projectes grans? I es clar. Sols cal recuperar les mocions del Consell i les intervencions al Plenari municipal. Uns i altres sempre han coincidit en força coses.

I els projectes petits? Ara és el moment. Planifiqueu la revolució a les voreres. Que no quedi cap carrer ple de fang a La Torre, que arribi el clavegueram a arreu. Que la Vila del Moro es desfaci de la terra escadussera i floreixin les viles. Que les senyals arribin a assenyalar el que cal, que les aceres siguin correctes, que no llisquin i que permetin baixar i pujar a cadires, a infants i a gent gran que no ha de fer “steeps” per seguir passejant.

Si fem un palau treballaran la meitat que si fem dels detalls la punta d'atac. L'escorxador pot ser el més senzill de proposar. Ha esperat el que la manca d'imaginació i de consens li ha assignat.

Feu projectes grans i petits. Gestionem la injecció econòmica amb saviesa i alegria. I tornem a la feina de preparar a Torredembarra per al futur.

Una cosa no treu l'altre, però ajuda.

La constitució quasi oblidada...

Està prou clar que quan un està insatisfet no mesura el positiu de cada situació.

Quan la parella ens insatisfà, no recordem la primera mirada. Sort que tot torna al seu lloc, tard o dora. També és cert que de vegades aquella mirada ja no compensa. Ja no compleix amb les expectatives.

Alguns no vàrem votar la constitució. Ens semblava curta. Ens semblava que era malmenar una gran oportunitat. No havia de ser la única, ens rebatien. Però el cert és que el vint-i-tres de febrer va ajornar massa dies el pensar-hi de nou.

Potser el grau d'esperances es veu influït per les edats de cadascú. Si la teva adolescència estava marcada per l'ostentosa presència dels ultres al teu barri, o si et semblava mentida que la legalització del partit comunista fos una realitat... hi ha moltes més imatges. Ara tenim una paciència més entrenada.

Encara ens cal convèncer a uns i altres de que l'entesa és el camí. La constitució es basa en aquest enteniment. Sols queda que la pau no ens ofegui.

Esperem que les sentencies no ens omplin de més insatisfacció. Esperem que la reivindicació no afluixi. Esperem que l'equilibri territorial entengui que cal donar el paper real a cadascú. Que si a un li ha tocat el paper de motor, li calen un tipus de revisions i d'inversions diferents als altres.

No han de ser millors, sols raonables i atendibles. I si això son més diners, doncs sigui.

El cafè per a tots era un missatge d'equilibri i tranquil·litat. Potser era el millor per aquell moment. Però, s'ha d'acceptar, calia anar actuant en conseqüència i revisar i millorar aquest equilibri. En una balança de diferents braços i diferents mides, s'ha de posar pesos diferents per a conservar l'horizontalitat.

El pla de diàleg havia de passar al senat. A un senat territorial a on l'entesa i la voluntat s'escenifiquessin. Potser el primer pas era la llengua. Varem badar.

Pel millor, per un projecte per avançar, ens cal arreglar-ho, de fons, amb propostes polítiques. No esperant que les veus que s'alcen no siguin massa representatives. Així no.

10 anys d’Escoles Verdes

461 centres educatius de Catalunya participen en el Programa Escoles Verdes que avui celebra la seva trobada anual a Barcelona . D’aquests 461 centres, 278 tenen el Distintiu d’Escola Verda

Els objectius del Programa són incorporar els valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre, promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn, i fer xarxa entre els centres que hi participen

Aquest curs, el Programa Escoles Verdes compleix 10 anys. D’aquí a l’any 2018, s’ha marcat com a objectiu crear la Xarxa Catalana d’Escoles per a la Sostenibilitat, on s’integrarien el 40% de les escoles de Catalunya (1.800 centres educatius)


Aquest curs 2008-2009, 461 centres de tot Catalunya (un 10% del total) participen en el Programa, dels quals 278 tenen el Distintiu d’Escola Verda.

El Programa Escoles Verdes és un instrument creat per la Generalitat de Catalunya per ajudar els centres educatius que, voluntàriament, decideixen esdevenir un espai d’aprenentatge per al desenvolupament sostenible. El Programa pretén generar un canvi en la cultura del centre perquè esdevingui un referent de sostenibilitat.

Els agents implicats en el Programa d’Escoles Verdes són:

• Centres educatius


• Generalitat de Catalunya


• Departament d’Educació


• Departament de Medi Ambient i Habitatge


• Ens locals

Programa Escoles Verdes s’ha marcat els objectius següents:

1. Crear la Xarxa Catalana d’Escoles per a la Sostenibilitat, que aglutinarà i promourà xarxes locals d’escoles per a la sostenibilitat.


2. Aconseguir que el 40% de les escoles de Catalunya (1.800 centres educatius) l’any 2018 formin part d’aquesta Xarxa.


3. Incrementar el pes de l’educació per a la sostenibilitat en el currículum i en la gestió dels centres, i aconseguir una major implicació de l’entorn proper amb la participació de tota la comunitat educativa.

Torredembarra té prous projectes pendents per a no perdre el temps ni pistonada.

La comunicació i la propaganda

La comunicació ha esdevingut un pilar de la nova societat. Cal fer saber i cal saber. Un carrer de dos sentits que sovint s'embarbussa fins a l'aturada.

Quan sols és fer saber pot caure perillosament en la propaganda.

El bosc de les noves tecnologies sembla dens i feixuc. Però com qualsevol bosc, fins i tot el tropical, a força de passejar-hi s'hi han passos i camins.

La glocalitat, aspectes mundials amb tractaments local i pròxims, comporta que l'accessibilitat provoqui una mena d'empatx fins a saber el que cal seguir menjant.

L'augment de menjar d'arreu del món no ha de comportar un augment dels grams ni de les calories que necessitem cada dia i que ens permeten fer front al fred i al calor amb més recursos.
Coincidència de missatges, tons i maneres esdevenen un dels camins del bosc de la comunicació.

I segons els missatges, el to i les maneres escollim cadascú de nosaltres el nostre camí preferit o decidim passejar pels camins dels altres per veure altres vistes i entorn.

Sembla complicat però tot és passejar.

El retrat de Felip V abandonarà la sala de plens municipal de Tarragona

L’Ajuntament de Tarragona retirarà el retrat de Felip V que es troba a la sala de plens del palau municipal.

El plenari ha aprovat una moció presentada pel grup d’ERC, que ha comptat amb el suport del PSC i de CIU. El PP, per la seva banda, ha votat en contra de la proposta.

El portaveu d’ERC, Sergi de los Ríos, s’ha felicitat perquè la moció hagi prosperat, després d’haver-la presentat a plenari fins a tres vegades. De los Ríos considera inexplicable que aquest quadre continuï present al saló de plens, ja que fa referència a un capítol negatiu de la història de Catalunya on es van limitar les llibertats dels ciutadans. El republicà demana la seva retirada per dignitat democràtica i aposta per ubicar-lo en un altre espai.

El plenari ha aprovat 3 mocions més, que s’han aprovat per unanimitat. Destaca el rebuig de l’Ajuntament a la possible instal•lació d’un magatzem temporal centralitzat de residus radioactius al territori.