dimarts, 30 de setembre del 2008

El que cal recordar...




Hi ha màximes que ho son perquè han estat cabdals. Sovint el dia a dia ens fa oblidar-les. La multi interpretació del terme "política" ja convertit en adjectiu, tapant la seva naturalesa de substantiu en majúscules.

També la seva definició aporta dades. f 1 POLÍT Conjunt de teories sobre el govern de la societat i d'activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics. 2 1 Manera d'actuar, de conduir un afer. Segueix una política errònia en l'empresa. 2 Habilitat en el tracte amb les persones. Tens poca política.

La política es un conjunt d'activitats teòriques i pràctiques referents a les relacions entre els ciutadans d'una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats.

Davant del rearmament polític, o no, basat en el retret i en la significació de la discrepància, podríem recordar pensaments com aquest:
"El debat polític aporta idees, projectes, propostes i lideratges. Els acords polítics generen consens, lleialtat i respecte col·lectiu. Per contra, el debat de persones provoca visceralitats, divisió i desconfiances."

I això no vol dir que l'oposició no faci la seva feina. Potser el problema radiqui en el terme "oposició".

6 POLÍT 1 Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.

I la complementarietat: Concepte emprat per a indicar quan, o com, dos o més béns han d'actuar conjuntament per satisfer una necessitat determinada.

Omplim els plenaris d'argumentacions serenes i prou clares. Aprenguem plegats a millorar les propostes o a explicar millor perquè no son bones.

I al carrer?

Doncs el mateix. Torredembarra es mereix del diàleg per a tornar a confiar en que sap traçar el seu camí. La participació és un dret. Fer participar és un conjunt de confiances, esperances i creença de que es pot millorar i val la pena l'esforç.

divendres, 26 de setembre del 2008

Sobre viure dempeus i morir de genolls i altres llicències



Gran article del nou grup d'opinió de la revista “Som-hi”. Voldríem fer una valoració respectuosa, acurada i amb ganes d'entendre.


Ho hem rellegit i rellegit... i creiem que ja ho hem comprés.


Santa Rita, Rita i Rita
Lo que se da no se quita.


A la teva salut!!

El nombre d'hipoteques a Tarragona aquest juliol cau a més de la meitat i acumula la major baixada a Catalunya





La caiguda més destacada de Catalunya en taxes interanuals d'hipoteques constituïdes s'ha registrat a Tarragona, on el nombre d'hipoteques ha baixat del 51,39% passant de 2.339 el juliol del 2007 a 1.137 el mateix mes d'aquest any, segons dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística. Quant a la variació respecte el mes anterior, el juliol es van constituir 1.137 hipoteques a Tarragona, un 22,39% que el juny (929).



El capital invertit va incrementar-se també, un 15,78%, passat de 125.638.000 euros als 145.488.000 euros. El capital mig invertit en una hipoteca a la demarcació de Tarragona el juliol va ser de 127.957, 78 euros, fet que representa una disminució del 5,38% respecte del mes de juny, que s'havia situat en 135.240,04 euros. Reducció del 36,8% a Catalunya


A Catalunya, el nombre d'hipoteques sobre habitatges constituïdes al juny es redueix d'un 36,8% respecte del mateix mes de l'any anterior, situant-se en 10.405 respecte les 16.459 del juliol del 2007.


El capital subscrit en aquestes hipoteques ha estat de 1.754.725.000 euros mentre que el juny del 2007 es va subscriure per valor de 3.052.543.000 euros, fet que suposa una decreixement del 42,51% i el capital mitjà subscrit ha estat de 168.642,48 euros per hipoteca en comparació als 185.463,45 euros del mateix mes de l'any anterior, amb una disminució del 9,07%.


Respecte del mes de juny del 2008, en què es van constituir 8.619 hipoteques sobre habitatges, les 10.405 del juliol representen un increment del 20,72%.


Quant al capital destinat a aquestes operacions el juliol, va ser de 1.754.725.000 euros un increment del 21,98% respecte dels 1.438.486.000 euros del mes anterior.


El capital mitjà per hipoteca al juliol del 2008 es va situar en 168.642,48 euros, amb un increment poc significatiu (el 1,045%) respecte del mes anterior, que va ser de 166.897,09 euros.

S'inicia la segona fase de recuperació d'antics camins històrics del Priorat


El Consell Comarcal del Priorat, en el marc del Pla de Foment del Turisme, continua amb els treballs de recuperació i senyalització dels antics camins històrics i tradicionals. En aquesta fase, corresponent a la segona anualitat del Pla, s'han iniciat els treballs en sis camins de la comarca. L'objectiu, a més de recuperar un patrimoni local que havia quedat en desús, és estructurar una xarxa de senders amb propostes de descoberta del patrimoni natural del Montsant i la Serra de Llaberia i propostes més lligades al senderisme cultural amb la descoberta del paisatge vitivinícola i oleícola com són els camins del vi i de l'oli.



Els treballs que s'han fet en aquesta segona fase corresponen a la millora dels antics camins entre Bellmunt del Priorat i Gratallops, entre La Figuera i Cabacés, entre Cornudella i Siurana, entre la Vilella Alta i l'ermita de la Consolació, al camí del Cingle Gran de la Bisbal de Falset i al camí Gr-174 entre Bellmunt del Priorat.El Consell Comarcal del Priorat pretén intervenir en tota la comarca, de tal manera que hi hagi una proposta de descoberta a peu a cada població.

dijous, 25 de setembre del 2008

Una Torredembarra a l'expectativa...




Varies associacions polítiques, agrupacions, comitès locals etc han programat reunions per a escollir diferents coses. Des d'executives fins a delegats, de programes de govern fins a estratègies o marcs per a trobar coincidències, i fins i tot d'altres coses.


Aquesta situació i l'arribada de la tardor, fan possible aquesta sensació d'expectació que anomenàvem al títol. A la Torre li cal alguna cosa.


Per uns, temps de calma i veure com li va al nou govern local. Per altres, desperts ja de la melangia de veure com el pacte d'esquerres no fructificava, gràcies a l'ensurt de veure el que costava creure, la raonable pressa de no perdre el temps en arranjar-ho tot i trobar per fi el camí de la coordinació progressista.


Potser encara hi hauria un tercer grup, o quart també, dels que en el retret i la rancúnia encara hi troben estimulació i els instigadors dels canvis, siguin dolents o no. De segur que entre aquest grups, no ens posaríem d'acord a on va cadascú. Mala feina, perdre el temps.


La resta de temps que ens distancia de les eleccions municipals, no diem legislatura, perquè com diuen no es legisla, podria aprofitar-se per diferents coses:


  1. Trobar interlocutors vàlids per a cada situació, tema o marc polític.

  2. Endreçar, en el sentit més humà i generós, cadascú, cada casa.

  3. Treballar fins al consens a cada formació política un pla acurat i detallat del que li cal a Torredembarra per encarar el futur.

  4. Un calendari rigorós per a dialogar amb els models a la taula amb totes les formacions.

  5. Sumar coincidències i avaluar divergències.


I treballar i treballar, i parlar i parlar... fins que el més evident sigui entendre´s.


Continuarà...

LLegit i pensat



Avui llegíem una dissertació del senador Lluís Badia. Tractava de les finances locals. De fet, aconsellava el què cal fer davant de la evident recessió i disminució dels pressupostos d'ens superiors que deixaran d'aportar fons als ens locals.


Llarga plana, llarg text, conclusions? Ací ve el dubte. No ho hem comprés gaire bé.
Cal retallar... Si cal personal.. doncs si, perquè no semblava asseverar. Retallar l'”auto bombo”, no hem comprés si es referia a la comunicació com a concepte o si titllava de “pamflet” tot el que editen els ajuntaments.
I alguns exemples més. El fons de l'article és un clam a la responsabilitat en forma de decisió cara al retall i, així ens ho ha semblat, una lleu indicació a la imaginació.


Moll de l'ós, sens dubte.


La gestió municipal és vetllar per l'endeutament raonat. Però també és assumir la responsabilitat de invertir en projectes, més enllà dels resultats immediats.
Cal ser motor. Potser la clau. Quan els conservadors reclamen el paper protagonista del teixit socio-econòmic davant de l'intervencionisme, ens trobem que quasi bé ja sols és la diferència més evident entre una ideologia i l'altre.
Amb les excepcions de les llibertats individuals en que sols es discrepa públicament en supòsits sobre la interrupció de l'embaràs, l'eutanàsia o el dret a la representació més enllà dels ens constitucionals i reconeguts fruits de les eleccions legislades. No ens deixéssim, el tracta als nouvinguts i el repensar la seva presència quan hi ha canvis en l'equilibri socio-econòmic. I alguns temes més, no gaires, per a ser una mica rigorosos.

Així, que és l'intervencionisme?

Doncs ser conscients del pes dels ajuntaments al seu entorn immediat. Podria ser una definició. I un cop matitzada, veure que coses com el registre d'empreses locals i un calendari dinàmic d'actuacions pot ser un pal·liatiu, gens menyspreable, en èpoques com l'actual.
El sector public ha rebut peticions de no aturar les infraestructures per a no escanyar el sector dedicat a la construcció en general. Però no podem parlar de carreteres i similars solament, ja que interacciona en un sector d'empreses que de la subcontrata en fan una filosofia. Caldria, doncs anar a injectar comandes al veritable centre del teixit, a les empreses mitjanes i petites, a les empreses locals.


I així, valorar si eliminar l'”auto bombo” afecta a empreses i també la necessària necessitat dels veïns i veïnes d'accés a la informació. Suspendre una festa major per motius econòmics mai a portat més enllà de la depressió social. Les penes amb pa, són menors, i perdoneu la literalitat, podria fer-nos pensar que amb menys pa ens cal més alegria.
Potser podríem ampliar l'horari de la biblioteca al cap de setmana. Potser si tenim més estret el cinturó, ens estigui bé anar a la biblioteca. Un lloc que, fa pocs dies, el conseller del ram definia com una mena d'esglésies del futur. Un lloc a on pensar, interaccionar-nos entre nosaltres i gaudir de l'ocasió de sentir-nos més presents a la societat.


Més alegria, més satisfacció pels veïns i veïnes que suportarem l'impàs de la crisi recuperant el millor de la societat, l'estar junts i l'aprendre junts. I ací, la Biblioteca és fonamental.
Obriu els dissabtes i els diumenges i esperarem més tranquils l'etern debat de “galgos” i “podencos”.


Ah! i a banda treballar per la promoció econòmica més enllà de les jornades festives. Vivers d'empresa, formació continuada, formació claus en mà per les necessitats del territori i ull als estudis que presagien les necessitats del futur. A veure si un cop a la vida ens anticipem.

dimecres, 24 de setembre del 2008

La ràdio més propera... pot ser la més llunyana



La ràdio com a mitjà tradicional evoluciona en un context caracteritzat pel creixement de l'oferta de televisió -particularment local i la creació de nous mitjans -com ara Internet-, però també per la implantació de la premsa gratuïta, que han anat afectant, els darrers anys, el seu core business.

Tal com s'ha anat estructurant la ràdio a Catalunya, podem afirmar que la ràdio local, en la seva accepció primigènia (bàsicament una ràdio que emet i treballa només per a la població que abasta la seva potència d'emissió, tenint en compte les particularitats del territori i la seva gent), està quedant reduïda pràcticament al sector públic.

Només 3 freqüències privades d'un total de 94 no formen part de cap cadena autonòmica o estatal: Ràdio Aran, Segre Ràdio i Ràdio Marina. Fins al desembre de 2006 hi hauríem inclòs Ràdio Club 25 però Blas Herrero, propietari de Kiss FM, la va comprar aquell mes juntament amb Ràdio Terrassa8. Per això, cada cop més, el terme "local" en ràdio fa referència o bé al temps de desconnexió programàtica de la cadena o bé a la ràdio municipal o associativa, cultural o de barri.


Malgrat l'augment exponencial del nombre d'emissores d'FM dels darrers anys i també l'increment de l'oferta, la penetració del mitjà sembla estancada. El desembre de 2006 ja s'ha afirmava que l'única ràdio digital que funcionaria amb un mínim de garanties, continuïtat i audiència és la ràdio per Internet.


En televisió, l'àmbit està protagonitzat per les concessions de TDT local.


Passada la febre dels formats juvenils de música de llistes, l'oferta musical ha començat un procés de major implantació entre l'audiència adulta, és a dir, els segments d'audiència a partir dels 25 anys i fins als 40.

Potser aquestes idees ens portin a algunes reflexions. Una pot ser el que cal que ofereixi la ràdio local:

El que "passa a"
El que "afecta a"
El que "se sembla a"
El que "pot inspirar a"
El que "cal saber de"


Per a claus en mà i multi-ofertes, potser caldria analitzar molt acuradament les graelles de mitjans més generalistes i amb més mitjans. Les conclusions són òbvies. Proporcional a la inversió hi hauran més tractament específics.


I quan els visionaris acabin de determinar el que pot agradar a tots i cadascuns dels sector de la societat torrenca... que sumin i restin i, sobretot, ho ordenin en un horari evident i al gust de tothom.


Bona sort!



dilluns, 22 de setembre del 2008

La crisi econòmica obliga moltes parelles a ajornar el divorci




Cada vegada menys parelles catalanes decideixen casar-se, però també cada vegada menys es divorcien.

Tot i que actualment el nombre de casaments encara supera el de divorcis, ho fa de ben poc. Una de les causes que explicarien aquesta reducció en el nombre de divorcis és, encara que sembli mentida, la crisi econòmica.

I és que hi ha parelles que no es poden permetre viure per separat per culpa de la hipoteca.
Les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística sobre ruptures matrimonials revelen que, mentre que hi va haver prop de 30.000 casaments, a Catalunya el 2007 més de 25.000 matrimonis van partir peres, un xifra que per primera vegada en els últims anys ha disminuït. Tot i això, no ho van poder fer totes les parelles que ho voldrien. El tràmit de divorciar-se pot costar uns 1.500 euros, una xifra que no sembla excessiva, però a aquest cost, els matrimonis que decideixen posar fi a la seva relació hi han de sumar les despeses que suposen encarar una vida per separat, i en aquest punt sovint topen amb un gran inconvenient: la hipoteca. Són les parelles joves, que sovint només tenen una residència i la tenen hipotecada, les que es troben amb aquest problema.

No poden fer front a les despeses que suposen dues vivendes i és per això que es veuen obligades a continuar vivint juntes malgrat haver trencat la relació sentimental.
En casos com aquest, la llei permet que per motius econòmics, una parella divorciada comparteixi la vivenda. Si el matrimoni té fills, com que la dona és la que acostuma a quedar-se la custòdia, accepta que el cònjuge es quedi a casa, perquè és conscient que no pot pagar una hipoteca i un lloguer alhora.

Clar que no parlem del finançament.... quina bajanada!!

De les mitges veritats, de les mentides...




Sembla que el debat no s'acaba. Si no dius tot el que saps, que en definitiva és creure i poca cosa més, menteixes.
Si sols dius el que està contrastat, o així ho sembla raonablement, dius mitges veritats.
Doncs seguirem d'aquesta manera, ja que com a col·lectiu, publiquem el que cadascú, o tot plegats, o alguns, o quasi bé ningú li sembla en cada moment. I és que el fet era proporcionar material per a parlar.
Compti el lector, que diem parlar, ni pensar ni debatre ni qualsevol altre verb que a força de rang pugui esdevenir arma voladissa i ens torni cap als nassos amb un missatge que digui prepotents o alguna "finuramés.
Anem a pams.
El Ple passat va esdevenir una sessió de tanteig. Sembla que tot el que hi ha de fons pugui aflorar. Però la pregunta és, que hi ha de fons en realitat?
Quines accions son "fons" o la llibertat indivudual de fer el que cal? Tots i cadascuns dels regidors han de parlar amb tots. El poble, Torredembarra, necessita que del debat s'enforteixin les conviccions o, com a mínim, les explicacions.
Ens cal saber. Saber més de tot. Del que es fa i del que no es fa. I sempre, el perquè més extens i estructurat que es pugui.
Un exemple?
Els recursos d'alçada. L'explicació, venint d'altres cadires de la sala, hagués estat raonable? Si? No? Doncs apliquem la raó a escoltar i analitzar arguments. Deixem de banda qui ho diu. El perquè de qui ho diu no sempre es correspon amb el perquè de què es diu.
Els processos d'aprovació de cada actuació estan sotmesos a llei. Sembla prou clar. Doncs sembla que no. Quan uns Serveis Territorials diuen que no han d'esperar a l'aprovació d'un text refós, primer ens caldrà que algú, tècnic a poder ser, ens expliqui si veritablement és així.
Si el fet, o l'error, o el que desenvolupa el problema, és haver portat al Ple una aprovació no imprescindible, també cal saber-ho.
Però, el cas no és tan senzill, ja que enmig de les explicacions s'afegeix que l'equip de govern no té la sensació que els temes que han provocat la situació estiguin ben parlats amb els afectats. Doncs, home, el tema canvia d'una forma important.
La participació és una obligació de les manifestacions democràtiques d'aquest segle vint-i-un que fa no massa que hem estrenat. Potser el segle passat, que lluny queda, era una opció d'avançats. Ara, és una obligació raonable i necessària.
Calia recolzar o ratificar els decrets d'alcaldia que varen fer possible els recursos d'alçada? Era escenificar un posicionament sobre l'autonomia municipal? En l'explicació de vot, alguns ho van deixar clar. Si n'hi havia més, no passava per sobre del concepte.
Respectable. A veure si entre tots expliquem millor el que cal fer, el que es fa i el que cal fer quan passa cada cosa. Això si, abans assegurar-nos de que cal fer les coses, o si es convenient, per a no generar més debats que no acabem de comprendre en la seva totalitat.
Però si es passa a aprovació alguna cosa que la llei no preveu que sigui per a afavorir el consens i la informació. I si aquesta decisió generar reaccions, ens caldrà seguir recolzant el procés.
Varies coses no s'hi valen, però una és parlar de les responsabilitats com si sols fossin dels que aproven. Ja hem aprés que els que no aproven, n'hi han aprovat, i a voltes no s'han explicat prou bé, també son responsables. Com a mínim davant la llei escrita dels homes i dones que vivim ací.
I sobre que fer davant de la responsabilitat, ens ho pensem... i ja serà una altre entrada.

Encara que sembli una mitja veritat.

dijous, 18 de setembre del 2008

No ho volia creure...




No ha calgut esperar els clàssics cent dies de nou govern per poder contemplar amb tota claredat l'autèntica cara
.

No ens enganyem. Una cosa són les paraules i una altra els fets. El poble no pot caure en el parany de creure que s'ha produït un canvi, i prou.

Les primeres actuacions del nou govern mostren ja la seva autèntica naturalesa: en política repressiva es manté i es refà l'ajuntament amb menys mitjans, diners i més submissions.

S'adopten posicions públiques del més tronat caràcter policíac, és de suposar que així ens vigilaran de més a prop.

En la política econòmica, tots els esforços van encaminats a racionalitzar i a mantenir els grans equilibris, amb intents de control de la despesa pública retallant per a on es descobreixen un cop més.

Tot això generarà uns costos socials elevadíssims que, com sempre, repercutiran en la fe i en la paciència dels que s'estimen la vila.

Ni tan sols s'ha intentat aplicar un mínim programa econòmic, la qual cosa no representa cap sorpresa coneixent la personalitat dels ideolègs de la coalició. Per a aquest personatge la recuperació econòmica passa per l'augment de la taxa de benefici del compte de resultats, cosa impossible d'aconseguir en les circumstàncies actuals si no és a costa d'una major eliminació d'accions que no generen benefici, ens tot el contrari son despeses per la gent i prou, ja sigui disminuint els sous o reduint la plantilla, o totes tres coses alhora.

Seria molt llarg enumerar tots els indicis que, en aquestes setmanes, permeten copsar quina serà l'actuació governamental.

Davant d'aquest panorama caldrà, en el futur immediat, un gran esforç d'intel·ligència i de mobilització, si realment volem contrarestar l'actual ofensiva. Tasca intel·lectual perquè s'haurà de combatre en el terreny de les idees. I tasca mobilitzadora perquè la lluita a tots nivells és l'únic camí que ens conduirà a un govern d'esquerres com cal, calia i caldrà.

Tan sols desitjar, que no esperem a rebre un per un per a reaccionar.

diumenge, 14 de setembre del 2008

El nom de la Bèstia.




"Aquí hi ha saviesa. El qui tingui enteniment, conti el nombre de la bèstia, doncs és nombre d'home. I el seu nombre és sis-cents seixanta-sis".

Aquí es requereix de saviesa o de coneixement. Això és interessant. Al meu entendre, solament és ara en aquest temps, quan es pot entendre pràcticament tot sobre el que embolica a l'assumpte de la marca , perquè ara és el temps en el qual existeix la tecnologia que es precisa.


L'àngel li va dir a Daniel sobre aquests temps finals: "…Molts correran d'aquí cap enllà, i la ciència s'augmentarà " (Daniel 12: 4b).

Avui dia, pràcticament tots els articles exposats a la venda, tenen el seu codi de barres on figura la identificació del producte, el seu preu, etc. De tots és ben sabut que avui dia en TOTS els productes que es posen a la venda, existeix un codi de barres. Les barres, depenent del seu grossor, tenen diferent valor numèric. Fins a aquí gens massa estrany, no obstant en això existeix una fet una mica sorprenent, i per què no dir-lo, sinistre. En cada codi de barres, existeix una seqüència de barres que sumen 666 .


El codi comença en 6 ; a la meitat del codi hi ha altre 6 ; i a l'acabar el codi, altre 6. D'aquesta manera, la màquina lectora (escàner), entén que comença, continua, i acaba un codi de barres determinat, amb el nombre, 666 . Aquestes tres barres que representen els tres sis, són més llargues que les altres, i no tenen una numeració sota elles.

Així que, cada codi de barres té implícit el 666 . Evidentment, això només ha pogut ser conegut en aquests temps; els temps finals abans que aquestes coses comencin a succeir en la terra. O no.

Indústria inicia la tramitació de l'expedient sancionador a Ascó I


Indústria ha acordat la iniciació de l'expedient sancionador contra la titular de la central nuclear Ascó I, Endesa, en relació amb l'alliberament de partícules radioactives

L'inici d'aquest expedient es fa a proposta del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que considera que es van cometre quatre infraccions greus i dos lleus. Una vegada tramitat l'expedient, procés en el qual Endesa podrà presentar les al·legacions que consideri necessàries. La competència per dictar la resolució correspon, en el cas de les sancions per infraccions greus, al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, i en el cas de les sancions per infraccions lleus, al director general de Política Energètica, Jorge Sanz.

El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ha donat llum verda a la tramitació de l'expedient sancionador a Ascó I per l'alliberament de partícules radioactives. El Consell de Seguretat Nuclear va proposar una sanció per quatre infraccions greus i dos de lleus. En aquest procés Endesa, responsable de la central d'Ascó I, podran presentar les al·legacions que considerin necessàries. Un cop estudiat el cas les sancions per infraccions greus, al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, i en el cas de les sancions per infraccions lleus, al director general de Política Energètica i Mines, Jorge Sanz. Les faltes greus són per emissió radioactiva amb potencial de superació del límit anual de dosi per a membres del públic, per incorrecte control de contaminació externa del personal i per incorrecta classificació radiològica, senyalització i delimitació de zones de lliure accés de la central, després de la detecció de les partícules radioactives en aquestes zones al març de 2008. També greu però en grau mig per no informar de manera 'ràpida i veraç' al CSN després de la detecció de les partícules radioactives al març de 2008, per no deixar constància en els registres de vigilància de la contaminació oposada en zones de lliure accés. Les faltes lleus són per no informar al CSN davant la demanda d'actuació dels monitors radiació de l'Edifici de Combustible el 26 de novembre de 2007 i per permetre la sortida de la central d'un camió que transportava materials metàl·lics amb terra contaminada.

dimarts, 9 de setembre del 2008

El portal de Padrines




Sembla que la feina ja està feta, o bé quasi tota està marcada o bé no queden diners per a fer-ne de nova. Rés més lluny d'això!


Un dels projectes que no és va aprovar abans del canvi de govern va ser el referent al Portal de Padrines i l'entorn del Castell.


Ben bé, no quedava clar el problema de l'actuació proposada. Es va demanar una setmana més per a estudiar-ho, però les poques ganes d'explicar-ho millor per una banda, i la situació latent de canvi per una de les altres no ho van fer possible.


Pels que no ho tinguin massa clar, i a grans línies, seria convertir en plaça i jardí, del camí de l'era, just des de les muralles fins al Col·legi Antoni Roig.


La compensació de la edificabilitat dels magatzems que hi ha ara al bell mig de l'espai, passaria a ocupar part de l'actual espai de l'aparcament Mañé i Flaquer. El projecte va tenir un primer entrebanc, o disposició addicional, o correcció si es prefereix, quan els serveis territorials van esmenar l'alça de l'edifici que compensava els espais que dèiem. Deien, no feu local i quatre plantes, feu-ne tres.


Això comportava, que la forma en “U”, o sigui oberta pel mig, havia de convertir-se en “O” per a compensar els habitatges que deixaven d'estar.


Ni una opció, la “U” oberta cap a la vila, ni la “O” més baixa i menys agressiva, si es vol, son fàcils d'imaginar.


No arribem a fer imatges en “3D”, o alçats de tota la vida per ensenyar les veritables proporcions i impactes sobre la visibilitat i sobre els “sky-lines” de Torredembarra?


Tot i ser rebutjat en un ple, com dèiem per diferents motius, ha estat aprovat, diguem-ne d'ofici, pels serveis territorials. Ara hi ha al·legacions, de fet recursos al contenciós administratiu.


I un cop més, esperem de saber com acaba perquè ens manques dibuixos i informació detallada. Si ens venen autonomia municipal anirem a cegues d'altres aspectes, si ens venen impacte visual, anirem a cegues de com quedaria la vista des de dins del poble, si ens venen que l'edifici queda massa tancat en si mateix, anirem a cegues del que realment impactar a les muralles.


Tres o quatre plantes, es fa difícil d'avaluar sense més informació. I a tot això sols rumors de que hi ha recurs, de si hi ha més pisos, de si ja ho sabien, de si ja s'esperava.


Informació pública i explicacions acurades. Són actuacions que transformaran d'una forma inapel·lable una de les entrades al poble.


Llum al portal de Padrines, és imprescindible.





EDICTE
de 18 de juliol de 2008, sobre acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de
Tarragona referents al municipi de Torredembarra.
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, en les sessions de 9 de juliol
de 2008 i de 22 de maig de 2008, va adoptar, els acords següents:
Exp.: 2008 / 032213 / T
Modiicació puntual del Pla general d’ordenacióurbana a l’entorn del Castell i
Portal de Padrines, al terme municipal de Torredembarra
Acord de 9 de juliol de 2008
Per tot l’exposat, vista la proposta de la Ponència Tècnica, la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Tarragona acorda:
—1 Donar conformitat al text refós de modiicació puntual del Pla general d’ordenació
urbana a l’entorn del Castell i Portal de Padrines, de Torredembarra i tramès
per l’Ajuntament, en compliment de l’acord d’aprovaciódeinitiva de 22 de maig de
2008, amb l’esmena d’oici de les prescripcions ixades en la part de valoració
— Publicar aquest acord, el d’aprovaciódeinitiva de 22 de maig de 2008 i les
normes urbanítiques corresponents, al Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya
a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 100 del Text refó
de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol
—3 Comunicar-ho a l’Ajuntament.
Acord de 22 de maig de 2008
Vista la proposta de la Ponència Tècnica, i d’acord amb les consideracions efectuades
per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, s’acorda:
—1 Aprovar deinitivament la modiicació puntual del Pla general d’ordenacióurbana a l’entorn del Castell i Portal de Padrines, de Torredembarra, promoguda i
tramesa per l’Ajuntament, suspenent-ne l’executivitat i publicacióal Diari Oicial
de la Generalitat de Catalunya ins que, mitjançnt un text refó, que es presentaràper triplicat, veriicat per l’ògan que ha atorgat l’aprovacióprovisional, i diligenciat,
s’incorporin les prescripcions següents:
1.1 Caldrà incorporar al text normatiu de la modiicació la recomanació de
l’acord de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural. En aquest sentit, l’illa
de la UAdII s’hauria de projectar amb una profunditat ediicable de 12 m i una
alçada reguladora de PB+3, d’acord amb el plànol annex. Així mateix, caldrà
incorporar la prescripció relativa al sanejament de l’informe de l’Agència Catalana
de l’Aigua.
1.2 Caldrà preveure els següents mínims de sostre de planta baixa per a ús
comercial: per a la UA 3dI un mínim d’1/3; per a la UA 3dll un míim d’1/2 i per a
la UA 3dlll un míim d’1/3.
1.3 Caldràixar que la superfíie míima construïa per habitatges nous o
procedents de gran rehabilitació no podrà ser inferior a 80 m² amb caràcter general.
Aquesta regla general com a supòsit especial permetrà la construcció d’habitatges
de superfície construïda inferior a 80 m², sempre i quan la superfície construïda
mitjana de tots els habitatges objecte de la promoció no sigui inferior a 80 m². En el
còmput d’aquesta superfície no s’inclouran els elements exteriors, terrasses, balcons,
porxos ni les superfícies no habitables ni els espais comuns.
1.4 Caldrà completar el document amb la identitat de totes les persones propietàries
o titulars d’altres drets reals sobre les inques afectades durant els cinc anys
anteriors a l’inici del procediment de modiicaciói segons consti en el Registre o
instrument autoritzat a efectes d’identiicacióde persones interessades.
1.5 Caldrà incorporar a les itxes normatives del polígon que correspongui un
nou apartat de “Condicions d’ordenació” que contempli, segons correspongui, les
següents prescripcions:´
1.5.1 Els projectes d’urbanitzacióhauran de preveure la continuïat dels itineraris
de vianants i bicicletes entre el nucli antic, col·legi Antoni Roig, cementiri,
zona esportiva i polígon industrial, preveient en la zona verda de nova creació un
aparcament mínim de 20 bicicletes.
1.5.2 El projecte d’urbanitzaciódel políon UA3dII hauràde preveure en la
avinguda Sant Jordi, a tocar de la zona verda, aparcament per transport col·lectiu
tant de viatgers com d’escolars a mes d’aparcament per taxis.
—2 Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques
i els plànols d’ordenació en suport informàtic i en format de tractament
de textos, en compliment del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret
305/2006, de 18 de juliol, i de l’ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, per la qual
s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de
les normes urbanístiques de les igures de planejament urbanístic als òrgans de la
Generalitat de Catalunya competents per a la seva aprovació deinitiva.
—3 Comunicar-ho a l’Ajuntament.
Contra els acords anteriors, que no posen i a la via administrativa, es pot interposar
recurs d’alçda, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 114 i
115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rèim juríic de les administracions
púliques i del procediment administratiu comú modiicada per la Llei 4/1999, de 13
de gener, davant el conseller de Políica Territorial i Obres Púliques, en el termini
d’un mes a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest Edicte al DOGC. El
recurs s’entendràdesestimat si passen tres mesos sense que s’hagi dictat i notiicat la
resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.
L’expedient restarà per a la consulta i la informacióque preveu l’article 101
del Text refó de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26
de juliol, als locals de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, carrer
Anselm Clavé, 1 ‘Casa Gasset’.
Tarragona, 18 de juliol de 2008
SÍLVIA CAIRE GARCIA
Secretària de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona

L'ofrena i la festivitat




Sembla que els arguments es facin forts per on més tous estan. Que si la festa... que si la reivindicació... que si s'exclou... que si representa a tots.


És que hi ha alguna cosa representativa que no reivindiqui? És que hi ha alguna cosa minoritària que no reivindiqui espai? És que no és la diada?


Doncs, deixem-nos de floritures i sumem, Ja!


Que els cors proposats baixin unes escales, que els parlaments es facin davant de la Torre, que la manca de morts sota els peus no invalidi el pensament pels màrtirs de Catalunya quan deixem els rams. La Torre de Torredembarra el més semblant a un monument històric ancestral que tenim. De fet, massa sovint ni ens el mirem. Donem-li protagonisme. Que la Diada i la Torre no es deslliguin. Que el jardí esdevingui escenari i que els segadors esdevingui himne. Si cal deixar la gravació, endavant els cors. Però la Diada a la Torre i a Torredembarra.


No sigui que l'escenografia ens malmeti un símbol. Que ací a la Torre, ja anem un pel curts.

Vic aprova crear una nova oficina que planifiqui econòmicament l'Ajuntament


tac 08.09.2008 20.29 h // ACN // ACN tac Ref. 448508

Vic.- L'Ajuntament de Vic ha aprovat aquest dilluns en un ple extraordinari la creació d'una oficina de planificació econòmica, contractació i compres. L'oficina neix -segons fonts municipals- amb l'objectiu d'estimular l'execució del Pla d'Inversions aprovat per l'actual govern, per fer un seguiment del pressupost ordinari i descentralitzar les compres. En l'inici del ple extraordinari d'aquest dilluns, els dos regidors de la CUP han exhibit una bandera estelada revolucionaria per mostrar al seu desacord amb la decisió del ple de rebutjar que aquesta bandera onegi durant la Diada al balcó de la casa consistorial. L'alcalde els ha cridat a l'ordre i els ha fet retirar l'ensenya independentista.

La nova oficina destinada als projectes, buscar el finançament o tramitar els procediments i dur-los a terme. Aquesta oficina estarà dirigida per Xavier Mercadal que actualment és el gerent de l'Institut de promoció econòmica ImpeVic. Segons fonts municipals, Mercadal assumeix el càrrec com una prestació de serveis i mentre ocupi el càrrec l'Ajuntament se li designarà un substitut per la seva actual tasca. El ple també ha aprovat la memòria justificativa de la creació de la societat Sermuvic, S.L., i dels seus estatuts socials. Aquesta societat serà una empresa municipal amb capital íntegrament públic per a la gestió dels serveis municipals. Segons l'alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal (CiU) l'objectiu es de donar 'més eficàcia' als serveis de la ciutat. El ple també ha donat llum verda al conveni amb el Departament del Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) i l'empresa 25 Osona Bus, S.A. per a la millora dels serveis de transport urbà a Vic i als convenis annexos amb els Ajuntaments de Gurb i Calldetenes i les tarifes del servei. Amb aquest servei s'aconsegueix que el bus urbà de Vic arribi fins a les poblacions veïnes de Gurb i Calldetenes i també a La Guixa. La sessió d'aquest dilluns també ha servit per adjudicar definitivament la concessió d'obra pública per a les obres de la nova urbanització dels carrers del barri del Remei i la redacció del projecte, gestió i explotació de l'aparcament soterrat de la Rambla Tarradellas que recaure en l'empresa construccions Prho, S.A. El ple també ha aprovat inicialment el projecte reformat de rehabilitació del campanar de l'església de la Pietat, que presenta un increment de 256.728,51 euros ja que es varen detectar patologies a l'edificació que no eren visibles en el moment de realitza el projecte i que han sorgit un cop iniciades les obres. El projecte reformat es fixa en la quantitat de 399.069,79 euros. Segons ha explicat el primer tinent d'alcalde, Xavier Solà, la pedra del campanar 'estava molt malmesa' i en la seva reconstrucció hi havia el perill que hi hagués problemes estructurals greus.

diumenge, 7 de setembre del 2008

3 de 7




En una brillant actuació, els Nois de la Torre han carregat un 3 de set.
La Torre torna a tenir una colla de set.

Felicitats!!!!!!
!!

dimecres, 3 de setembre del 2008

Citibank torna 14 milions de dòlars usurpats a clients de targetes



Nova York.
 Citibank tornarà a milers d'usuaris de targetes de crèdit més de 14 milions de dòlars que es va apropiar de forma il·legal i pagarà 3,5 milions en multes, segons un acord extrajudicial amb la fiscalia de Califòrnia relatiu a l'ús il·legal d'un programa informàtic que transferia al banc fons de comptes sense el coneixement dels titulars. «La companyia va robar de manera conscient als clients, molts dels quals pobres o que havien mort feia poc, quan va dissenyar i aplicar les transferències», va assenyalar el fiscal.

la fusió entre les cooperatives del Delta i la Cambra Arrossera del Montsià,



El president sortint dels Arrossaires del Delta de l'Ebre, Agustí Castells, va declarar ahir que és «necessària» la fusió entre les cooperatives del Delta i la Cambra Arrossera del Montsià, fet que comportaria que l'entitat resultant es convertís en una de les més importants de l'Estat.

Així mateix, Castells va afirmar que pel bon funcionament del sector, no pot passar gaire temps per arribar a un acord. 
En l'assemblea que va celebrar ahir Arrossaires del Delta es va aprovar encarregar l'estudi del que significaria per als empresaris aquesta fusió a una empresa americana que haurà de tenir una primera avaluació dels resultats abans que s'acabi el gener vinent. 
Castells també va afirmar que el preu de producció de l'arròs s'ha encarit prop del 60%, principalment pels costos dels transportistes i dels distribuïdors causats, entre d'altres motius, per l'augment dels preus del combustibles. Tot i així, afirma que el panorama i l'expectativa de volum de feina serà destacat ja que la demanda d'arròs és molt important. Castells afirma, però, que Orient és una gran potència en arròs i que el seu consum supera amb diferència el consum mitjà anual europeu.

Així, si el consum habitual d'arròs és de 6 quilograms per persona a l'any, als països orientals arriba quasi als 100 quilograms. 
Pel que fa al nou president, el nom del qual es coneixerà avui a la nit després de la reunió del consell rector, Castells va afirmar que l'ajudarà en les tasques que siguin necessàries i que, inicialment, serà una persona «molt dinàmica» i que seguirà la línia de la presidència actual. Castells va explicar que es queda amb molt bon record dels seus anys com a president i de totes les experiències.

Ja hi ha una excusa més perquè els homes justifiquin les "banyes".


Un estudi difós aquest dimarts per l'Institut Karolinska d'Estocolm, a Suècia, conclou que el gen alelo 334 predisposa els homes a la infidelitat. Els científics suecs que han elaborat l'informe asseguren que els homes que tenen aquest gen els costa més tenir una relació estable. El descobriment radica en el fet que "és la primera vegada que s'associa la variant d'un gen específic a la manera com els homes es comprometen amb les seves parelles", segons ha explicat un dels responsables de la investigació, Hasse Wallum.

L'Institut Karolinska d'Estocolm és on s'elegeix cada any el guanyador del Nobel de Medicina. 

La investigació es va fer durant cinc anys amb un miler de parelles heterosexuals que havien d'explicar si se sentien feliços, com era la seva convivència, si reien o es feien petons sovint i com veien el futur de la relació. 
El resultat va ser que els homes amb l'alelo 334, dos de cada cinc, van afirmar que tenien llaços menys forts amb les seves dones i elles van reconèixer que se sentien menys satisfetes amb les seves parelles. L'estudi també revela que els homes que tenen dues còpies de l'alelo 334 han tingut més crisis de parella. 
Els responsable de la investigació, Hasse Wallum, ha matisat que els homes amb l'aleo 334 "no significa necessàriament que estiguin menys capacitats per a l'amor, sinó que es tracta més aviat d'una limitació en la capacitat social".

Segons el científic, això no equival a estar "condemnat" a fracassar en una relació de parella, però sí que pugui passar i que se sigui més infidel". 
Aquest descobriment, més enllà d'excusar els homes infidels, servirà en un futur per ajudar en la investigació de patologies que es caracteritzen per tenir problemes amb les relacions socials com l'autisme o la fòbia social.

dilluns, 1 de setembre del 2008

Les idees i les accions ( 1ªpart)



Iniciem una sèrie de idees per a exposar i a veure si s'enceta per fi el debat seré i el consens desitjat.



L’Ajuntament ha de facilitar l’exercici dels deures dels ciutadans respecte a l’administració local, simplificant i millorant els seus mecanismes i procediments, i posant a l’abast de la ciutadania les eines necessàries per tal de millorar la comunicació entre aquesta i l’administració. El Govern treballarà per a una nova administració municipal més transparent, moderna i accessible per a la ciutadania. Per això, fomentarà el coneixement i l’ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per part del personal al servei de les administracions locals, millorarà la gestió dels contractes públics, mitjançant l’estricte respecte dels principis de contractació per a l’adjudicació de les obres, subministraments i serveis de consultoria, i aplicarà mecanismes de transparència en els criteris d’adjudicació dels ajuts.
Actuacions:
  • 
No augmentar els impostos per sobre de l’IPC i simplificar el sistema fiscal municipal. 

  • Creació de l’oficina d’atenció ciutadana i la carta de serveis.
  • 
Impuls les noves tecnologies en la relació de l’ajuntament i el ciutadà. 

  • Creació d’un centre d’expedició de certificats digitals.
  • 
Foment i priorització del comerç just i el consum responsable en les compres de béns i serveis de l’Ajuntament.
  • 
Aprovació del Reglament Orgànic municipal