Les Balances i la seducció

Que és un tema espinós, a ningú se li escapa. Que ancestralment va estar mal planificat, doncs també. En un moment de la història calia estar ben a prop de les fronteres. Tot era diferent. Un dels més característics ministres tecnòcrates del feixisme, va declarar que afavorien la arribada de la emigració interior a Catalunya per a neutralitzar el "problema Catalán".

La resta ja la sabeu, augment de població exponencial, creació de corones industrialitzades, obres publiques a dit, mobilitat caduca abans d'inauguracions etc.

Però els darrers anys, ja en període democràtic, vàrem haver de capgirar tot això. Va caldre refer els orígens per estabilitzar les migracions interiors. I aquí les primeres greuges. Per exemple, El "Enclave'92" va ser una aposta per a la industrialització i el resituament geogràfic del sector serveis a llocs com Extremadura i àrees de les acastelles més oblidades, o fins i tot al voltant de les capitals andaluses. Bonificacions insomiables a Catalunya per a refer un desequilibri evident.

I a tot això Catalunya, pacient, anava rascant autogovern. Negociant el que en aquells moments semblava prou raonable: Cash. Peatges i mancances d'inversió s’ajornaven dia rere dia.

Altres països que han tingut situacions similars, com Alemanya. Ho varen fer prou diferent. Iniciàvem les infraestructures de mobilitat i transport de les àrees sobrecargades cap a espai a promocionar i reequilibrar. I es combinava, fet cabdal, les inversions en ambdós pols de la situació.

Catalunya ha esperat fins que el dèficit de infraestructures ha estat tan evident que no ens permet apaivagar la crisis dessaccelaratòria que estem vivim.

Cal doncs resituar i reequilibrar. Com? Tallant la baralla de recursos per la meitat. No sembla possible. Un pacte estatal per a afavorir àrees de diferent especialització? Dins del que les consignes europees permeten, sembla molt millor.

És evident que l'Ave arribant a Sevilla primer, no fa entendre cap vestíbul d'aquest pacte. També sembla evident que seguint pagant peatges, tampoc. Que ens queda? Un pacte més ampli.

El reequilibrament territorial des de la vessant sostenible i com a eix per a deixar de dependre en excés dels hidrocarburs. Una Red ferroviària àgil i els passadissos aeris militars oberts, pot ser un principi. Una taula de la salut a on els plans de sanejament i de redistribució siguin comparables i permetin ordres i concerts, sembla que també. Més taules i l'anàlisi més acurat per a cada tema. L'evident participació que cal per treballar aportarà més proximitat. I per tan, més realisme i millor encert en el diagnòstic.

Però afegir-hi cada cop l'axioma de que tot sols ho tindríem millor, no reporta més que frustració. Ara per ara, Catalunya té una relació amb la resta de les comunitats autònomes dins de l'estat espanyol. Sí si, o si no, potser una discussió interessant però, em sembla, per altre moment. És un moment per a un nou perfil dels plans econòmics. Potser no seria bo que es prorroguessin els pressupostos d'enguany, donat la situació i els terribles números. Però no es pot demanar més paciència a canvi de petites millores. Son importants però el seu volum queda relativitzat respecte al que queda per fer.

Tots els agents politics i socials de Catalunya tenen aquesta percepció. Cal apretar. Sense presses, sense pauses. Sense improvisacions. Ens cal la mesura del concepte i la fermesa de l'argument.

De moment hi han hagut millores importants. Sols la fam d'avenços ens els fa veure petits. Ens quedar molt a fer, doncs sí. Fem propostes imaginatives! Dibuixem el mapa de la Catalunya productiva i construïm un nou ordre que porti a preveure crisis i a créixer amb el cap. Davant de noves propostes hi haurà més arguments a la taula dels ministeris. Davant de propostes noves hi hauran més coincidències entre autonomies. Que faltin calers és un argument. Però no pot ser l'únic, hi ha massa gent a defendre el seu.

Catalunya ja ho ha fet abans. Propostes i especialització, o sols quedarà, una altre vegada ajornar traspassos i flexibilitzar el mercat laboral.

Seguim-hi pensant.

Les Cues i els Lleons

Hi ha idees i ganes de treballar. Hi ha ganes d'entendre i de comprendre, de consensuar, de debatre i de precisar el que calgui.

Però, reduir-ho a no es pot per aquest o l'altre, sols fa que ens empetitim. Cadascú lliure les seves conteses. Ja sigui al si de les candidatures, ja sigui al si de les organitzacions territorials o al bell mig dels desitjos dividits.

Quan hom decideix presentar-se com a candidat a gestor de la seva corporació local, ja sigui de cap de llista o com a suport de llista, fa una opció que no caduca, sigui la situació la que sigui. Si ara és complicat, treballem fins a esbrinar el millor. Si no té forma de pacte de govern, formem una línia des d'on treballar per a redreçar-ho en el moment oportú.

Si la feina feta sols permet un pla d'enteniment per a les properes conteses electorals, no serà feina perduda. I esperem que no sigui així.

Abans de caixa o faixa, just abans hi ha Torredembarra. La desafecció podria ser massa profunda. I, en aquest moment, poc o rés importarà qui va ser més culpable.

És clar, però que aquestes línies seran llegides amb diferents ànims i, per tan, se’n trauran diferents conclusions. La versió que intentarà prosperà, és un estímul a l'energia i a no deixar-ho perdre.

TRANSFORMAR I ORDENAR L’ESPAI PÚBLIC

1. Urbanisme compacte, equilibrat i sostenible: la gestió responsable del Territori
2. Per una planificació territorial sostenible : Protegim l’entorn i endrecem l’espai públic
3. El territori i la sostenibilitat ambiental dels nostres municipis
   
   Municipis adaptats i accessibles
   
   Infraestructures per una mobilitat sostenible
   
   Infraestructures d’informació i comunicació que arribin a tothom
   
   Barris renovats, barris de primera
   
   Promoure l’accés a l’habitatge: habitatges protegits més diversos i més
   flexibles
   
   
4. El teixit productiu com a motor del desenvolupament econòmic local :
   
   L’activitat econòmica enforteix els municipis
   
   Potenciar una major ocupació, impulsant al màxim la seva qualitat
   
   Impulsar una planificació urbanística al servei de l’activitat econòmica
   
   Donar suport als emprenedors/es i autònoms/es al servei de municipis més dinàmics
   
   Promoure un comerç proper per a barris acollidors i cohesionats i un consum responsable
   
   Donar suport a les pimes i a l’economia social i cooperativa, fomentant el creixement, l’ocupació i la innovació
   
   Impulsar un turisme emprenedor, sostenible i enriquidor del territori
   
   Una gestió dels residus, del medi ambient, de l’aigua i l’energia
   
   La valorització del territori com a factor d’equilibri i cohesió
   
   Les infrastructures com a factor de desenvolupament territorial
   
   L’accés universal als serveis públics sense fractures socials al territori
   
   El potencial endogen dels territoris pel seu desenvolupament econòmic i la transferència de recursos entre territoris
   
   Societat del coneixement, pobles petits i medi rural

DEL RETORN DE LA DEMOCRÀCIA i LA MODERNITZACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

La modernització de l’administració és un procés de millora permanent, que no admet conformismes ni paràlisis. Necessitem organitzacions dinàmiques i compromeses amb els valors del servei públic; eficaces amb els objectius i eficients en l’ús dels recursos.
Les claus de l’eficiència en la gestió passa per abastar més eficàcia i més transparència. Sovint cal apropar més les decisions als ciutadans. La proximitat i la participació esdevenen guies del govern local. Cal plantejar constantment plans de comunicació per a fer arrivar antecedents, estudis i possibles accions abans que desinformacions o inexactituts estableixin un marc escairat que esviaxi el debat més fructifer.

Tenim un compromís per incorporar a la ciutadania en el disseny de les polítiques, en l’execució i en l’avaluació. Més transparència, més participació i més comunicació són objectius que troben ara un aliat imprescindible a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

La voluntat de servei a la comunitat.

Aquest valor corporatiu ha de ser participat per tots els membres, des dels càrrecs electes fins al darrer dels treballadors.

Una administració eficaç.

Perquè cal identificar amb rigor les demandes de la ciutadania i donar l’atenció requerida amb la màxima celeritat; i també cal, doncs, anar fent una revisió constant de l’activitat municipal i contrastar-la amb una realitat en permanent evolució, per centrar-nos en allò realment útil i valuós per a la comunitat.

Una administració eficient.

La multiplicació dels canals de comunicació permet assolir nous objectius des del punt de vista de l’eficiència de les relacions de l’administració local amb la ciutadania mitjançant: la creació de nous mecanismes de comunicació; la millora dels serveis de comunicació, incorporant la personalització i la interactivitat; i l’aprofitament dels avantatges que comporta la generalització de l’ús de les comunicacions electròniques.

Una administració transparent.

En altres paraules, facilitar informació en relació als objectius, els paràmetres, les consideracions i les dades que l’administració té en compte per prendre decisions, de caire general i en cada cas en particular. Una transparència que ha d’avançar especialment en les relacions directes i personalitzades amb els administrats.

Administració oberta, accessible, fàcil.

Cal que l’administració tingui la cura d’adaptar el seu llenguatge al de la ciutadania. També que l’administració faci un esforç permanent i sostingut per donar tota la informació i rebre totes les comunicacions de la ciutadania, processar-les i actuar en conseqüència. En aquest sentit les TIC ofereixen un ampli ventall de recursos per fer-ho possible.

La modernització de l’administració local, per ser efectiva, ha d’anar acompanyada d’una veritable coordinació i col·laboració amb les altres administracions. Moltes demandes de serveis públics que fa la ciutadania, que identifica com un únic servei, han de ser ateses des de les diverses administracions públiques, cosa que provoca un retard considerable en la resolució global de la demanda ciutadana. La solució passa per l’administració en xarxa com a model d’eficàcia i eficiència amb el repte de la interoperabilitat.

NOVES POLÍTIQUES DE CIUTADANIA

La construcció dels pobles i de les ciutats passa per ser ciutadans i ciutadanes més responsables, més compromesos i més capaços. Participar amb energia per fer arrivar a tots els estaments les nostres opinions, amb la responsabilitat d’aprendre a aprendre tot el que cal saber. Sols així farem del possibilisme un punt de sortida cap al dibuix que més ens complagui pel futur de les nostres viles.
La igualtat d’oportunitats ha de ser un objectiu inspirador de totes les polítiques i accions de la gestió local. La igualtat de les dones és la igualtat per a tots, i és una base innegociable. Cal mantenir aquest eix inspirador per a no oblidar que no cap cap discriminació per motius d’orientació sexual, credus, pais d’origen o raça en el si de la nostre societat.
La conciliació de la vida laboral i familiar, i en especial els nous usos del temps han de ser un segon eix inspirador. No hi ha prou amb gestionar un calendari ancestral, encara que sigui d’alló més important. S’ha de treballar perquè tots els conciutadans i conciutadanes gaudeixin de cada moment de satisfacció per Torredembarra. Som copropietaris i coresponsables del bo i del que cal millorar.
Polítiques per a l’emancipació i l’autonomia dels joves son la base dels nous ciutadans. Treballar per això és anar construint ciutadania.

LA COHESSIÓ DELS POBLES PASSA PELS BARRIS I PER LES FAMÍLIES

Cohesió social és un terme que sovint sembla que ens vingui gran. Però, per altre banda, és capdal. I els Socialistes pensem que neix als barris. Des de l’acollida i integració dels immigrants, l’educació de qualitat més enllà dels centres escolars, la cultura a l’abast de tothom i un seriós compromís envers l’esport fins a la vetlla de millorar la salut als barris són accions que fan poble, que fan Torredembarra.

Les famílies fan ciutadans i ciutadanes, és per això que els serveis socials han d’anar més enllà del que hem tingut fins ara. La promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència ha d’esser l’eix motor dels serveis per a la gent gran i pels nostres veïns i veïnes amb discapacitat i malalties.
La capacitat organitzativa dels governs locals no compte, massa sovint, amb els mitjans suficients. Però estem més a prop de la gent i no ens falta il·lussió i enginy per a buscar més solucions.

CONVIVÈNCIA I CIVISME
La seguretat és la garantia de la llibertat davant dels nous riscos. Cal anar cap a construir una seguretat que esdevingui integral, cal anar també, cap a una prevenció integral.
La convivència exigeix responsabilitat i diàleg. L’espai públic cal entendre’l com un àmbit compartit per la convivència. El civisme, un compromís col.lectiu amb el bé comú, s’ha d’esperonar des de la participació fomentan les sinergies socials a on cadascuna de les iniciatives trobi una forma prou satisfactòria de comunicar-se amb la resta de la població.

NOVES REALITATS I NOVES POLÍTIQUES PER CONSTRUIR TORREDEMBARRA

Amb el desenvolupament del nou Estatut abastarem uns municipis més forts, amb més competències i recursos. I serà just, llavors, quan no hem d’oblidar que els pobles i les ciutats sols serien escenaris buits sense els veïns i les veïnes.
Som una societat més diversa, més complexa i amb noves necessitats. Des dels governs locals hem de dibuixar un marc de noves oportunitats. Amb el suport i la necessària capacitat d’esperonar-nos entre tots, podrem cohesionar els nostres pobles i ciutats mitjançant l’atenció preferent als barris i a les famílies
Ens cal desenvolupar noves polítiques de ciutadania en favor de la igualtat d’oportunitats i d’accés a la cultura, a la formació, a les noves tecnologies i al creixement personal.
Endreçar més i millor el territori en el marc d’un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat, la convivència i el civisme en l’espai públic