Per construir un bell somni

Per construir un bell somni
el primer que cal és estar despert,
mà ferma per dur les brides
i fer-se un projecte a mida
comptant que tot s'encongeix.

Materials de primera.
Amples i profunds els seus fonaments,
a prova de malentesos,compromisos,
interessos i accidents.
Orientat al sud i protegit dels vents.

Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni
cal posar-s'hi a plena dedicació
i estar pendent, a tota hora,
de si riu, si dorm, si plora
com si es tractés d'un nadó.

I pel bé de l'empresa
és indispensable estar assabentat
que a la fi de la proesa
serà una sorpresa
el seu resultat.
Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat.

Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni
cal a més a més ser prou eixerit
-quan es gira la fortuna-
per sortir d'entre les runes
i fer-ne un altre, tot seguit.

Joan Manuel Serrat

Montilla anuncia que el Govern aprovarà un decret per regular els parcs eòlics i fotovoltaics

El president de la Generalitat, José Montilla, ha anunciat que el Govern aprovarà un decret per regular els parcs eòlics i fotovoltaics, probablement abans de l'estiu. L'objectiu és clarificar i agilitzar la implantació dels parcs eòlics i fotovoltaics, reduir la burocràcia i garantir la protecció del paisatge i la normativa mediambiental i urbanística. Montilla també ha avançat que la fita d'arribar als 50 megavats de potència en l'àmbit català, tal com estableix el Pla d'Energia, s'haurà assolit a finals d'aquest any i no el 2010 com estava previst.

L'objectiu és clarificar i agilitzar la implantació dels parcs. Quan convé podem avançar.

Per aprofitar un segle cal participar

Volten per la blogosfera torrenca, i més enllà, els comentaris i opinions que expressen frustració o estar fins al capdamunt d’esperar un salt endavant a les gestions més properes. Son tan abundants com clarificadores.

A voltes, no recordem que els canvis de segle han servit per centrar l’anàlisi de la història. Com analitzaran els futurs estudis històrics el canvi de segle? Com parlaran de l’inici del segle XXI? Potser dedicaran molt de temps al tripartit i a les crisis que han anat sorgint i seguiran a voltes del nou govern català.

Però compte que la història sovint no pot analitzar o, com a mínim difondre amb igual força, les realitats més locals tot i ser molt coincidents.

Quan les grans infrastructures ja siguin sols complements i no necessitats imperioses arribarà l’hora de les persones. S’hauran acabat les variants, l’extensió de l’accés a les noves tecnologies, les salinitzadores solventaran l’aigua i estarem immersos en com evitar que l’excedent de sal no enverini les nostres costes, els trens arribaran a l’hora i més ràpid, l’energia serà més barata i més segura quan les corporacions aprenguin a treure-li el suc, i tantes altres coses que avui semblen suficient com perquè seguin esperant el moment oportú per demandar una gestió cap a les persones en primera instància i no que tot allò que és fa repercuteixi tard o d’hora en elles.

En aquest moment, quan el tret de sortida refili a una refundada tv3 ens adonarem que a nivell local no ens calia esperar tan. Rebrem anàlisis reprobatoris de que la micro-economia és bàsica per fer avançar el país. Què l’estat no pot fer-ho tot i que ja fa, en el futur, uns quants anys que s’han acabat les quotes agrícoles en favor del tercer món quan aquest descobreixi coses noves a casa seva per a pagar-ho.

Ens cal tv3 per saber-ho? Ens cal un anàlisi per adonar-nos?

Tot i que les majories acostumen a creure que els moments arriben quan ho confirmen els mitjans de comunicació, no és necessari. I. compte, que les majories no son tontes i saben, de fet recorden, que quan les noticies no arriben dels mitjans, quasi bé sempre, hi ha temps. Un temps ple d’iniciatives que s’esgoten per massa esforç i poca recompensa, val a dir també.

Un viver d’empreses, els ajuntaments coordinant els censos de l’ensenyament i les demandes del teixit productiu, fons locals de necessitats estructurals, pressupostos per a cursos de formació continuada per a no perdre oficis, albergs-hotels-allotjaments rurals de titularitat municipal, programes oberts d’obra menor a les empreses de l’entorn immediat, formació, accés a la informació, formació, investigació de mercats, centres d’anàlisi de recursos i de necessitats socials a les regidories de promoció econòmica, formació, programes de rehabilitació incentivats per a rellançar segment del teixit local, formació, escoles com a centres de formació més enllà de l’horari escolar, fons de garantia per a noves activitats econòmiques, Societats anònimes laborals i cooperatives amb participació municipal.....

Ens cansaríem de fer propostes. De segur que els que ja tenen responsabilitats podrien estar contestant molta estona de les dificultats de totes i cadascuna de les idees. Quanta estona sense un to de cansament o amb l'argument "comodí" haver presentat una llista a les eleccions?

Poca, no?

Doncs bé, la energia per a tirar endavant obres que sobrepassen el cinc per cent del pressupost general de cada ajuntament és suficient.

I les subvencions?

Doncs potser quan la majoria dels ajuntaments vulguin fer idees de la llista anterior, el govern català, canviarà unes subvencions per altres. Potser farà un quinze per cent de obres publiques menys a l’any. Un retràs que podrem suportar. I quan totes les autonomies demandin el mateix, els pressupostos de l’estat ho reflectiran. Europa estarà atenta, de segur.

Que no?

Comencem a casa nostra amb decisió i enviem a tots els ajuntaments les nostres iniciatives. Nou-cents quaranta i escaig. Tenim tarifa plana, no ve d’un email,

I per als més incrèduls, penseu en un poble que té tot l’allumenat públic amb energia solar. Els números clars, la voluntat política i fons europeus ho han fet possible.

Clar que ens podem esperar a un reportatge a tv3.

Una Misa Tango al Casal

Ahir vàrem tenir l'oportunitat de sentir una obra personal i molt ben interpretada. Amb la base del "tango" es va edificar una primera part de virtuosisme i desmitificació, alhora, dels que creiem que tango era sinònim d'"arrabalero" i rastreig de baixes passions. Tot i que la història ens parla d'una música quasi bé exclusiva de locals de certa liberalitat o llibertinatge, depèn del que concreti en cada moment. Un ball per a dones d'antuvi i tantes altres coses que potser en un altre moment sia divertit d'analitzar.

Ahir, reprenem, vàrem sentir una sortosa bona audició. A ningú se li escapa que el casal no va estar mai pensat per a ser marc de diccions ni d'interpretacions. La sort que teníem alguns és haver sentit amb prou antelació una entrevista a Ona La Torre, amb el compositor i exquisit intèrpret al piano, Martín Palmeri i amb el director del Cor Ciutat de Tarragona, Josep Prats. No podem oblidar l'incansable Núria Batet que com a membre del cor i torrenca de pro també acompanyava la xerrada.

Amb preguntes i comentaris distesos vam conèixer una mica més els protagonistes de la futura nit. Modèstia i talent ens van acabar de refermar la idea que calia assistir al concert. Va durar el que calia i vàrem gaudir més del que esperàvem. La cua de veïns i veïnes comprant els cd's a la porta certificaven el grau de satisfacció.

Podríem molt bé acostumar-nos a tornar al Casal i sentir música de la bona, de tot tipus i amb prou informació. La Clau? Doncs potser conèixer als protagonistes, ser valents programant i donar prou continuïtat com per adquirir una sana costum:

Els divendres al Casal!

http://www.youtube.com/watch?v=HMUG3k3RYmY

Actuar d'ofici

La fiscalia de Tarragona ha decidit obrir una investigació per determinar si hi ha indicis de delicte en l'emissió de partícules radioactives. Aquestes diligències se sumen a la denúncia que han presentat Greenpeace i Ecologistes en Acció per la mateixa fuita, i a les queixes del treballadors de la planta, que lamenten la manca d'informació i transparència. Per la seva banda el delegat del govern a Tarragona Xavier Sabaté, ha exigit als propietaris de la central, les elèctriques Endesa i Iberdrola, que assumeixin responsabilitats.

Hi ha tants fronts a vigilar que quasi bé havíem oblidat l'ombra nuclear.

La confiança es trenca i el perill arriba. Mil sis-centes persones i els seus entorns estaran pendents de qualsevol simtomatologia els propers cinquanta anys. Exagerat?

Cada col·lectiu exposat desenvolupa un trenta per cent més incidència de processos cancerigens. És cert, però que hi ha percentatges que no aconseguim explicar i altres que son la rememorada excepció a la regla. Però del cert sempre pensarem que hi ha hagut en realitat i quina és l'afecció real o subjacent,

Ens caldrà vigilar. Doncs sí, i tan. I caldrà demanar dimissions i tractar-ho com cal, com un delicte, ecològic o genèric, criminal o especific. Però delicte d'un cop.

Ja n'hi ha prou!!

La llegenda de Sant Jordi

La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra “La Llegenda Àuria”. Prompte es va escampar per tota Europa fins arribar a tota la Corona d'Aragó.
Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i és el gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que es situa a Líbia, però que la tradició catalana (Costumari Català de Joan Amades i Les Tradicions religioses de Catalunya d'Anna de Valldaura) creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).Diuen que assolava els voltants de la vila un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera.

Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici. Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc.

La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els veïns de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.

La Pluja de Sant Jordi

Les festes del Barri de Sant Jordi son diferents a les altres de Torredembarra.

El Nucli, Casc o Barri Centre, però sempre antic, té un entorn difícil d'igualar i la sempre esperada presència del “Seguici”, dels diables i dels Castellers.

Als Munts hi ha el sempre meritori intent de fer barriada més enllà de la dispersió i del massa sovint oblit de l’administració.

La Marítima va teixint una personalitat per encaronar-se per sobre de la variant i del revolt rotund que esdevé una frontera quasi insuperable.

Clarà segueix celebrant i aixoplugant alhora els demés centres veïnals que a força de tenir noms administratius quasi hem oblidat que hi ha gent que estimen els seus carrers i el seu entorn com a propi i com a barri.

I ens deixem algun indret. De segur que els més curosos en assenyalaran altres. Mostra més palpable encara de la necessària política de districtes que ja fa falta a Torredembarra.

Però, tornem a Sant Jordi. Al seu espai verd hi ha una carpa i molts veïns. I al fons, com amagat, un pavelló esportiu i una zona reivindicada i plena d’activitat que encara no reflexa una part de la vida torrenca.

Però, ah! Avui la pluja ha esdevingut una senyal divina.

Mentre la sardana refilava a l’envelat es buscava una solució per a poder gaudir de nou dels castells. Dels Nois de la Torre i dels seus convidats. El pavelló!! I és clar que sí.

Quina comunió més clarificadora. Veure pujar els Castells al bell mig de la pista protegida del nou parquet de fusta, ha estat una sensació de futur.

Potser la pluja ha malmenat que mols torrencs s’acostessin a la festa. Potser i faltàvem molts. Però el que hem pogut veure al pavelló Sant Jordi ens ha acostat a la nova Torredembarra. Aquella que imaginem. A la que sense perdre els orígens guanya en identitat.

L’espai més nou amb una tradició arrelada. No ha estat la imaginació d’una comissió de cultura. Tot i que hagués estat molt bé. Ha estat els ciutadans i la puja els que han demandat el “fet”.

Si ho pensem bé, clarivident.

el Catorze d'abril

Nom amb què és coneguda la proclamació de la Segona República Espanyola (14 d'abril de 1931) després de l'èxit republicà de les eleccions municipals del 12 d'abril.

Éibar fou la primera ciutat que proclamà la república sota l'impuls dels dirigents socialistes. A Madrid, on fou proclamada a la tarda, la jornada fou intensa en negociacions diplomàtiques, prop d'Alfons XIII i del govern monàrquic, encaminades a impedir actituds de resistència i a aconseguir un canvi de poders sense violència. El comte de Romanones tingué una entrevista amb Alcalá Zamora al domicili de Gregorio Marañón i aconsellà al rei d'abandonar el país. El rei, malgrat les pressions que li feren La Cierva i Bugallal perquè acceptés la formació d'un gabinet de resistència monàrquica, decidí de marxar després de consultar l'exèrcit (Mola i Berenguer) i Sanjurjo, director general de la guàrdia civil, els quals es manifestaren partidaris de mantenir-se neutrals.

Mentre el rei abandonava Madrid i es dirigia a Cartagena per embarcar-se cap a Marsella, el comitè republicà es constituïa en govern provisional que, presidit per Niceto Alcalá Zamora, era format per Alejandro Lerroux (estat), Fernando de los Ríos (justícia), Manuel Azaña (guerra), Santiago Casares Quiroga (marina), Indalecio Prieto (finances), Miguel Maura (governació), Marcel·lí Domingo (instrucció pública), Álvaro de Albornoz (foment), Francisco Largo Caballero (treball), Diego Martínez Barrios (comunicacions) i Lluís Nicolau d'Olwer (economia).

A Barcelona, Lluís Companys es presentà a la casa de la ciutat, prengué la vara d'alcalde i proclamà la República des del balcó, alhora que hissava la bandera republicana tricolor. Poc després, Francesc Macià duia a terme l'establiment de la República Catalana des del balcó del palau de la Generalitat hissant la bandera de les quatre barres i nomenant el govern provisional de Catalunya, que ell mateix presidí. Nomenà Lluís Companys per al càrrec de governador civil, Jaume Aiguader, alcalde, Oriol Anguera de Sojo, president de l'audiència territorial, Jaume Serra i Húnter, rector de la Universitat de Barcelona, i Eduardo López Ochoa, capità general. Mentrestant, a la plaça de Sant Jaume i els carrers adjacents, s'havia concentrat una multitud entusiasta que aclamava la República i el president Macià.

Un grup nombrós desfilà per la via Laietana repetint els crits de "Visca en Macià!" i "Mori en Cambó!". Al vespre hom inicià els primers contactes telefònics entre el govern provisional de la República Catalana i el govern provisional de la República Espanyola. Quan hom sabé que havia estat proclamada la República Catalana, a la ciutat de València hom proclamà també la República aquella mateixa tarda, i foren hissades a l'ajuntament la bandera republicana i la de València. A Palma també foren hissades la bandera republicana i la de Mallorca a Cort i al palau de la diputació. En ambdues ciutats els republicans i els autonomistes ocuparen provisionalment els càrrecs polítics.

A la resta de les principals ciutats catalanes, la proclamació fou feta el mateix dia. Durant la República, el 14 d'abril fou declarat festa nacional.

I ahir es va presentar un llibre a la Torre. Seguim pensant i dibuixant la tercera republica. Sols que amb el que sabem ja no serà tan evident ni senzilla. Ni creurem que tot s'accepta si hi ha recolzament. Caldrà construir un encaix creïble i seguir parlant-ne per molts anys.

El tripartito enseña a los alcaldes a lidiar con la cultura del 'no'

Una guía asesora a los ayuntamientos para frenar el auge de las plataformas 'anti'

MIQUEL NOGUER - Barcelona - 04/11/2007

Surgen como setas y se han convertido en una pesadilla para decenas de ayuntamientos catalanes. Las plataformas contrarias a la construcción de vertederos, carreteras, instalaciones turísticas y hasta centros sanitarios se han multiplicado en los últimos años. Suman más de un centenar y la lista no para de crecer. El Gobierno catalán ha hecho autocrítica y ha concluido que el fenómeno podría frenarse si las administraciones fueran más transparentes y trataran de convencer a los ciudadanos antes que imponer.

"El debate no puede sustituir la responsabilidad de decidir", dice la guía

El manual no da consejos mágicos, pero sí ensalza el diálogo

El Departamento de Relaciones Institucionales y Participación, que dirige el ecosocialista Joan Saura, ha editado un manual para enseñar a los alcaldes a combatir la llamada cultura del no. Paradójicamente los críticos por antononomasia cambian su papel.

La guía no da consejos mágicos, pero sí ensalza el diálogo franco como método para evitar que los conflictos de intereses lastren cualquier iniciativa. "El conflicto es legítimo, no se trata de superarlo, sino de evitar que nos paralice", resume el documento.

El plan de equipamientos penitenciarios de Cataluña se ha utilizado como ejemplo que se debe seguir. Y es que el Gobierno catalán ha logrado con las prisiones algo que nunca ha conseguido ni con los vertederos ni con centrales energéticas: varios ayuntamientos han acabado por disputarse la construcción de una cárcel en su municipio. Es cierto que hay compensaciones para el pueblo, pero ningún alcalde defendería un proyecto tan delicado de no contar con cierto apoyo social. Y a ello se dedicó el Departamento de Justicia la pasada legislatura.

Se diseñó un plan con cuatro pasos para que la población tomara conciencia de la necesidad de construir nuevos centros penitenciarios. En una primera fase, recuerda el documento, "se mitigó, con información y comunicación de calidad, la fuerza de los prejuicios". Después se hizo un intenso debate en muchos municipios para implicar a sus habitantes en la eventual construcción del nuevo equipamiento. Por último, se intentó que la presencia de la cárcel pueda revertir directamente sobre el bienestar del municipio, con beneficios para las entidades de la localidad y mayores facilidades. El resultado fue el acuerdo para construir 13 prisiones en cinco años. Las manifestaciones de sectores contrarios al plan han continuado, pero no han frenado el acuerdo.

"Nunca conseguiremos que todo el mundo se ponga de acuerdo sobre dónde construir una cárcel", admite Joaquim Brugué, director general de Participación Ciudadana y autor intelectual de la guía de la Generalitat, de la que se editarán unos 5.000 ejemplares. "Se trata de hablar y de convencer a la gente de que determinados equipamientos son necesarios y de que no los construyes justamente en su municipio porque les tienes manía", explica. La guía lo cuenta de otra forma: "Hay que demostrar que las decisiones no son gratuitas ni perversas, sino que responden a una planificación".

El proceso negociador llega hasta donde llega. "Uno tiene que saber los límites, el debate no puede sustituir las responsabilidades de tomar una decisión".

La guía se titula Del aquí no, al así, sí y, a grandes rasgos, concluye que la formación de plataformas vecinales con posiciones enconadas responde a una mala planificación del proyecto en sí. Una vez la población se une en este tipo de plataformas es ya difícil llegar a acuerdos. El objetivo es, pues, no sembrar las semillas de estas plataformas.

La guía la ha editado el Departamento de Relaciones Institucionales. El partido de Saura, Iniciativa, ha formado y forma parte de numerosas plataformas de defensa del territorio. En muchas ocasiones sus rivales les han acusado de alimentar una cultura del no que ahora la guía busca combatir.

¿Una contradicción flagrante o un ejercicio de realismo político? Brugué niega la mayor: "Muchas veces se acusa a determinados partidos de frenar el progreso, pero se olvidan de que muchas veces se corre por correr y llegas a donde nunca has querido ir". "Hay que saber cuáles son los objetivos", remacha Brugué. Y pone un ejemplo. "En los últimos años de gobiernos de CiU no se aplicó este sistema y no se pudo construir ninguna prisión; ahora haremos 13".

Per parlar-ne una mica. No?

De vez en cuando la vida

Joan Manuel Serrat

'De vez en cuando la vida'






http://es.youtube.com/results?search_query=serrat&search_category=1

Diuen els més pausats i assenyats que la política del segle XXI passa per la participació.

Sembla que ha de ser així. Però, hem treballat la idea acuradament? Comitès, comissions, xerrades i col·loquis, xats... hi ha fòrums de tot tipus. Però que hi passa a dins? Son igualment benvinguts els que discrepen que els que assenteixen? Són igualment benvinguts els de sempre i els de recent incorporació? Són bones les aportacions si plantegen idees noves avui però ja experimentades ahir? Tenim la mateixa fe en la participació en l'enèsima reunió que sobre al paper al plantejar-les? Ha d'haver-hi un protocol general per a la política del segle XXI.

Entendre i preguntar, serenitat i anàlisi, i sobretot no fer del món de cada dia l'únic món. Potser les diferents plataformes de participació estiguin plenes de la mateixa gent. Potser sembla que ja ens coneixem tots. Però, afegir suposicions a la barreja no millora el resultat. Com és pot desdibuixar una proposta amb asseveracions formals. I el dubte raonable? I la necessària reflexió? I el respecte amb els comentaris? Si no hi ha tot això, no val la pena afavorir la participació. I no val la pena, perquè no ho és. Un espai per a aconseguir més suport, o més dignificació no és un concepte real de participació. I aquí ja me he adonat de que estic enfadat. I segueixo, disgustat, perquè no pot dependre el participar del que cadascú creu que és el seu topall d'aguantar.

Si algú no mereix el dret a explicar-se, o la necessària educació de rebre una explicació i poder opinar... no hi ha diàleg... ni respecte... ni democràcia.

I semblarà ple de frases fetes, potser serà veritat. Però no podem estar esperant tota la vida que els que gestionen recordin el llarg camí fet fins ací. Ni podem estar pendents de la moral ni de les ganes, i compte que quan la gent dona respecte i ganes d'entendre i rep ignorància o supèrbia acaba emprenyant-se. Faci gràcia o ganes de riure, pel preu del bitllet del tramvia es va engegar una revolta.

Llegiu més, si us plau, és absolutament necessari.

Torredembarra regala més zona verda a Muntanyans II

El pla parcial Muntanyans II podria veure's beneficiat amb una nova zona verda que delimitaria la urbanització amb l'Espai d'Interès Natural (EET) Platja dels Muntanyans. L'equip de govern proposarà en el ple la permuta d'una zona d'equipaments per una altra qualificada com a verda a fi d'evitar futures construccions més enllà de la nova àrea urbana.

La idea, segons explica el regidor d'Urbanisme, Ramon Ripoll, és «reubicar la zona d'equipaments existents en Muntanyans II, que està entre la urbanització i la via del tren, en un espai més pròxim al nucli urbà i conegut com la Malla XIII». La permuta de terrenys, que ocupen una superfície de 8.721,7 m 2 , oferirà diferents avantatges, assenyala el regidor responsable d'Urbanisme: «D'una banda, ecològicament ampliem la zona desurbanitzada entre el pla parcial i l'EET i posem les bases perquè en el futur ningú pugui edificar allí. Des del punt de vista econòmic, la reubicació de la zona d'equipaments a la Malla XIII, darrere l'IES Torredembarra, ens permetrà plantejar-nos un nou centre educatiu de futur».

Comissió informativa

La permuta d'aquests 8.721,7m 2 no deixarà sense zona verda al pla parcial Malla XIII, encara que sí es reduirà fins als 1.138m 2 segons contempla aquest canvi d'usos. L'oferta va ser presentada el dijous en comissió informativa i, segons Ripoll, «tothom va escoltar la nostra proposta i en cap moment es van oposar a ella. Sí que és cert que la regidora Iris Gual, d'Alternativa Baix Gaià (ABG), va considerar que havíem d'anar a més i va considerar la proposta poca cosa». En el ple del dijous s'intentarà aprovar inicialment la modificació del Pla General perquè es permeti la permuta d'usos entre els dos terrenys.

El govern (PSC, ERC i Grup Independents de Torredembarra -GIT-) estan en minoria i necessiten com a mínim el suport d'algun grup de l'oposició: CiU, PP, L'Agrupació o ABG.

Si el ple del dijous aprova inicialment aquesta modificació puntual, el següent pas serà l'exposició pública de la permuta per donar peu a la presentació d'al·legacions. Després, el ple ha de votar l'aprovació provisional (resolució de les al·legacions) i enviar la proposta a la Comissió d'Urbanisme. Com aquest pla parcial és anterior al traspàs de competències d'urbanisme al municipi, la Generalitat encara té potestat per decidir qualsevol canvi en Muntanyans II. Ripoll està convençut que s'aconseguirà aquesta permuta d'usos.

Diaride Tarragona 12/04/08

L'Aula d'Extensió Universitària de la URV s'apropa a Torredembarra

Aquest any, el Centre d'Estudis Sinibald de Mas compleix 25 anys.

Un dels seus projectes es integrar Torredembarra dins de l'Aula d'Extensió Universitària de la URV de manera que, si l'aula té bona acollida, es consolidarà aquí a la Torre

Per tal d'iniciar aquest procés avui, a les 18.00 de la tarda, la Biblioteca Mestra Maria Antònia collirà una conferència a càrrec de Josep Maria Sabaté sota el títol 'Els Borbons'. El següent acte que acollirà la biblioteca serà el proper 15 de maig, amb la conferència 'Judaisme i cristianisme: introducció', que anirà a càrrec de Pere Poy. Finalment, el 5 de juny, Jordi Rius impartirà la conferència 'Els Templers'.

Contrasta fort que aquestes inciaitives que ens porten l'accés a la cultura sense embuts, com diríen en castellà, sense "doblez", hagin de conviure en espai i temps amb un afany malaltís d'escampar rumors.

Potser quan els nostres grans estiguin disfrutan d'allò i millor del retorn a l'aprendre i a la reflexió, al mateix temps, a pocs metres i hagin torrencs sols preocupats del com fer creure el que els hi agradaria creure, o comentan fins a l'extenuació el que creuen creure.

De moment, atenció als borbons... després ... temps al temps.

L'Altafulla de tots i de totes

Avui ja s'ha escenificat el relleu a Altafulla. Un canvi anunciat, presagiat i evidenciat per accions des d'un bell principi.

Negociar amb la llista més votada no va ser fàcil, com a prova la impossibilitat d'aconseguir-ho. Un principi general era respectar-ho, com a principi, doncs bé. Exemples com el govern de Catalunya, com la suma de partits al voltant del més votat per deixar fora el segon amb més suport, o al voltant del segon per deixar fora el guanyador... sols fan que il·lustrar que per posar en pràctica la manera de fer s'arriba a justificar quasi bé qualsevol cosa.

Compte, que hem dit posar en pràctica la manera de fer, si parléssim de programes o de “manar” els exemples són ben bé iguals però més acerats.

Esperem que en Gené prengui com a guia el fer-se entendre per sobre del debat-contesa amb la oposició, o més ben dit amb en Farré.

Esperem que Farré prengui la renovada oposició com el millor camí per a escenificar les alternatives per sobre dels retrets.

Potser, tot esperant, si hi ha problemes o manca d'enteniment, puguem recuperar l'entesa de totes les esquerres d'Altafulla per a governar el municipi. Cosa que a molts ens agradaria molt més, tot i que les dretes... són dretes... quan parlem de veïns i comerciants veiem més un centre moderat que una ideologia antiga i escairada.

De moment, l'escena ha acabat. El vint-i-cinc d'abril i haurà el primer entre-acte. Hi haurà el primer ple ordinari, tot i que serà molt especial.

Per fi... la ciència ens alleugera

Un estudi elaborat per científics canadencs i nord-americans trenca el mite que es necessiten moltes hores perquè l'activitat sexual sigui considerada perfecte.

Segons els experts, una bona relació sexual ha de durar només entre tres i tretze minuts i una de perfecta, entre set i tretze minuts. Aquest temps, però, no té en compte els preliminars i es refereix exclusivament a la penetració. Davant d'aquests resultats, els sexòlegs creuen que l'estudi pot suposar una bona teràpia per a les persones que pateixen problemes sexuals, ja siguin físics o psicològics.

La investigació, publicada en l'últim número de la revista "

The Journal of Sexual Medicine", conclou que el coit perfecte hauria de durar entre set i tretze minuts i una bona relació sexual només entre tres i tretze minuts. L'estudi va investigar com responien un centenar de persones a actes sexuals més llargs o més curts des del moment de la penetració fins al clímax. D'aquesta manera, es va qualificar d'"adequat" que l'acte sexual duri entre tres i set minuts; "desitjable", quan dura entre set i tretze minuts; "massa curt", entre un i dos minuts, i "massa llarg", de deu minuts a mitja hora.

Els sexòlegs consideren que aquest estudi pot suposar una bona teràpia per a les persones que pateixen problemes sexuals, ja siguin físics o psicològics. En aquest sentit, els científics que han portat a terme l'estudi han lamentat que la cultura popular hagi reforçat estereotips sobre l'activitat sexual. I és que, segons han manifestat, "la interpretació que l'home o la dona tenen del seu funcionament sexual, així com la confiança en el seu company/a, està relacionada amb els missatges que reben de la societat".

En la mateixa línia, els experts fan una crida a trencar els estereotips que asseguren que "el millor són els penis grans, les ereccions duradores i les relacions que duren tota la nit".

1 + 0 + 1 = - 11 / 0

L'alcalde d'Altafulla, Francesc Farré, considera que hi ha interessos foscos, de caràcter urbanístic, entre els signants de la moció de censura que s'ha de votar dilluns vinent a Altafulla. Aquestes sospites s'han fet més fortes arrel de la celebració de l'últim ple municipal en què l'equip de govern, format per Alternativa Baix Gaià (ABG), ERC i CiU, no va poder tirar endavant una moció per reforçar la qualificació hotelera d'uns terrenys. Aquests terrenys podrien convertir-se en habitatges, quan la població 'necessita' l'hotel projectat. Des d'ICV, formació mare d'ABG, es denuncia aquesta circumstància i s'acusa el PSC de no haver acceptat un pacte per a l'estabilitat del govern.

+

El portaveu del grup municipal del PSC a Altafulla, Josep Maria Gené, demana a ICV que denunciï als jutjats si té indicis d'un possible cas de 'prevaricació' darrere de la moció de censura a Altafulla. D'aquesta manera Gené ha respost a les sospites que té l'alcalde, Francesc Farré, sobre possibles 'interessos foscos' en la iniciativa de la moció. Gené afirma que l'alcalde, pertanyent a la formació Alternativa Baix Gaià (ABG) -branca local d'ICV-, 'tira la pedra i amaga la mà' en fer aquestes acusacions, que considera 'molt greus'.
Josep Maria Gené creu que s'està intentant 'desacreditar' el relleu a l'equip de govern i que es fa d'una manera 'demagògica' i 'irresponsable'. Així mateix diu reservar-se el dret d'emprendre accions legals contra les declaracions de l'alcalde. Gené es convertirà dilluns vinent, si la moció prospera, en el nou alcalde d'Altafulla després d'haver obtingut els segons millors resultats en les eleccions de maig darrera de la formació encapçalada per Farré, a qui s'acusa de ser un 'incompetent' pel que fa a resoldre la situació econòmica per la que passa el consistori.

+

0

=

-11/0